Els invidents podem votar sols a totes les eleccions excepte a les municipals

Joan Heras i José Ángel Carrey | Associació Catalana per a la Integració del Cec


Aquest diumenge se celebra a Barcelona (i a una vintena de municipis més d'arreu de Catalunya) la consulta popular sobre la independència de Catalunya que va començar a Arenys de Munt el 19 de setembre de 2009 i que, des de la ciutadania, s'ha organitzat a 554 municipis d'arreu del Principat. A diferència de les eleccions municipals, en aquest referèndum no vinculant les persones invidents o amb discapacitat visual podran votar-hi de forma autònoma; i és que malgrat el Congrés dels Diputats va reformar la llei, les eleccions més properes al ciutadà encara no són totalment accessibles per a tothom. José Ángel Carrey i Joan Heras, president i responsable de la comissió d'integració laboral de l'Associació Catalana per la Integració del Cec, respectivament, ens ho expliquen.

Des del 2004 que reclameu el vot de forma autònoma en les eleccions oficials. Per què aquell any comenceu la demanda?
José Ángel Carrey:
L'ACIC ja havia reivindicat la qüestió abans però el 2004 vaig iniciar de manera individual la reclamació d'aquest tema perquè no podia votar secretament. Aleshores l'ACIC em va donar suport i es va començar la reivindicació des de l'associació. 
 
Com es vehicula?
JAC:
És una lluita llarga i complexa que bàsicament s'estructura en tres vies: la de denúncia pública i mediàtica (amb manifestacions els dies de les eleccions i rodes de premsa), la jurídica (recorrent als tribunals de justícia, buscant suports parlamentaris amb les consegüents proposicions de llei) i recollint signatures. Finalment el 2007 va arribar la reforma de la Llei electoral que s'aplica a totes les eleccions excepte a les municipals.
 
Així doncs les municipals són les úniques que no estan adaptades?
JAC:
De moment les eleccions generals, les catalanes i europees i referèndums estan garantits però el decret del 2007 no ha inclòs les municipals perquè diuen que han d'avaluar el funcionament del sistema. Han passat 3 anys i no han fet res. Ara, el 22 de maig ens trobarem que viurem una situació com l'anterior a la reforma i si bé sembla que hi ha la intenció de fer una prova pilot en alguns ajuntaments no sabem quins ni amb quin sistema. És a dir, la primera vegada que vam poder votar sense l'ajuda de terceres persones va ser per les eleccions espanyoles del març de 2008, després van venir les Europees i fa uns mesos les del Parlament, consultes a banda. 
 
Si comparem les municipals amb la consulta de diumenge podem veure que s'avança molt més amb una consulta ciutadana que amb unes eleccions oficials...
JAC:
Sí, de fet, a nosaltres la plataforma Barcelona Decideix ens va demanar que ajudessim a fer accessible la consulta i des de l'onada de Girona ja hi hem anat col·laborant. Realment és molt de valorar que una iniciativa ciutadana tingui en compte totes les persones i els diferents graus d'accessibilitat.
Joan Heras: Veiem que és una qüestió de voluntat política i el cas de les municipals és un exemple. La reforma es va fer i probablement es va fer a pesar d'ells però havent-hi la reforma des del 2007 si s'haguessin buscat solucions per les municipals s'haurien pogut trobar. Més enllà de problemes i dificultats tècniques, que nosaltres som els primers en assumir que n'hi ha i més tenint en compte la diversitat de partits que es presenten, és qüestió de voluntat. La plataforma de les consultes ja ens va fer la demanda quan es van fer a Osona però per temps no vam ser a temps de preparar el sistema. Tot i així ens vam posar a treballar i hem aconseguit que en més d'una onada ja puguem votar autònomament. 
 
Diumenge podreu votar a tot arreu sense l'ajuda de ningú?
JAC:
No, només a Barcelona i no a tots els punts de votació. De fet, cada districte tindrà dos col·legis habilitats i, a més, hi haurà dos punts que són el Diari El Punt i a La Joia del Call ja s'hi pot fer el vot anticipat. 
 
I com estem respecte altres països?
JAC:
De moment hi ha vot accessible a Suïssa i Alemanya (des del 2002) i a molts països llatino-americans. Per tant, nosaltres podem dir que anem bé però que tot i així queda molt de camí per recórrer perquè a les municipals, les més properes al ciutadà, no podem votar sols.
 
En les eleccions oficials quin procés se segueix? Als col·legis electorals hi ha les paperetes amb codi braille? 
JH:
No, funciona sota demanda. Un període abans de començar la campanya electoral has de demanar, via telefònica, el kit de manera que els preparen en funció de les peticions. Aleshores el dia de les eleccions vas a la mesa que et toca i el president o presidenta, si els ensenyes el DNI, te'l dóna. El kit està format per totes les paperetes convencionals i cadascuna posada dins un sobre que t'indica el partit en codi braille. A més també hi ha un altre sobre blanc i així tries la papereta que vols, la poses dins el sobre comú i el vot és totalment secret. 
 
Les persones invidents poden ser membres de les meses?
JAC:
Segons l'últim decret aprovat pel govern fa una setmana, sí. Ara bé, sincerament si una persona és cega total ho considero molt complicat perquè un membre de mesa ha de verificar la coincidència entre la identitat del votant i el cens que tenen allà, a banda de fer el recompte final, i tot això no està adaptat. 
 
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article