Els aturats, les persones que reben pensions no contributives i les desocupades de llarga durada utilitzen més els serveis sanitaris, tant els d'atenció primària -1,4 vegades més- , com els de salut mental -3,5 vegades més.
Així mateix, tenen un 2,8 més de risc de patir un trastorn mental greu i el doble de probabilitats de consumir psicofàrmacs -antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics, hipnòtics i sedants. Un 39% de les persones a les quals no s'aplica el copagament farmacèutic -aturats de dos anys, pensions no contributives, grups en risc d'exclusió i amb discapacitat- consumeix aquest tipus de medicaments.Són dades de l'informe 'Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya' de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, que estudia un grup de 300.000 persones exemptes del copagament.
El director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), Josep Maria Argimon, va evitar establir una relació de causa i efecte entre desocupació i salut mental, però va admetre que “l'atur és un factor de risc que fa augmentar la sensació de malestar”.
L'informe constata que la població vulnerable presenta pitjors resultats en salut que la població general, ja que "aproximadament el 80% de factors determinants de la salut recauen fora dels serveis sanitaris". Així, per exemple, les persones en risc d'exclusió social assisteixen al CAP vuit vegades a l'any de mitjana, mentre que la resta de població realitza sis consultes anuals.
Els aturats de llarga durada veuen i fumen més
De l'estudi se'n desprèn que el consum d'alcohol i tabac ha augmentat entre les persones en situació d'atur de llarga durada, més de dos anys, des del començament de la crisi. Una tendència contrària a la que segueix la resta de la població, que fuma i beu menys. Josep Maria Argimon ha alertat que el consum de tabac i alcohol en els aturats d'aquest tipus "no s'observava el 2006".
Els nens, les grans víctimes de la pobresa
L'estudi constata també un altre canvi de tendència. Si abans de la crisis el grup que més patia la pobresa eren els jubilats, ara són els nens. Els menors de 16 anys tenen més risc de pobresa (28,8%), les segueixen les persones d'entre 16 i 64 anys (20,6%) i en tercer lloc els jubilats (14,4%). Aquesta inversió s'entén per l'extensió de l'atur entre la població en edat activa, fet que provoca que els jubilats, fins i tots els que tenen pensions mínimes, tinguin en alguns casos més ingressos.
Tot i que durant la presentació de l'estudi no es van aportar dades concretes sobre crisi i suïcidis, l'informe reflexa que la taxa de mortalitat per suïcidi creix des del 2007 i que tres de cada quatre víctimes són homes (76,6%). L'augment s'explica “per l'alça que hi ha hagut en persones d'entre 40 i 60 anys”, segons Argimon.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari