550 menors tutelats estan pendents d’una família d’acollida a Catalunya

Redacció

El número d’infants acollits en família aliena a Catalunya s’ha doblat en els últims deu anys, passant de 538 el 2004 a 1.034 nens i nenes el 2015, un increment que també s’ha vist reflectit en el número de famílies acollidores, que de 363 han crescut fins a 628. No obstant, avui en dia encara hi ha al voltant de 550 menors de 18 anys pendents de família acollidora, dels quals un centenar són menors de 6 anys. La situació és especialment delicada en aquells nens i nenes que tenen malalties greus, diversitat funcional o formen part d'un grup de germans.

Així es recull a l’informe sobre l’acolliment familiar a Catalunya que ha presentat avui l’Institut de Treball Social i de Serveis Socials (Intress), associació sense ànim de lucre especialitzada en la gestió de serveis socials, en el marc de la campanya “Deixa’t acollir per un/a nen/a”, impulsada per l’entitat per donar a conèixer a la ciutadania l’opció de l’acolliment familiar, és a dir, persones que volen fer-se càrrec d’un infant mentre la família biològica no pot tenir-ne cura.

Acompanyada per Agnès Russiñol, Directora de l'ICAA (Institut català d'acolliments i adopcions), Pilar Núñez, Directora d’Infància i Família d’Intress, ha destacat: “Des d’Intress volem acompanyar l’Administració amb el seu mandat de trobar família, de forma esglaonada, pel centenar de nens i nenes de 0-6 anys que es troben en centres tutelats i en la creació d’una cultura d’acolliment, que permeti donar resposta als infants que trobin en aquesta mesura de protecció la millor manera de desenvolupar-se i créixer”.

L’acolliment familiar, un projecte social

A Catalunya, actualment hi ha un total de 6.135 menors als qui se’ls hi aplica mesures de protecció perquè la seva família no en pot tenir cura i l’Administració se’n fa càrrec de manera temporal o a llarg termini. D’aquests, 2.672 es troben acollits en centres (el 38,4%); 2.446 (un 35,1%) estan a càrrec de la família extensa, és a dir, familiars directes dels menors; i 1.017 viuen amb famílies alienes (un 14,60%), mentre la seva família d’origen intenta refer-se i recuperar-se. Això és el que es coneix com a acolliment familiar, un projecte social que una família adopta temporalment de manera totalment solidària perquè els infants i joves puguin pal·liar el patiment i la vulnerabilitat en el que es troben en aquell moment.

L’increment de les famílies acollidores registrat durant l’última dècada a Catalunya mostra l’aposta per l’acolliment com una via per garantir que els menors creixin en el millor entorn possible mentre la seva família biològica no se’n pot ocupar. Es tracta d’una mesura de protecció que facilita que puguin ser atesos per una família, mantenint el vincle i la relació amb la família d’origen mitjançant visites i contactes establerts i controlats per professionals competents. En aquest sentit, tant la normativa internacional com l’estatal i la catalana sobre protecció dels infants considera l’acolliment familiar i la seva aplicació amb caràcter prioritari com la mesura protectora més adequada per als infants o joves.

Segons Intress, “en el procés d'acolliment també és important la voluntat d’acollir per part de tot el nucli familiar que conviu, la capacitat d’adaptació a les noves situacions que comporta l’acolliment així com el respecte a la presència de la família biològica”.

Al centre d'acollida d'Intress a Barcelona, es van acollir 68 infants durant el 2016. El 75% dels acolliments van ser simples o permanents i la resta en urgència i diagnòstic, mentre que l’acolliment en UCAE va suposar el menor número de casos. A Lleida, del total de 66 infants acollits el 2016, 39 ho van fer en modalitat d’Acolliment Simple i Permanent (60%), 7 en Urgència i Diagnòstic (10,1%), 4 en UCAE (6%) i 16 en Col·laboració (24%).