L'Estat proposa crear un registre dels immigrants 'irregulars' que visiten el metge

El govern espanyol recula, però ho fa a mitges. Per una banda es nega a revocar el reial decret del 2012 - que va desposseir del dret a la sanitat els 'sensepapers', llevat d'embarassades, menors i urgències- i, per l'altra, rebaixa la intenció inicial de demanar un any d'empadronament per acostar-se als requisits d'algunes comunitats autònomes.

La mesura més polèmica, però, ha estat l'anunci de crear una base de dades del Sistema Nacional de Salut (SNS) amb els immigrants que sol·licitin assistència sanitària. Com que es tracta de persones en situació irregular la iniciativa ha aixecat suspicàcies. El País Basc l'ha qualificat de "discriminatòria i innecessària", mentre que la conselleria de Salut s'ha mostrat més permissiva i ha assegurat que les dades es guarden per recopilar informació clínica i evitar duplicitats en les proves.

Aquesta és una de les propostes principals que el Ministeri de Sanitat va traslladar ahir a les comunitats autònomes amb l'objectiu "d'harmonitzar" l'assistència social i sanitària dels immigrants sense papers amb permanència efectiva a Espanya i amb una situació vulnerable.

El secretari general de Sanitat, Rubén Moreno, que ahir va presidir la reunió de la comissió de prestacions del Sistema Nacional de Salut, va insistir que ni la Policia ni Interior tindran accés a aquest registre.

Un mínim de sis mesos d'empadronament

D'acord amb la proposta presentada a les comunitats autònomes, els immigrants en situació irregular hauran de provar un mínim de sis mesos de residència continua a l'Estat per accedir a la sanitat pública. Això suposa una reducció respecte l'esborrany inicial de l'executiu central, que pretenia exigir un any.

Moreno va aclarir ahir, però, que aquest requisit és "competència autonòmica" i que si alguna decideix fixar-lo en tres mesos  -com és el cas de Catalunya- "està en el seu legítim dret", malgrat que és lògic que l'abordatge d'aquest assumpte sigui "idèntic a tot el país".

La proposta presentada també contempla la creació d'un document de sanitari específic pels immigrants, que tindrà validesa d'un any i en el qual es recollirà que aquests "no disposen de recursos econòmics suficients ni ingressos superiors a l'Iprem" o renta mínima (532 euros al mes). Així mateix, l'esborrany recull que les persones sense papers hauran d'abonar el 40% del preu dels medicaments en venta a les farmàcies.

Les comunitats autònomes tenen ara quinze dies per fer al·legacions “constructives” a la proposta. L'acord es preveu difícil. La majoria de representants autonòmics, nomenats per uns executius que ja no són del PP, van mostrar-se ferms a reclamar el Govern que revoqui el decret de l'any 2012 i torni al model de sanitat universal.