Un 60% dels comentaris sobre immigració als fòrums dels diaris són intolerants

Autora: Marina Force Castells

L'Institut de Drets Humans de Catalunya i United Explanations van presentar ahir a Lafede.cat els resultats de l'Observatori Proxi contra la Xenofòbia i la Intolerància en Mitjans Digitals. L'informe presenta un balanç sobre la incitació a l'odi contra la població migrant i la gitana als fòrums dels tres diaris digitals d’informació general amb més audiència a Espanya: El País, El Mundo i 20 minutos.

 

Els resultats són significatius. L'estudi, que ha analitzat un total de 4.777 comentaris en 414 fòrums entre el novembre del 2014 i el juliol del 2015, mostra que un 60,1% d'aquests destil·len intolerància envers els immigrants.

 

Dins de les tres categories que estableix l'informe ('discurs intolerant', 'discurs neutre' i 'discurs alternatiu'), el primer és el que té major presència als webs i es dóna a través de missatges d'odi, estereotips i prejudicis, rumors, arguments trampa i discurs anti-immigració de baixa intensitat. Tan sols l'11,39% dels comentaris en notícies sobre immigració presenten un discurs alternatiu, és a dir, només 507 comentaris són tolerants, i el 28,6% restants (1.273) són neutres o no tenen relació amb el debat del fòrum. 

 

"Aquí no hi ha feina per tots", "Acull-los a casa teva" -un argument trampa, que simplifica el debat a l'extrem-, "Són delinqüents i paràsits" i "Viuen de les ajudes socials", són algunes de les manifestacions més freqüents del discurs intolerant.  

 

 

 

D'una mostra de 326 comentaris dels fòrums de notícies sobre la població gitana, l'informe treu a la llum que el 57,98% d'aquests (189) són intolerants, mentre que el 12,58% dels comentaris (41) contenen un discurs alternatiu i el 27,3% (89) són neutres. Dit d'una altra manera, sis de cada 10 comentaris són intolerants, tres, neutres, i només un té un discurs alternatiu. 

 

"El discurs intolerant ha copat els fòrums de participació, l'alternatiu només arriba al 10% dels comentaris", lamenta Laia Tarragona, membre de United Explanations. Per fer front a aquesta realitat, el Projecte Proxi pretén publicar comentaris als fòrums per influir en el clima del debat i reduir el nivell d'afectació del discurs intolerant. 

 

"Hem fet més de 450 intervencions de tres tipus: antirumor, pedagògica i de sensibilització", explica. Les intervencions de sensibilització són "especialment importants ja que apel·len a l'empatia i recorren a les emocions d'aquells que no comparteixen la nostra visió sobre la diversitat i la tolerància".

Àlex Cabo, membre de United Explanations, explica la necessitat de crear un clima d’opinió tolerant a través de la metàfora d’un edifici abandonat. “Si aquest té una finestra trencada, les probabilitats que se’n trenquin més és major”, és a dir, els comentaris intolerants en fomenten del mateix estil. La situació és encara més preocupant si es té en compte que, segons un estudi de la Universitat de Wisconsin, “la percepció de la notícia varia en funció del discurs del fòrum”, apunta Cabo. 

 

20 minutos, el mitjà amb més comentaris intolerants
 

El diari 20 Minutos és el que agrupa més comentaris intolerants als fòrums -representen un 70,27% del total en notícies sobre immigració. A més, encapçala el percentatge de comentaris d'odi, que representen un 15,30% del total. El discurs alternatiu, en canvi, té la presència més baixa dels tres diaris analitzats (8,46%). 

 

"Els sistemes de moderació són determinants. 20 minutos és el mitjà que té major proporció de comentaris insultants i degradants, perquè no hi ha un filtre previ i automàtic que elimini aquellsque contenen insults", argumenta Laia Tarragona. 

 

El País, per la seva banda, té la presència més baixa de comentaris intolerants (49,43%) - més de la meitat són anti-immigració de baixa intensitat- i la major proporció de discurs alternatiu (15,12%). El Mundo, en canvi, presenta uns xifres similars al 20 Minutos, amb un 67,03% de comentaris intolerants i un discurs alternatiu present en l'11,64% de les intervencions. 

 

 

Contingut, llenguatge i moderació: tres elements clau 
 

Més enllà de la influència que el perfil del lector de cada mitjà pugi tenir, l'anàlisi dels resultats apunta a algunes raons que poden explicar la major o menor presència del discurs intolerant: el contingut de les notícies, l'ús del llenguatge i el sistema de moderació. 

 

L'estudi posa de manifest que l'augment de notícies sobre l'acollida dels immigrants i refugiats sol venir acompanyada d'un major nombre de comentaris de rebuig. Així, per exemple, el passat més de juliol aquest tipus de notícies va caure 9 punts percentuals respecte al mes anterior, i el discurs intolerant es va reduir en un 6%. 
 

 

Recomanacions
 

Des de Proxi consideren “imprescindible” per la lluita contra l’odi i la intolerància a Internet la col·laboració de tres agents: els mitjans de comunicació, l’administració i la societat civil, a qui animen a participar a través de #ActúaConProxi. 
 

L’informe recull un seguit de recomanacions per a tots els actors. Als mitjans, focus principal de l’estudi, se’ls demana seguir les recomanacions dels Col·legis de Periodistes en el tractament de la diversitat cultural, establir mecanismes de col·laboració i comunicació amb entitats de l’àmbit i “repensar els sistemes de moderació per fer més efectiu el control sobre l’odi en els comentaris dels usuaris”. 
 

“Els propis mitjans de comunicació són conscients que els sistemes de moderació no funcionen”, assegura Àlex Cabo. La prova irrefutables és que El País ha canviat dues vegades en menys dos anys la seva plataforma de comentaris i 20 minutos ha eliminat el seu sistema d’auto-moderació (mitjançant la puntuació des propis usuaris) , perquè “moltes vegades tenia resultats contraris als desitjats”. 
 

L’Associació Mundial de Diaris i Editors de Notícies assegura que existien certes pràctiques que contribueixen a una moderació més efectiva, com ara els sistemes d’identificació fiables, per exemple a través del perfil de facebook, i  la limitació dels comentaris a la selecció d’una bateria ja predeterminada, a mode d' “enquesta”. 
 

Proxi suggereix, a més, traslladar els criteris que guien la selecció de “cartes al director” a la gestió dels comentaris dels fòrums, fer prevaldre la qualitat per sobre de la quantitat i limitar les notícies que poden comentar-se. “Una cosa és la llibertat d’expressió i una altra cosa és que jo et deixi la meva terrassa perquè hi posis la pancarta que vulguis”, sentencia Àlex Cabo, qui considera que els mitjans no han de prestar la seva marca al discurs de l’odi.  La moderació “és un tema que els preocupa, però malauradament no els ocupa”, lamenta.