“La indústria alimentària ha convertit molts productes saludables en llaminadures”

Carlos Casabona Pediatre expert en nutrició infantil

Convençut que en el camp de la nutrició infantil encara queda molt per fer, el pediatre Carlos Casabona exposa amb vehemència el seu punt de vista sobre l'excés de pes –prefereix evitar la paraula obesitat perquè diu que estigmatitza–, el consum responsable dels aliments i els hàbits saludables. “Ja fa 20 anys que el problema del sobrepès infantil va en augment, però, en canvi, no hi ha hagut una resposta eficaç”. I afegeix: “Tot i que els consells semblen senzills, menjar menys i moure'ns més, no han calat en la població”.

Ho fa des del seu blog ‘Tú eliges lo que comes’, des de la seva consulta a l'Institut Català de la Salut a Girona o des de la Societat per a l'Avenç del Pensament Crític (ARP-SAPC), una organització que, tal com la defineixen els mateixos integrants, “promou la investigació crítica de les afirmacions paranormals i pseudocientífiques des d'un punt de vista científic i racional, i revela informació sobre els resultats d'aquestes investigacions entre la comunitat científica i el públic en general”.

Vostè diu que menjar menys i dur una vida activa són les dues fórmules més eficaces per evitar el sobrepès, però malgrat tot el missatge no acaba de calar. Per què no?

Perquè estem envoltats d'un ambient obesogènic. És molt difícil canviar conductes enquistades. A més, els professionals de primària no estan preparats per afrontar una cosa que no és una malaltia, sinó que es deu a unes condicions de vida determinades i a uns mals hàbits. Canviar-los és difícil. No es pot fer en cinc minuts en una consulta mèdica.

I com es canvien aquests mals hàbits?

La resposta ha de ser multifactorial. La solució no només passa pel centre de salut sinó que ha d'implicar els partits polítics, la indústria alimentària, les famílies o els mitjans de comunicació.

“Un nen mai és culpable del seu sobrepès. Les mares compren amb la il·lusió que són saludables un seguit de productes que no ho són”

Així, l'obesitat o el sobrepès només s'entenen dins un context que ho propicia?

Sí, i el problema real, al final, és que les mares pensen que els seus fills mengen bé i no és veritat.

Per què no és veritat?

Perquè hi ha uns aliments que jo anomeno FANS, que són les sigles de Falsos Amics dels Nens, que les mares compren amb la il·lusió que són saludables, que són beneficiosos per al creixement dels seus fills, i no ho són.

Quins són aquests aliments que pensem que són bons i no ho són?

El primer grup de FANS el trobem en els cereals de l'esmorzar, que jo anomeno chucheales. Els promotors d'aquest aliment, mitjançant campanyes de màrqueting increïbles, han aconseguit convèncer fins i tot a professionals mèdics. He assistit a cursos sobre obesitat on fins i tot els recomanen! Cal prendre cereals, sí, però de veritat. I, ara, malauradament, quan la gent pensa en cereals li ve al cap la caixa amb el dibuix d'una mascota. Dins, però, només hi ha productes hiperprocessats amb un alt contingut en sucre. Els cereals són productes saludables que han estat transformats en llaminadures! No són verinosos, es poden prendre, però per als caps de setmana o dies especials. Els chucheales són els FANS més culpables del sobrepès en aquests últims deu anys.

Digui'ns més grups de FANS.

Els làctics ensucrats que jo anomeno chuchelàctics, com l'Actimel, per exemple, també es venen com a saludables perquè diuen que reforcen les defenses del nen, però és mentida. La casa Danone va haver de retirar de l'etiqueta l'eslògan. Després van posar que contenia vitamina B i D, amb un asterisc que diu que pot ajudar a pujar les defenses. També hi ha els batisucs, com els Bifrutas, que són llet i suc a base de concentrat. Les mares veuen dibuixos de fruites a l'envàs, que jo no permetria, i pensen que estan fent el millor pels seus fills. "Dues coses boníssimes", deuen pensar, doncs no! Tampoc són verinosos, però no es poden consumir diàriament.

Però es consumeixen tant com diàriament?

Només cal mirar les escombraries dels col·legis i te n'adonaràs que només hi ha productes hiperprocessats: sucs, batisucs i cacaolat.

“Mengem a diari cereals hiperprocessats, làctics ensucrats o sucs amb base de llet que hauríem de prendre excepcionalment”

I quin és el paper de la indústria alimentària en tot això? Suposo que deu ser crític amb ella.

La indústria alimentària té part de culpa perquè no adverteix que alguns productes no són saludables per al dia a dia. Si a més porten algun segell d'alguna entitat pediàtrica, encara pitjor!

Vostè què menja per esmorzar cada dia?

Jo menjo pa amb tomàquet o fruita o iogurt o llet amb civada, però civada sense sucre. La fruita ha de ser fruita, no suc.

Quina és la diferència entre la peça de fruita i el suc?

La diferència està en la quantitat. En un suc poses dues o tres taronges. Cap nen es menja tres taronges seguides, cap, perquè se sentirà ple. Després hi ha una altra cosa a tenir en compte, la fibra: si et fas un suc, deixes la fibra a l'espremedor. En definitiva, menges més del que necessites i, com que el suc no et sacia, a sobre l'acompanyes de brioixeria o galetes. Les galetes són omnipresents en l'esmorzar escolar, però no deixen de tenir greix i sucre. No són un aliment bàsic, tot i que algunes escoles bressol i alguns documents oficials els recomanen. Ara ja les estan traient de la dieta habitual.

