La rellevància de l'Educador/ora a l'Empresa Social

Grup de Sèniors del CEESC  Projecte del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya

Des de l’espai de reflexió del grup “Sèniors” del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) volem compartir algunes aportacions sobre “l’Economia i l’Educador/a Social”. Reflexionem sobre “el fer” professional de l’Educador/a Social (ES) i de “la economia” com espai d’oportunitats per la trajectòria professional, entenent que la praxis de l'economia i, sobretot, l’enfoc pervers de la mateixa per l’obtenció del màxim benefici, posiciona a una bona part de la ciutadania fora dels circuits de decisió, que afecten als seus drets fonamentals, abocant-la a l’exclusió social.

Entenem, que el millor espai on la persona pot desenvolupar les seves competències de manera transversal i “acordada” i, on l’educació social pot mediar en la construcció del subjecte econòmicament adult, és en l’espai econòmic, es a dir, l’espai empresarial. Espai en el que es posen de manifest les competències de la persona amb l’objectiu d’obtenir uns resultats individuals, socials i col·lectius sostenibles.

Una empresa es un conjunt de persones, que organitzades les seves capacitats i competències, obtenen uns resultats que fan sostenible la organització i a la vegada els projectes personals dels treballadors. Si a més, aquesta empresa té la configuració d’Empresa Social, els resultats socials són encara majors.

Jacques Defourny i Marthe Nyssens, membres de la xarxa internacional de recerca EMES, dedicada a l'estudi i construcció de coneixement entorn a l'economia social, ja al 2008 defineixen a l’empresa social com “organitzacions sense ànim de lucre que proveeixen béns i serveis directament relacionats amb el seu objectiu explícit de benefici a la comunitat. Aquesta organització es recolza en dinàmiques col·lectives, que inclouen diferents grups d’interès en els seus òrgans de govern, tenen una forta autonomia i suporten riscos econòmics associats a la seva activitat”.

La Comissió Europea sobre l’Empresa Social

La Comissió Europea (CE) incorpora el concepte d’Empresa Social el 25 d’octubre de 2011, en la seva comunicació COM (2011) 682, a favor de la Emprenedoria Social. Defineix l’Empresa Social com:

• Un agent de l’economia social que, més que generar beneficis pels seus propietaris o socis, el seu principal objectiu és tenir una incidència social.
• Funciona en el mercat proporcionant béns i serveis de manera empresarial i innovadora i utilitza els seus excedents principalment per a fins socials.
• Està sotmesa a una gestió responsable i transparent, mitjançant l’associació dels seus treballadors, els seus clients i les parts interessades en la seva activitat econòmica.

Per Empresa Social, la CE denomina a les empreses que:

• L’objectiu social d’interès comú és la raó de ser de l’acció comercial i que moltes vegades és configura en un alt nivell d’innovació social.
• El seus beneficis es reinverteixen principalment en la realització d’aquest objectiu social.
• La seva organització o règim de propietat estan fonamentats en principis democràtics,participatius i orientats a la justícia social. Són l’emmirallament de la seva missió.

Criteris econòmics:

• Desenvolupar una activitat continua productora de béns o serveis.
• Assumir un nivell significatiu de risc econòmic.
• Ajustar els horaris i garantir (com a mínim) el salari mínim interprofessional i l'aplicació dels convenis col·lectius segons l'activitat.
• Distribuir els beneficis de manera limitada i revertint en la pròpia empresa.

Criteris socials:

• Alt nivell d’autonomia respecte a tercers.
• Presa de decisions no basada en la propietat del capital.
• Organització participativa que inclogui a les diferents parts implicades.
• Objectiu explícit de benefici comunitari.
• Iniciativa duta a terme per un col·lectiu.

Àmbits en que poden desenvolupar els seus serveis les Empreses Socials:

• Empreses que presten serveis socials o subministren béns i serveis a una població vulnerable, com l’accés a l’habitatge, l’ajut a les persones grans o amb discapacitat, la gestió de la llei de dependència, programes d’inclusió de grups vulnerables, llars d’infants, programes de formació i sociolaborals.
• Empreses en què el seu model de producció de béns o serveis persegueix un objectiu social (com la integració social i laboral per a persones amb discapacitat física i/o psíquica, amb problemes mentals, en risc per la seva escassa qualificació acadèmica o per problemes socials que provoquen exclusió i marginació), però la seva activitat pot incloure béns o serveis que no siguin socials.

Gairebé totes les Empreses Socials, degut als diferents elements que les caracteritzen,manifesten un alt grau de responsabilitat social i mediambiental. Tenen primordialment i, com a tema rellevant, dificultats per trobar el finançament que necessiten pel seu desenvolupament.

Les limitacions en referència a la redistribució dels beneficis i/o a l’ocupació de treballadors vulnerables, sovint donen als creditors o als potencials inversors, la sensació que són empreses de major risc financer i de menor rendibilitat que d’altres empreses “no socials”.

L’Empresa Social i l’Educador/a Social

Des de la nostra mirada professional entenem que les educadores i els educadors socials tenen una funció força rellevant en l’Empresa Social, sigui quin sigui el seu encàrrec institucional. Probablement per incorporar-se a una activitat empresarial és recomanable adquirir una formació complementària en diferents matèries, com la gestió de recursos econòmics, humans, tècnics, màrqueting, etc. Aquesta qüestió, però, queda oberta a futures reflexions.

Els professionals de l’educació social, en la seva funció professional, orienten, acompanyen processos i creen les condicions necessàries perquè les persones amb les que treballen, la majoria en risc o exclusió social, puguin aconseguir una qualitat de vida i un nivell d’autonomia el més elevat possible. Així doncs, és en aquest àmbit de la inserció a través de l’economia, mitjançant les Empreses Socials, on hi ha un llarg camí per compartir i desenvolupar.

Les educadores i els educadors socials tenen diferents tasques a desenvolupar en aquestes empreses:

• Acompanyar al treballador “fràgil” en el seu lloc concret de treball, ja sigui en una empresa d’inserció, en un centre especial de treball, en l’entorn d’una empresa “no social”, com en el seu entorn familiar i social.
• Formar part dels equips psicosocials que tenen les empreses.
• Formar part dels equips de gestió i direcció, o de la pròpia creació de l’empresa per donar oportunitats als col·lectius amb més dificultats per incorporar-se al món laboral.

També poden ser emprenedores i emprenedors socials, potenciant habilitats com la creativitat, la iniciativa i la innovació. Sent molt conscients de les dificultats i riscos que aquest fet comporta, a on segurament, l’han d’acompanyar altres professionals experts.

Possibles àmbits professionals a on l’Educador/a Social pot desenvolupar la seva tasca en una Empresa Social.

• Programes de capacitació i formació.
• Assistència directa en l’activitat laboral.
• Unitat de suport a l’activitat professional i social.
• Servei de vinculació pre i post laboral.
• Club social de la institució.
• Servei d’atenció a l’habitatge,
• Servei d’atenció a les famílies.
• Membre del Consell de decisió.

L’origen de l’economia social sector neix en els anys setanta, amb els primers models de cooperativisme i empresa social. En aquests darrers anys el terme ha pres més força i el món de l’economia social obre un ventall ampli d’intervencions professionals pels professionals de l’educació social.