L'educació social es construeix i es defensa tossudament

Josep Vallés Herrero

"Som aquí -diu Lluís Llach en una de les seves darreres cançons- tossudament alçats"; nosaltres diem tossudament col·legiats i col·legiades, proclamant el nom del CEESC –Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya– que ens encoratja en el nostre futur professional i ens fa somniar en una professió ben estructurada i al servei del Benestar Social.

El CEESC és el passat de la professió, l'anhel que neix en cadascú, i l'afany d’imaginar un futur millor per a la professió, amb els professionals sumant idees per consolidar fermament uns espais per conviure amb altres professions. Amb tossuderia col·lectiva, com feien els primers colons del Delta de l’Ebre quan tiraven terra als aiguamolls per poder conrear l’arròs, perquè l’Educació Social és metafòricament com un delta: depèn de la potència dels sediments dels projectes socioeducatius, acompanyats d’informes curosos, i que no hi hagi massa corrents en contra perquè sedimenti bé en el mar de les interrelacions laborals.

De manera certa, treballar d’educador o educadora és aprendre junts a fer-ho millor. Que ningú oblidi que el 2016 farà vint anys de la creació del CEESC. Les associacions professionals d’educadors socials sorgeixen a Espanya com a organitzacions per a l’intercanvi d’experiències i pràctiques dels seus membres, per afavorir el reconeixement de l’activitat professional i per a treballar per la difusió i consolidació de l’Educació Social. El primer col·legi de l’Estat va ser el nostre, el català (Llei 15/1996 de 15 de novembre). Els 6 i 7 de juliol de 2007 a Donostia, Sant Sebastià, es va constituir el Consejo General de Colegios Oficiales de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES, BOE de 27 de maig de 2007), per assumir tasques d’organització i representació dels educadors socials a l’Estat. Des dels inicis, les associacions professionals van desenvolupar espais de trobada, de debat i de formació sobre la professió. Destaquen els sis congressos estatals fets, el primer a Múrcia (1994) i el darrer a València (2012); actualment tenim en preparació el Congrés de Sevilla, per a l’abril de 2016, el lema del qual serà “A + EDUCACIÓ SOCIAL + CIUTADANIA. La professió com a impulsora de la transformació social”.

El 1991 el Ministerio de Educación y Ciencia reconeixia la Diplomatura en Educació Social, que definia un professional de l’educació en els camps de l’educació no formal, educació d’adults (inclosos tercera edat), inserció social de persones desadaptades i minusvàlides, així com en l’acció socioeducativa (BOE, 1 d’octubre de 1991). S’agafava l’herència de les primeres escoles d’educadors i educadores que havien seguit les influències franceses (pioneres a Europa des de 1945 en aquesta formació) i l’estela del Centre de Formació d’Educadors Especialitzats creat el 1969 amb el suport de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'Educació Social és una titulació que ha sorgit com a resposta a una sèrie de necessitats d'índole socioeducativa derivades de la ràpida evolució i transformació social i que, en certa manera, aglutina competències procedents de diferents camps professionals de manera que els educadors socials han assumit funcions desenvolupades abans per diversos professionals, no sempre qualificats; per això les funcions de l'educador social no estan sempre ben definides i delimitades en alguns àmbits d'intervenció i, moltes vegades, s'entrecreuen o superposen amb les d'altres professionals, malgrat els esforços fets pels documents professionalitzadors elaborats a proposta d’ASEDES (Asociación Estatal de Educación Social, antecedent del CGCEES) i per la plataforma comú de competències de l’AIEJI (Associació Internacional d’Educació Social). Després de la signatura del Tractat de la Declaració de Bolonya (1999) es va iniciar un llarg procés de convergència, la finalitat del qual, entre d'altres, és adaptar el contingut dels estudis universitaris a les demandes socials. L'ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) va establir les bases formatives definint les competències transversals, comunes a les titulacions del camp de l'educació, agrupades en tres blocs: competències del saber, competències de l'ésser i competències del saber fer. En aquest sentit, els estudis per a l'obtenció del títol de grau d'Educació Social, prioritzen la formació en aquelles competències que capaciten per al desenvolupament de les funcions específiques de l'educador social, i la formació pràctica té un espai i una càrrega rellevants. És aquí on tenim molt a dir els que estem aprenent i treballant col·lectivament i col·legiadament. El congrés de València va marcar un punt d’inflexió en la relació entre el món universitari i el col·legial, establint-se, a posteriori, convenis de col·laboració entre el CGCEES i la SIPS (Societat Iberoamericana de Pedagogia Social) i la UNED.
De vegades hi ha qüestions no prou ben resoltes en aquesta història d’esforços en comú, com ara la dificultat de les noves generacions d’universitaris titulats per participar d’aquest objectiu comú professional, que fa que moltes i molts no trobin temps ni motivació per col·legiar-se, parlant clar. Un altre aspecte no massa ben resolt i de vegades molt injust és que existeixen educadores i educadors habilitats que van estar empenyent per aconseguir el reconeixement social i universitari de la professió i que es troben que en moltes ofertes laborals els exclouen. En els canvis socioeconòmics i de crisi són constants els canvis d’ocupació i s’agreuja aquesta injustícia que tractem de combatre, fent-la conscient i presentant recursos, també des del CEESC. Aquesta injustícia també es produeix ara amb convocatòries que no hi incorporen diplomats, demanant directament com a requisit el títol de grau.

El contacte amb agents socials (sindicats i patronal) és molt important per tal de clarificar i millorar els convenis del Tercer Sector (prop de trenta-cinc diferents). També la gestió que es fa de la Borsa de treball, l’assessorament en qüestions de projectes internacionals i altres, en l’impuls de noves tendències professionals reflectides al Full Informatiu, Quaderns d’Educació Social, Revista de Educación Social(RES), projecte Sèniors, projecte CiutatBeta, Càpsules, formació… Aquestes són les trinxeres de l’Educació Social, on les lletres impreses per les gotes de suor mancomunada substitueixen les batalletes i cabòries personals, agreujades per aquests temps de crisi, més enllà de les obligacions quotidianes rutinàries i pensant sempre, tossudament, en clau de professió al servei de la ciutadania, amb la voluntat ambiciosa d’ajudar a abastir la catedral de l’Educació Social i defugir de les capelletes.