Només 1 de cada 10 condemnats que compleix penes alternatives a la presó, reincideix

Un estudi del Departament de Justícia confirma que el grau d'eficiència d'aquestes mesures és més elevat a Catalunya que a Noruega o al Regne Unit


L'àrea d'Investigació i Formació de la Conselleria de Justícia ha fet públic l'informe 'La reincidència en mesures penals alternatives 2015' en el qual es confirma que les mesures penals alternatives (MPA) asseguren l’èxit de la rehabilitació en el 90% dels casos. En canvi, l'ingrés a presó aconsegueix rehabilitar el 70% dels interns. D'aquesta manera, les MPA tenen un grau de reincidència del 10% mentre que l'entrada a un centre penitenciari augmenta a un 30% el perill de reincidir.

Les dades indiquen que el grau d'efectivitat d'aquestes mesures a Catalunya és superior al de països europeus com Holanda, el Regne Unit, Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Suècia i Itàlia. Les dades no es poden comparar amb l'estat espanyol perquè, segons els autors de l'informe, el govern central no la calcula. L’estudi està fet sobre una mostra de 8.839 condemnats a mesures penals alternatives.

Actualment, hi ha prop de 7.000 condemnats a mesures penals alternatives i més de 8.800 interns als centres penitenciaris de la Generalitat de Catalunya. El perfil de les persones que compleixen les MPA són bàsicament homes (91'9% dels casos),  d'una mitjana d'edat de 34 anys, de nacionalitat espanyola (70'4%) i sense antecedents previs (73%).

Les mesures penals alternatives a Catalunya són bàsicament complir treballs en benefici de la comunitat, cursos de formació o l'obligació de participar en diferents teràpies. Els condemnats poden accedir a una d'aquestes mesures quan han comès delictes poc greus, d'una pena de menys de dos anys i no tenen antecedents. De totes les persones que hi han accedit enguany, el 71% havia comès un delicte de trànsit conduint havent consumit alcohol, drogats o sense carnet i un 20% havia comès un delicte de violència masclista a la llar.

L’execució de les mesures penals alternatives depèn de la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil del Departament de Justícia, que treballa amb més de 1.700 entitats i administracions, entre les quals mig miler d'ajuntaments. Les MPA van començar-se a aplicar el 1996 a Catalunya i des de llavors són els jutges qui decideixen la idoneïtat o no de la seva aplicació. L'aplicació de la decisió dels jutge tarda, actualment, uns 258 dies a fer-se efectiva, mentre que 10 anys enrera, el 2006, el temps d'espera era només de 92 dies.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article