“Per prevenir el suïcidi juvenil ens cal més educació emocional”

Ester Cano Secretària del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya referent en salut

L'adolescència és una etapa plena de canvis físics i psicològics, que marcaran en gran mesura el nostre desenvolupament i transició a l'edat adulta. Segons la secretària del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya referent en Salut (CNJC), Ester Cano, els joves són especialment vulnerables. Com a societat, diu, cal ser curosos amb ells per prevenir el suïcidi i el malestar. De fet, l'Organització Mundial de la Salut ha classificat el suïcidi i els seus intents com uns dels problemes més greus de la societat actual en l'etapa de l'adolescència. El suïcidi és la segona causa de mort entre joves de 15 a 25 anys i la sisena causa de mort en edats compreses entre els cinc i els 14 anys.

“Obliguem els joves a ser els millors, a ser competitius”, explica Cano, que està a punt de graduar-se en Medicina. També alerta la futura metgessa que jocs com la Balena Blava no s'entenen només des del trastorn mental, sinó que s'expliquen per unes causes socials contra les quals cal lluitar. La discriminació per gènere, el bullying a l'escola o els canvis en l'entorn familiar, recorda, sí que són previsibles i prevenibles. “Si tens educació emocional, tens una millor manera de gestionar els conflictes”, assegura.

Tot just fa uns dies ha tingut lloc el congrés del Consell Nacional de Joventut de Catalunya, en el que heu mostrat explícitament la voluntat de crear un protocol de prevenció, intervenció i sensibilització del suïcidi juvenil. Com ho abordareu?

D'entrada, des de la nostra entitat, que fa de vincle entre l’associacionisme juvenil i l’administració pública i institucional, el primer que hem fet ha estat posar el debat sobre la taula, és a dir, començar-ne a parlar. A grans trets, les primeres accions que hem fet és de conscienciació i sensibilització, amb xerrades, alguna formació i campanyes a través de les xarxes socials. Hem començat a tractar la salut mental, ja que és una de les grans problemàtiques d’avui en dia del jovent.

En el 90% dels casos el suïcidi va vinculat a alguns tipus de trastorn mental.

Exacte. Quan vam començar a tractar la salut mental, ens vam adonar que el suïcidi juvenil estava realment amagat, igual que la majoria de trastorns mentals, que són un tema tabú, del qual no se’n parla. Quan ens vam adonar del què comporta el suïcidi juvenil, vam voler posar sobre la taula aquest tema no només perquè és rellevant sinó perquè no s’hi està fent res.

Alguns centres hospitalaris, com el de l’hospital Sant Joan de Deu, han elaborat unes pautes per a la prevenció de la imaginació suïcida en adolescents. Què és allò que considera indispensable per prevenir-lo?

A la literatura trobem evidències que diuen que l’educació emocional és un mecanisme de prevenció tant de trastorn mental com del suïcidi juvenil. Perquè si tens educació emocional, tens una millor manera de gestionar les emocions i podràs actuar millor davant els conflictes o simplement afrontar-los de millor manera. Per tant, no només es tracta de reduir els factors de risc, sinó també de potenciar aquells factors que són protectors de trastorn mental i, per tant, de suïcidi juvenil.

“Si eduquem la població per detectar factors de risc podem arribar a prevenir casos de suïcidi”

Quines eines heu utilitzat?

Vam fer una formació sobre la cura de la salut mental en els espais associatius, donant diferents eines, com pot ser, la roda emocional abans de començar qualsevol associació en una reunió. Potenciem que cada membre pugui explicar com es troba aquell dia a nivell emocional. Per exemple: "Avui m’ha passat X, estic molt cansat i molt irritable". Aquestes petites accions permeten explicar com et sents i, normalment, no les tenim en compte.

Quins creus que són els àmbits des dels quals s’ha de tractar el suïcidi juvenil?

Crec que, realment, el suïcidi és un problema social. Per això, necessita una aproximació multisectorial; tant a nivell sanitari, com educatiu, com laboral. El camp educatiu és un lloc on els joves hi passen moltes hores. Inclús també els mitjans de comunicació poden comunicar bé les notícies i evitar sensacionalismes. Parlar-ne, però d’una manera curosa i raonable. Evitar, sobretot, titulars que estigmatitzin.

I l’abordatge des de l’àmbit familiar?

Sí, també cal, perquè els adolescents tenen un gran vincle tan familiar com social, és a dir, amb els amics. Si eduquem a la població per detectar possibles factors de risc o possibles accions que poden arribar a desencadenar un trastorn mental o un suïcidi, ja aprenem a detectar aviat aquests senyals d’alerta, podrem acudir abans als professionals i evitar la situació de risc.

“En la societat actual no es posen els sentiments sobre la taula i això és una síndrome del fracàs que vivim”

Com s’han de formar els adults per abordar el suïcidi juvenil?

És molt important l’educació emocional de tota la població per saber detectar senyals d’alerta. Un dels problemes actuals és que vivim en una societat que actua molt segons la raó i segons la ciència. Les emocions han quedat completament amagades i totalment apartades. Explicar com et sents és una cosa que la gent no fa perquè està mal vist. Està mal vist expressar que avui estàs molt content perquè tens qualsevol motiu per estar-ho. S’han de començar a introduir les emocions, sobretot en infants i adolescents que estan creixent i que tenen més plasticitat.

Què pot dur un adolescent a practicar jocs com el de la Balena Blava?

Els factors, en aquest cas, no s’associen només a trastorn de salut mental. Hi ha altres factors que entren en joc, com el factor social. Per exemple, canvis en l’entorn, bullyng a l'escola, el moobing a l’entorn laboral, discriminacions per qualsevol raó, de gènere, per raó de raça, de religió... Són causes que poden afavorir al desencadenant, l’anomenat efecte gallet. Una persona que té un trastorn mental no el té d’avui per demà. I, generalment, qui decideix suïcidar-se és perquè alguna cosa, a curt o a mig termini, l’està impulsant a això perquè ell veu que així no es pot viure.

“Estem obligant els joves a ser els millors, a ser més competitius. Ara també s'ho exigeixen ells mateixos”

Quin és aquest desencadenant?

Moltes vegades és una causa multifactorial. No podem dir només que és el trastorn mental, sinó que moltes vegades hi ha més coses darrere, per exemple una desestructuració familiar, discriminacions per qualsevol causa. Moltes vegades són múltiples causes amagades.

L’adolescent veu que així no es pot viure. Creu que això representa un fracàs com a societat?

En la societat actual no es posen els sentiments sobre la taula i això és una síndrome del fracàs que vivim.

Perquè arriba ara aquest joc i no abans?

El suïcidi ha existit sempre, el que passa és que simplement ha estat amagat. A més, cada cop vivim en una societat més exigent, tant a nivell acadèmic com laboral. S'obliga els joves a ser els millors, a ser competitius. Aquestes exigències se les estan imposant els joves sobre si mateixos.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article