El Síndic defensa un pacte social i polític per combatre la segregació escolar

Un nou informe d'aquest ens públic constata que el desequilibri escolar erosiona el principi d’equitat, i proposa canvis en l’admissió i en l’oferta


El Síndic de Greuges ha publicat l'Informe extraordinari La segregació escolar a Catalunya (I): la gestió del procés d’admissió d’alumnat en què constata els "desequilibris" en la composició social dels centres escolars de molts barris i municipis catalans. L'estudi alerta sobre la "concentració de la complexitat educativa en determinades escoles" i la "segregació escolar de l'alumnat socialment desfavorit".

L'estudi confirma que en els darrers deu anys no hi ha hagut "avenços significatius" en la lluita contra la segregació escolar de l'alumnat estranger. Mentre en el curs 2006-07 per garantir una escolarització equilibrada de l'alumnat estranger hauria calgut canviar de centre el 49% d'aquest col·lectiu a primària i el 40% a secundària, el curs 2013-14 aquesta proporció es situa en un 48% a primària i un 39% a secundària. És a dir, que en una dècada no s'ha equilibrat cap dels dos trams d'escolarització de l'alumnat estranger als centres. Per això, el Síndic demana un pacte polític i social que ajudi a combatre la segregració.

La realitat de la segregació al territori

A nivell de territori, l'informe subratlla les "importants desigualtats territorials en els nivells de segregació escolar". Les dades de distribució de l’alumnat estranger posen de manifest que més del 70% de la segregació s’explica per les diferències internes dins dels municipis, mentre que menys del 30% s’explica per les diferències entre municipis o districtes. Entre els municipis de més de 10.000 habitants on hi ha més segregació interna a primària hi ha Terrassa, Cerdanyola, Tarragona, Girona, Esplugues de Llobregat o Lleida, entre altres. A Barcelona tots els districtes presenten nivell de segregació escolar equivalents o superiors als trenta-cinc municipis amb més segregació escolar a primària de Catalunya.

En canvi, entre els municipis amb menys segregació escolar hi ha Alcanar, Torelló, Badia i la Roca del Vallès o Abrera, entre altres. El Síndic destaca el també desigual desplegament de polítiques de gestió i correcció d'aquesta desequilibri. Destaca que, entre els municipis amb menys segregació, n'hi ha amb un alt pes del factor migratori com Manlleu, Olot, Banyoles, Mataró o Vic cosa que confirma que aquesta segregació no està directament relacionada amb el pes migratori sinó que implica més factors.

La necessitat de mesures contra la segregació

A Catalunya, el curs 2013/2014 hi ha un total de 101 centres de primària amb més d’un 50% d’alumnat estranger, el 4,4% del total, 20 dels quals amb més del 70%. I a secundària, hi ha 24 centres amb més d’un 50% d’alumnat estranger, el 2,3% del total, 4 dels quals amb més del 70%. Davant aquestes xifres, el Síndic considera que les polítiques relaciones amb la consolidació de projectes educatius dels centres han d'estar relaciones amb la lluita contra la segregació per evitar que determinats centres estiguin "socialment estigmatitzats".
 

Les propostes del Síndic en aquest sentit es focalitzen en la gestió d'admissió de l'alumnat. Consideren que els avenços en aquest sentit estant "focalitzats en determinats centres, generalment amb elevada complexitat educativa" i no han tingut el "caràcter estructural" necessari. Així, s'ha limitat l'abast a la problemàtica que es genera en centres fortament guetitzats amb altra concentració de població d'origen immigrat i s'ha descuidat la cura de "desigualtats no tan extremes" o "l'alumnat amb necessitats educatives específiques". El Síndic també critica que les mesures que s'han implementat des del Departament d'Ensenyament ha estat a "mig gas".

Desequilibris entre centres públics i concertats

El règim de provisió d’oferta, pública o privada, pot generar efectes notables sobre la segregació escolar: com més oferta privada té un territori determinat, més desequilibris en la composició social dels centres hi acostuma a haver. Tot i així, aquesta segregació només representa el 20'5%, mentre que el 79,5% restant s'explica per les diferències dins dels sectors de titularitat. L'informe aclareix que l’accés al sector públic de famílies de classe mitjana, amb més capital instructiu, està acompanyat d’una exigència més gran en relació  amb el tipus de servei educatiu que es vol i això crea un fort component selectiu de centre. Així, hi ha escoles públiques sobredemandades amb escreix i altres infrasol·licitades amb diferències significatives en quant a composició social.
 

En aquest sentit, el Síndic alerta de les discriminacions que es produeixen als centres, tant de titularitat pública com privada, des del moment de les portes obertes, quan clarament les escoles aposten per atreure un determinat perfil de l'estudiantat. A més, cal tenir en compte els prejudicis socials sobre un centre que en condicionen la tria i els discursos basats en la competència entre centres que dificulta una tasca informativa vertadera. L'informe destaca que hi ha una "manca de transparència" sobre les quotes a sufragar pels centres públics i concertats i que això dificulta la tasca d'equilibri que ha de tenir l'administració.

La consciència col·lectiva contra la segregació

L'informe del Síndic clou amb la reflexió de la falta de "consciència col·lectiva de la necessitat de combatre la segregació escolar i de preservar l'equitat del sistema com a bé comú". Aquesta afirmació contempla la dificultat d'un context desfavorable pel bé comú, amb "l'augment de l'autonomia dels centres", que acaben competint per aconseguir els estudiants, i la manca d'un "indicador d'èxit" que també contempli valors d'equitat.

La segona part de l'estudi que ha fet el Síndic es presentarà en breu i analitza el marge de què disposa el Departament d’Ensenyament per combatre la segregació escolar a partir de la planificació i la gestió del procés de preinscripció i matrícula de l’alumnat als  centres. De fet, en aquest primer informe l'ens públic ja destaca, a l'apartat de recomanacions, la necessitat de desenvolupar mesures normatives per combatre la segregació escolar, crear mesures de planificació d'ofertes, gestionar la reserva de places per equilibrar l'alumnat, reforçar el paper dels òrgans de garanties i conscienciar les famílies de la necessitat de preservar l'equitat del sistema educatiu.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article