El pediatre anomena els aliments poc saludables que, en canvi, es venen com a beneficiosos com a FANS |  Arxiu

Així doncs, mengem massa, sigui perquè no ens saciem o perquè no sabem que aquell aliment no cal prendre'l cada dia. La solució és la contenció?

Durant la setmana podem ingerir algun producte lúdic, però fer-ho cada dia és nociu. El darrer estudi sobre hàbits de consum que va fer Eroski amb grans investigadors constatava que la brioixeria està en el tercer lloc de productes més consumits. En aquest grup hi ha el croissant, el pa tou, els pastissets com els Phoskitos. Almenys ara hem aconseguit que es retirin totes les joguines que acompanyaven aquests aliments i que atreien els nens. Tal com diu l'OMS, el sucre no hauria de superar el 5% de totes les calories que prenem durant el dia. Tots aquests aliments porten del 18% al 43% de sucre! Un nen de dos o tres anys no hauria de passar dels 15 grams de sucre al dia. Els estem ofegant en sucre!

Potser també és perquè la brioixeria és molt barata.

Sí, sens dubte, aquesta és una de les causes que fomenten l'obesitat, almenys en les classes més desafavorides. Per un sac de magdalenes pagues un euro. Per la fruita i verdura, molt més. Aquí és on els polítics tenen molt a dir.

“Estem ofegant els nens en sucre! Un darrer estudi d'Eroski constatava que la brioixeria està en el tercer lloc de productes més consumits”

I estan fent alguna cosa? S'engeguen prou polítiques sanitàries?

Ara es parla de posar incentius per rebaixar el preu de les fruites i verdures per a les famílies que no tenen prou recursos, però és més teòric que real, de moment.

Catalunya és l'única comunitat autònoma de l'Estat que ha decidit apujar els impostos dels productes amb sucre per reduir-ne el consum.

Sí. Aquest impost a les begudes ensucrades i als sucs caldria fer-lo extensiu també, com en altres països, als productes sòlids que són alts en energia però baixos en valor nutricional. L'impost és un primer pas, del qual ens felicitem tots els professionals, però cal seguir fent-ne més.

Quin hauria de ser el següent pas?

Retirar dels hospitals i centres de salut les màquines dispensadores de productes alimentaris. L'OMS també ho recomana. En els centres ambulatoris de Nova Zelanda ja no hi ha màquines amb coca-cola, brioixeria, galetes i refrescos perquè és absurd que estiguem donant un missatge perquè tots tinguem cura de la salut i, al passadís del mateix hospital, s'estigui oferint el mateix que prohibim.

Com ho arreglem?

Igual que posa 'Hospital lliure de fum' que posi 'Hospital sense de productes ensucrats i brioixeria'. Podríem posar fruita a les màquines. Aquesta és una proposta que estic intentant fer arribar a les institucions, tot i que les empreses argumenten que es podreixen massa ràpid i la fruita tallada és més cara. Al final tampoc els surt a compte, diuen. Aquestes empreses s'han compromès a regular la densitat energètica dels aliments que hi posen, però no ho fan, perquè hi tenen interessos. Per rematar la incoherència, en moltes d'aquestes màquines hi ha un cartell que diu que mengis saludablement.

Així, l'única solució a curt termini, pel que diu, és retirar totes les màquines, i llestos.

Comencem per aquí i després ja seguirem. D'entrada, si les retirem, el que no pot ser és que vagis al bar de l'hospital i que no hi hagi ni peces de fruita ni iogurts.

“No pot ser que vagis al bar de l'hospital i que no hi hagi ni peces de fruita ni iogurts”

De fet, vostè forma part d'un grup de pediatres que intenten erradicar aquestes actituds obesogèniques. Com ho han fet fins ara?

Ja fa 20 anys que anem repetim allò de "Menja menys i mou-te més". Però, a banda de llançar aquest missatge, es requereixen polítiques estatals que impedeixin envasar segons com un seguit de productes que donen energia i porten vitamines però que tenen massa sucre. A Europa ja estan atacant aquest tema.

Moltes vegades és la publicitat que incita. Què hi pot fer un en contra d'això?

D'entrada el que pot és informar-se. Cal que quan anem a un centre de salut escoltem bé el professional. També el metge o la infermera ha d'ensenyar els pacients bones gràfiques que li mostrin i expliquin el gran problema que és l'obesitat. El registre de nens obesos, segons les gràfiques, no arriba ni al 5%, una xifra inferior de l'oficial, però cal tenir en compte també el sobrepès. Ara se t'obliga com a professional a calcular l'Índex de Massa Corporal (IMC), però no se'n fa un diagnòstic i un seguiment.

Com ha de ser el seguiment?

Amb els pares del nen. Un nen no és mai culpable del seu sobrepès. És la família la que compra els aliments. S'ha de ser coherent amb els hàbits alimentaris. A vegades se li diu al nen que no pot menjar tal cosa i els pares s'ho mengen. Quan els pares tenen sobrepès, hi ha un 80% de probabilitats que el nen també acabi amb sobrepès. L'entorn familiar és molt important i imprescindible.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article