Faus Panduro Calero. Nascut a Mollet del Vallès (1971) i resident a Badalona. Diplomat en Treball Social a la Universitat de Barcelona (UB) i Postgrau d’intervenció amb famílies des d’un enfocament sistèmic a la Universitat Ramon Llull (URL). Treballs de gestió a l’Àrea i Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona i actualment al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
"El treball no pot ser una llei sense ser un dret"
Els Miserables. Víctor Hugo.
Plouen pedres a la vella Europa. Pedres que deixen sense sostre edificis públics que protegeixen. Pedres que tanquen fàbriques, serveis i suport. Pedres que rebem i pedres que els iguals ens llancem uns contra els altres sense saber-ho, en una mena de suïcidi col·lectiu. Robert Guédiguian torna carregat de política, de raons, i d'un paraigües moral que necessitem..
Ampliar
Al cinema, com en tot, busquem obcecadament la novetat, s'inventa el postmodern per a acontentar al avorrit que ja ho ha vist tot. Consumim pel·lícules que s'obliden per mediocres i lleugeres, perquè s'han pensat i executat per a la seva fàcil digestió i substitució per altres. El mercat.
Però si busquen actualitat candent, present on reflectir-se, imatges que romanguin en la seva retina després de veure mil pel·lícules més, somriures, rialles, emocions, optimisme o pessimisme, segons el seu estat d'ànim ..
Ampliar
Torna Steve McQueen. Deixin d'arquejar les celles, el mític protagonista del ja clàssic drama d'aventures La gran evasió (1963) segueix en la seva tomba i en el nostre record. Torna l'altre Steve McQueen (Londres, 1969), cineasta i videoartista del qual ja s'espera tot després de l'ascensió amb la seva primera estrella, Hunger (2008), personal viatge de bellesa i violència gens gratuïta a l'IRA carcerari dels vuitanta. La seva esperada segona estrella és Shame (2011) i sí, ja està alçada amb tots els seus mèrits en l'univers del cinema, amb una llum pròpia que promet romandre i diferenciar-se entre tanta producció anodina oblidable..
Ampliar
"Oscurece, por lo tanto amanecerá"
El Roto.
El Havre (2001), Premi FIPRESCI de la crítica 2011 del Festival de Cannes, és una ciutat d'esquena al mar, que és frontera i esperança. Una dura façana d'indústria gris i alts contenidors que transporten quincalles xineses i refugiats sense el sud, sense el nord. Una porta o un mur, segons la teva fortuna. Port policial símbol d'una Europa decadent, en crisi econòmica, política i moral..
Ampliar
"Les formigues reunides poden vèncer el lleó"
Proverbi persa
Torna Radu Mihaileanu, director francès d'origen romanès, amb La font de les dones (2011). Autor de l'emotiva i valent El tren de la vida (1999), Premi del Públic del Festival de Sundace, i de la també molt celebrada i premiada El Concert (2009). La seva mirada sensible aquesta vegada s'ha inspirat en la Lisístrata d'Aristòfanes (comèdia grega del 411 AC), una història de dones excepcionals capaces de fer baixar als homes des de les seves guerres fratricides al seu terreny, el de l'amor, jurant no oferir els seus cossos que calmen el guerrer fins que les seves espases deixin de matar i tornin a la llar..
Ampliar
"El que fas als altres també t'ho fas a tu mateix"
Erich Fromm
Estem d'enhorabona. Tornen a les nostres pantalles els germans belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne, referents del cinema europeu i humanista, amb una llarga trajectòria de compromís amb el seu temps i mirall que ens retorna la manca de valors a una societat que és mercat.
El Festival de Cinema de Cannes ha reconegut el seu geni amb dues Palmes d'Or, Rosetta (1999) i El nen (2005), tot i que qualsevol de les seves obres mereixen ser vistes i revisades..
Ampliar
Vet aquí una vegada una societat tant materialista i hedonista que tot allò que recordava a la mort o simplement molestava es convertia en cosa. Les coses que no servien s’amagaven o tiraven. Si la teva àvia cridava per la nit o vessava la seva orina desmanyotada, amb màgia es cosificava. Així deixava de tenir pell i sang calenta per a ser un moble vell que no sent.
En Telmo Esnal estrena Urte berri on, amona! (2011), en V.O. en euskera i traduït al català com “Bon any, àvia!”..
Ampliar
“L’educació afectiva és diferencial i asimètrica, doncs a les nenes se les continua educant d’una manera i als nens d’altre. Això fa que les unes es tornin objecte i els altres siguin subjectes”.
Ana Guil, catedràtica de Psicologia Social i professora de la Universidad de Sevilla
Serveixi aquesta tribuna de cinema per vindicar una modesta pel·lícula estrenada aquesta setmana, oculta darrera del soroll i les llums de superproduccions que saben vendre’s i romandre..
Ampliar
"Observo les mans que van perpetrar aquests fets, penso en el cor que va concebre la idea, i anhelo que arribi el moment en que els meus ulls ja no puguin veure-les i deixin d'assetjar-me en somnis."
Mary Shelley, Frankenstein o el modern Prometeu (1818).
Atenció a l'aventura que proposem per a les ments curioses. Un viatge a la vida de l'inventor de la lobotomia, el Premi Nobel de Medicina portuguès Egas Moniz. Una reflexió sobre els límits de la bogeria i la normalitat..
Ampliar
"L'escola no ha de ser una preparació per a la vida; l'escola ha de ser la vida mateixa". Elbert Hubbard (1856-1915), escriptor, artista i filòsof nord-americà.
'Entre les murs' (2008), dirigida per Laurent Cantet, Palma d'Or en el Festival de Cinema de Cannes i premi Independent Spirit John Cassavettes a la millor pel·lícula estrangera. Fou estrenada al nostre país amb el neutre terme de 'La clase'. Sens dubte, el títol original és més suggestiu i centrat a la història que presenta, tant en la forma: tot el metratge està filmat entre les parets d'un aula, un despatx i un pati interior; com en el fons: una metàfora del malestar sentit per alumnes i professors, una presó psicològica que uns i altres suporten..
Ampliar