2.799 persones no disposen d'una llar a Barcelona

693 dormen al carrer, 434 en assentaments i 1.672 estan allotjades en recursos residencials de la XAPSLL


El nombre de persones sense llar s'ha mantingut estable en els darrers anys, després d'un període de creixement sostingut entre el 2008 i el 2011. Actualment, a Barcelona hi ha 2.799 persones sense habitatge, de les quals 693 dormen al ras, 434 en assentaments i 1672 estan allotjades en recursos residencials de la XAPSLL.

Aquesta és la principal conclusió de l'estudi Diagnosi 2015 sobre sensellarisme de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), presentat ahir dilluns al matí per la tinent d'Alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, el representant de la XAPSLL, Jesús Ruiz, i l'organitzador de la recerca, Albert Sales.

De tots els sense sostres registrats aquest any a partir dels recomptes que fa el Servei d’Inserció Social (SIS), 693 dormen a la intempèrie. Aquesta xifra és inferior a la registrada per la fotografia  realitzada per la Fundació Arrels al maig, quan va comptar 892 veïns que  dormien al carrer.

 L’investigador Albert Sales ha atribuït aquesta diferència a les diferents metodologies per comptabilitzar els casos. “Són metodologies diferents. Arrels fa una foto fixa d’una nit concreta i el SIS fa un treball de seguiment. En el recompte del SIS no entren, per exemple, persones que estan de pas per la ciutat”, ha apuntat. L’expert ha assegurat que, molt probablement, la xifra de persones que dormen al carrer ronda les 900 persones.

El perfil de les persones que dormen al ras

Per edat, el 50% de les persones que dormen al carrer té entre 31 i 50 anys, i gairebé un 20% tenen entre 18 i 30 anys. La proporció d'homes i dones es manté estable. El març de 2015, el 89,3% de les persones contactades eren homes davant del 10,7% de dones.

El pes dels ciutadans  estrangers ha crescut  del 61% del 2012 fins el 68% enguany. Aquest increment es deu, sobretot, a l’arribada de persones amb passaport comunitaris, que representen ara el 38%.

Per contra, el pes dels estrangers en situació d’irregularitat administrativa  disminueix. Del total de persones estrangeres contactades l’any 2012, el 62% estaven en situació irregular. La proporció en situació d’irregularitat administrativa s’ha reduït de manera progressiva fins a constituir el 47% durant el març de 2015.


Increment dels serveis d'allotjament

L'informe també recull que 1.672 han estat reallotjades en recursos assistencials de la XAPSLL. Aquesta  xifra posa de manifest un increment dels recursos socials per atendre aquest col·lectiu, ja que el 2014 eren unes 100 persones menys les que utilitzaven algun d’aquests recursos. El 14% de persones allotjades són menors d'edat.  

"Es pot considerar que l'esforç de creació de noves places residencials ha tingut un efecte positiu en la contenció dels processos d'exclusió residencial i ha frenat l'increment del nombre de persones dormint el carrer", resa l'informe.

 



Necessitats  

1. Cal millorar el coneixement estadístic sobre tots els tipus d'exclusió residencial: l'Ajuntament ha anunciat que impulsarà una enquesta entre les persones usuàries dels serveis socials que permeti detectar millor els casos de sensellarisme i disposar d’informacions estadístiques al respecte.

2. Cal afrontar el sensellarisme des de l’òptica de les polítiques d’accés a l’habitatge: L’estudi desgrana la multiplicitat de perfils de les persones sense llar per reiterar que aquest fenomen no és una patologia social sinó, principalment, una conseqüència de les dificultats d’accés a l’habitatge.

S’aposta, doncs, per incrementar la dotació d’habitatge social per a persones sense llar i enfortir programes com el housing first, que a Barcelona compta ja amb 14 pisos de titularitat municipal i 10 de la Fundació Rais. El compromís del govern municipal d’ampliar aquesta xarxa s’ha reflectit en la proposta de pressupost per a 2016, que preveu una dotació de 500.000 euros per posar en funcionament 50 pisos més.

3. Cal repensar els circuits d’atenció actuals i fer més acollidors els espais d’atenció: l'estudi aposta per diversificar els models d’atenció en funció de les necessitats de cada cas, i defensa també la necessitat de generar espais més acollidors, que facilitin la convivència i que millorin la intimitat de les persones usuàries.

4. Cal incrementar la participació de les persones usuàries:
Els grups de discussió en què han participat les persones usuàries han posat de manifest la necessitat de millorar la seva implicació en el disseny del funcionament dels equipaments, per tal d’adequar-los a les seves necessitats. Qüestions com les hores d’entrada i sortida dels centres o la normativa interna dels mateixos dificulten en ocasions la vinculació per part dels usuaris i augmenten les possibilitats de retorn a la situació de carrer.

5. Cal millorar la resposta adreçada a les dones en situació de sensellarisme: 
Les dades indiquen que la proporció de dones és més alta com més ens allunyem de les situacions de carrer. Si al carrer la proporció de dones és de l’11% i als centres de primera acollida del 14%, quan ens fixem en recursos residencials de mitja i llarga estada, les dones constitueixen un 20%, en els pisos d’inclusió un 23% i en pensions i habitacions de lloguer sostingudes per una entitat o pels serveis socials municipals un 31%.  Les dones en situació de sense llar, doncs, tenen una major capacitat o necessitat de buscar suport.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article