L'extrema pobresa s'agreuja a Catalunya i el conjunt de la població perd qualitat de vida de forma accelerada

Les taxes d'atur de llarga durada i abandonament prematur dels estudis dupliquen a Catalunya les xifres de la Unió Europea


L'augment vertiginós de la població que pateix privacions materials severes –de l'1,6% el 2008 al 5,8% el 2011— i del nombre de llars amb molt baixos ingressos –d'un 6,4% el 2010 a 8,8% el 2011— reflecteixen l'agreujament de les situacions d'extrema pobresa a Catalunya, tal i com recull el darrer informe INSOCAT (Indicadors socials a Catalunya en relació al context estatal i europeu), publicat avui per ECAS. S'hi suma un empobriment generalitzat de la ciutadania que afecta especialment els infants i adolescents de més de 16 anys, amb una taxa de risc a la pobresa que creix de forma ininterrompuda des de l'inici de la crisi –d'un 18,9% el 2007 al 26,4% el 2011—; indicador que disminueix entre les persones de més de 65 anys. La manca de recursos és especialment acusada entre les persones d'origen estranger: un 37,5% de llars ingressen menys de 14.000 euros anuals, un 22,7% en llars autòctones.

El document compara una sèrie d'indicadors consensuats en l'àmbit europeu i evidencia l'impacte de les transferències socials –prestacions socials i pensions— en la lluita contra la pobresa: redueixen més de la meitat la taxa de risc a la pobresa a Catalunya, d'un 42,7% de pobresa potencial abans de les transferències a un 19,1% després de rebre-les. Malgrat aquesta evidència, l'enduriment de les condicions d'accés al programa de la renda mínima d'inserció (PIRMI) –una de les eines bàsiques en la lluita contra la pobresa a Catalunya— ha reduït en un 25%, més de 7.000 persones, el nombre de titulars.
 
L'atur de llarga durada a Catalunya –de l'11,6%— duplica de llarg la mitjana del països de la Unió Europea i un 16,6% de menors de 18 anys viuen en llars on cap dels seus membres treballa, un 13,1% en el cas de les persones adultes. L'abandonament prematur dels estudis és lleugerament inferior al de la resta de l'Estat i dobla la mitjana a la UE malgrat descendeix continuadament des de l'inici de la crisi, d'un 33,2% el 2008 al 24% el 2012.
 
Aquesta edició de l'informe INSOCAT (núm. 2) actualitza les dades publicades l'abril del 2012 –veure INSOCAT núm. 0— amb l'objectiu de seguir de prop l'evolució dels indicadors i intentar millorar les actuacions de les entitats socials i el conjunt d'agents compromesos en l'enfortiment de la cohesió social. Al web d'ECAS es poden consultar tant l'informe complet com la versió reduïda, amb una síntesi de les dades més rellevants.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article