Reflexions finals a l'entorn del 1r Congrés Internacional d'Orientació per a la Inclusió

A finals de maig i primer dia de juny va tenir lloc a Barcelona l’esmentat Congrés. Uns dies abans, en aquest mitjà, plantejava unes preguntes sobre la inclusió. Després d’haver-hi assistit i participat comentaré algunes de les idees centrals en relació a la orientació inclusiva que van sorgir en les sessions de pre-congrés i congrés. (En negreta transcric les frases oficials).

 

Destacaré una idea general que es va anant configurant a través de les diverses ponències i comunicacions: S’ha progressat globalment des de la perspectiva del desenvolupament legal en relació a la inclusió, tant en la societat en general, com en l ́ àmbit més educatiu-escolar però l’aplicació de les lleis son “figues d’un altre paner”. En l’aplicació fallen polítiques concretes i una cultura compromesa: hi ha molta resistència dels mateixos professionals, dels polítics, manca de plans que concretin, apliquin i, evidentment, manca de recursos econòmics. També hi ha indiferència col.lectiva (cal “sacsejar-la”, com deia un ponent) i una continuïtat-discontinuïtat de les pràctiques inclusives que dificulta la implementació d’aquesta cultura.

 

Una altra mirada que també es va repetir és la substitució dels valors humans: solidaritat, igualtat, respecte etc. pel valor del diner com una tendència comú a tots els països. Aquesta visió materialista no facilita la inclusió: directament perjudica als més febles de la societat.

 

Cal fer canvis en la economia. S’ha d’anar cap a l’economia inclusiva (els esforços s’han de compensar), ha de ser sostenible i s ́ha de fer aflorar la creativitat (imprescindible en els temps que estem vivint).

 

En relació a l’escola crec que va aparèixer el típic “peix que és mossega la cua”: l ́escola inclusiva és possible però transformant la societat o és l’escola qui ha de transformar la societat?, pensem que han de ser ambdues, no és possible l’una sense l’altra (l ́escola és la societat).

 

Transcrivim les conclusions presentades en la clausura:

 

1. Els recursos i les prioritats econòmiques han d’estar al servei de les persones.

 

2. Només el capital humà, la inclusivitat i la sostenibilitat social poden fer canviar el model econòmic i educatiu europeu actual.

 

3. Els principis pedagògics bàsics que han de guiar la inclusió son els mateixos que han de guiar la humanitat: justícia, igualtat, llibertat i solidaritat.

 

4.L’orientació s’ha de focalitzar en la personalització de l’aprenentatge contemplant les trajectòries individuals i els contextos per tal de formar aprenents competents.

5. L’escola inclusiva només és possible si es dona una transformació que tingui en compte els aspectes de salut i benestar emocional.

 

6. El diàleg sobre la inclusió i la justícia social necessiten contextos públics d’aprenentatge, en el sentit d’obertura social a la comunitat, seguint el camí de la reflexió per arribar a una igualtat desvinculada del passat reconeixent l’altre amb igualtat d’oportunitats i principis.

 

7.Costa avançar cap a la inclusió perquè costa desenvolupar vertaderes polítiques que faciliten la presencia dels més vulnerables en comptes de potenciar el desenvolupament dels més forts.

 

8.El concepte de globalització no permet canviar el món, cal adaptar-se a l’actualitat però també qüestionar-la i transformar-

la. El discurs i les tendències, inclús la legislació han canviat aparentment però la realitat ha evolucionat poc.

 

9. L’orientació ha d’estar enfocada cap a les persones al llarg de la vida i ha de ser continua, flexible i individualitzada.

 

10.És necessària una formació del professorat que capaciti tant des de la perspectiva científica com social i emocional.

 

11.Ens dirigim vers una idea global d ́aprenentatge en la que els orientadors son els dinamitzadors però només la comunitat podrà modificar-la.

 

12. Cal redefinir pràctiques psicopedagògiques i l’encaix de l’orientador als centres educatius.

 

13.Entenem per inclusió la situació de confort en la que es desenvolupa la potencialitat de l ́ésser humà tenint en compte el context social.

 

14.14.Només el diàleg, la comunicació i el respecte marcaran les decisions vers una orientació inclusiva.

 

La meva conclusió és que M. Ainscow i Booth ens varen posar uns deures a fer, a través de les seves propostes, que encara no els hem acabat, ni molt menys¡ tot i que podem estar orgullosos d’haver-los començat el 2006.

 

També hem d’anar fent els deures de la UNESCO (1990) en relació a les polítiques inclusives. S’ha avançat molt però no es pot abaixar la guàrdia i s’han d’anar actualitzant segons els nous reptes i les noves realitats.

 

Potser, si més no a Europa, l’accés a les oportunitats d’aprenentatge ha avançat força (al menys abans de la situació de greu crisi iniciada el 2008) i que s’ha de tornar a recuperar.

 

Esperem que, tal com manifestaven els organitzadors, es pugui constituir un grup de treball transversal i internacional que vetlli per anar millorant i avançant en aquest camí que ens ha de portar a una convivència basada en la igualtat, la justícia, solidaritat i en definitiva vetllar i practicar el respecte per la dignitat de la persona.