L'objectiu del CEESC és vetllar perquè l'activitat professional s'adeqüi als interessos dels ciutadans

Social.cat oferirà, en dues remeses, l'entrevista que ha fet al president del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC). En aquesta primera entrega es contextualitza sobre el Col·legi, se n'expliquen els objectius, es parla sobre el seu funcionament i es para especial atenció en la importància del Codi Deontològic.

Quina és la finalitat del CEESC? Qui i per què es va crear?
La finalitat del CEESC la podem concretar en l’ordenament, la defensa i la promoció de la professió. El seu objectiu és vetllar perquè l'activitat professional s'adeqüi als interessos dels ciutadans. Volíem un col·legi professional que recollís el passat, el present i el futur de l’educació social i que impulsés la consolidació de la professió. Va ser el primer col·legi d'educadores i educadors socials que es va crear al territori espanyol, i sempre hem treballat d’acord i en complicitat amb les associacions, després col·legis, de l’estat.

Com incideix en l'exercici professional dels educadors socials?
Fomentant la solidaritat entre els seus membres, vetllant per l'ètica professional i pel respecte als drets dels ciutadans, participant en els òrgans consultius de l'Administració, exercint la representació i defensa de la professió davant l'Administració, organitzant activitats i serveis comuns de caràcter professional, cultural, d'interès per als col·legiats. També és molt important el treball per procurar una correcta ordenació de les especialitats professionals, dels àmbits emergents a partir de donar respostes educatives a les noves necessitats socials. Per altra banda, no podem oblidar el treball d’informar a iniciativa pròpia i/o preceptivament l'Administració sobre els projectes de llei i les disposicions de diferent rang que fan referència a les condicions generals de l'exercici professional, o que afecten les persones amb què treballem. Estem contents perquè al llarg dels 14 anys de vida el CEESC s’ha formalitzat de manera notable, i els seus principis ideològics fundacionals s’han mantingut i s'han anat actualitzant.

Quin és el funcionament del col·legi?
El model de gestió pel que hem optat aposta de manera decidida per la participació i la democràcia. Els punts clau els podem resumir en el valor que donem a les idees que es generen a partir de la proximitat i la complicitat, en la voluntat de ser radicals com a opció decidida per reinventar contínuament l’organització i en una posició d’escolta activa dels col·legiats, els treballadors i els amics del CEESC. Aquesta aposta ens ha portat a crear un espai de participació àmplia que anomenem “Gent que pensa que la millor manera de preveure el futur es crear-lo” (GQP) i que el composem les aproximadament 150 persones que tenim algun compromís de treball en el CEESC, ja sigui participant en Junta com a càrrec electe o representant el Col·legi en algun espai. Per altra banda, les persones de la Junta ens repartim la feina entre la Coordinació Operativa i Tècnica, el Consell de Seguiment de les línies estratègiques i els Clústers de Serveis, Participació, Relacions, Comunicació, Espai Comú/Mapa Territorial i Ètica. És una organització en què cada segment de l’organigrama està compartit entre un equip de persones. A més, aquests compartiments no són estancs, sinó que es vetlla per la creació i gestió de les seves interseccions múltiples, amb comissions, comitès, grups de contrasts...

Quines són les prioritats a l'hora de definir el model de gestió de proximitat?
Trobar-se i parlar amb la gent, adonar-se dels canvis que es van produint, conèixer a fons el territori, fomentar la participació real, mediar entre els interessos diversos i generar una direcció política i estratègica que defineixi objectius a curt i llarg termini.

Quina relació es manté amb el Codi Deontològic? Vetlla per a que es compleixi?
Des dels inicis de la professió, l’ètica professional ha estat un tema de debat i preocupació per al col·lectiu professional i m’agradaria dir que el Codi Deontològic es una de les eines més potents al servei dels professionals i de la professió i que, per desgràcia, no tenim prou present. Representa l’assumpció de la defensa d’uns principis i normes ètiques comuns a la professió i orientadors de la pràctica, que passa per la responsabilitat dels educadors i educadores socials davant d’una població que es troba, la majoria de vegades, en situació de dificultat i de dependència, i que ens situa en la possibilitat de modificar aquesta dependència a través d’un saber i d’una pràctica professional. Aquesta capacitat professional dóna a l’educador o educadora social un poder que defineix l’asimetria de la relació educativa. En aquest context, l’acció socioeducativa passa per la construcció d’una relació de confiança i d’un pacte de responsabilització entre les parts, per la qual cosa cal que l’educador o educadora social garanteixi aquesta confiança a través d’un codi deontològic que n’orienti i en limiti el poder. La construcció d’un codi deontològic representa l’assumpció de la responsabilitat professional de les accions socioeducatives que duu a terme l’educador o educadora social o l’equip i l’autonomia que com a professió respon a unes determinades necessitats i demandes socials, amb articulacions teòriques específiques i des del reconeixement de la seva utilitat social. El codi reforça, doncs, l’autonomia que la professió i els col·legis professionals que exercim de subjecte col·lectiu i d’agent interlocutor, basant-nos en els principis deontològics generals, vetllem per aquesta autonomia.