La llei de racionalització i sostenibilitat social de la Administració local

Marea Taronja Garraf  Plataforma ciutadana @@MareaTaronjaVng 

El passat 27/12/2013 es va aprovar la llei de règim local, la malament anomenada “Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local”. Podem tremolar amb el panorama que ens ve a sobre...Es tracta d’una llei buida de contingut. Les competències dels municipis que venien definides a la Llei de Bases de Règim Local, amb aquesta nova llei queden aquestes reduïdes a la mínima expressió, tal i com eren al període preconstitucional.

A tall d’exemple, les competències relatives als Serveis Socials (fins ara un dels pilars del nostre Estat del Benestar) i que ens defineix com a Estat Social segons reconeix la nostra Constitució, es converteix en una cosa que la norma anomena, "competències pròpies". És a dir, els serveis directament atribuïts i gestionats pel municipi es veuran reduïts a “l’avaluació i informació de situacions de necessitat social i a l’atenció immediata a les persones en risc d’exclusió social”.

Per entendre’ns, el futur immediat és un escenari on els municipis hauran de limitar les tasques dels professionals del sector social a la funció de recollir sol·licituds de ciutadans que manifesten tenir un problema social, per tal de posar-ho en coneixement d’un altra Administració Superior i esperar la resposta d’aquesta... O bé "treure" dels carrers "situacions incomodes" i traslladar-les a un altre lloc, on siguin menys visibles (donar via al transeünt cap altres municipis, per exemple).

Tornem trenta anys enrere en la gestió de les necessitats de ciutadans, quan la manera de fer de les Administracions Públiques tenia com a principi actuar en aquests assumptes des de la beneficència i no els drets de les persones. No, no estem parlant de la trama d’un capítol de la coneguda sèrie televisa “Cúentame”, estem parlant del 2015. Tornar a la beneficència vol dir que donem un tractament de lluny al ciutadà, despullant la dignitat de l’identitat de les persones, sense nom ni cognom, estigmatitzant l'ús d’aquesta atenció social, prescindint de la proximitat i del seguiment, tal i com es recull en la Llei de Serveis Socials.

Així, s’obvia el treball ben fet des de la base, orientat a la prevenció i a la promoció dels persones. Es nega l’atenció més especialitzada cap a col·lectius específics, com les dones que pateixen situacions de violència de gènere o el treball comunitari o l’atenció als infants i llurs famílies, etc. La persona passa de ser objecte al qual no se li reconeix el dret a poder tenir el recolzament d’una atenció personalitzada que dóna la proximitat de l’Administració local amb les seves politiques d’atenció al ciutadà com a primer esgraó per gaudir de la protecció d’un Estat Social.

La nova llei diu que "las competencias de las entidades locales son propias o atribuidas por delegación" (...) “las competencias propias se ejercen en régimen de autonomía y bajo responsabilidad propia...". El desenvolupament de les citades competències es fa en base a un valor econòmic de referència, estàndard pensat només amb criteris de limitació de la despesa, i no en la qualitat d’atenció que s’ha d’oferir i no pensant en els problemes que s’han de resoldre per millorar la qualitat de la vida de les persones i la seva dignitat.

"La Diputación, cabildo o Consejo Insular acordará, con los Municipios concernidos el traspaso de los medios materiales y personales a coste estándar. Este acuerdo incluirá un plan de redimensionamiento para adecuar las estructuras organizativas, en su caso, de personal y de recursos, resultantes de la nueva situación”. Amb altres paraules: si l’estàndard marca que les plantilles de tècnics es troben sobredimensionades, s’adequaran mitjançant acomiadaments de personal. Assistirem al naixement dels expedients de regulació de feina a la administració local.

A l’article publicat a El País el passat 21 de maig de 2013, el govern central va anunciar la baixada de salaris de milers de funcionaris de les administracions locals. En aquest mateix article es fa menció de l’estàndard que marcarà Hisenda per la modificació del complement salarial de destinació, que podrà variar segons el municipi. La proposta del ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro, parlava d’igualar el citat complement a tots els treballadors municipals segons aquest estàndard. En aquell moment, era el tret de sortida de la pèrdua de poder adquisitiu que, com ja hem vist al llarg del temps, s’ha acabat portant a la pràctica sense concessions. I tot plegat amb l’objectiu de racionalitzar la despesa. Precisament és el govern espanyol qui també decideix el valor de referència amb criteris de centralitat sense tenir en compte les diferències autonòmiques, igualant-ho a la baixa. El resultat? Un treballador pot trobar-se amb la sorpresa de tenir una rebaixa considerable al seu salari.

A la pèrdua de poder adquisitiu, cal afegir-hi la precarietat laboral que imposa la nova reforma, que elimina les negociacions col·lectives (no es pot negociar jornades laborals, mínims salarials, etc), quedant de referència l’Estatut dels Treballadors. Precisament aquest Estatut és el que dóna criteris, un marc a l’espera de ser millorat pels convenis col·lectius de cada sector de producció o professional.

L’escenari que se’ns obre és de noves oportunitats per a la privatització de serveis a baix cost, obrint la via de contractació de personal nou amb salaris similars al SMI, amb el conseqüent detriment de la qualitat d’atenció, així com ja succeeix en l’àmbit sanitari gestionat per empreses privades.Si, gràcies a la nova llei LRSAL, les llistes de l’atur augmentessin, els ciutadans perdran serveis fins ara garantits per tal d’evitar l’exclusió social i, així, justificar l’estalvi que serveix per pagar el deute que no hem generat els ciutadans i que no protegeix a les persones.