Dones de més de 85 anys, les més vulnerables a patir solitud a Barcelona

Laia Soldevila Roig  @Laia_Soldevila 

La Fundació Cuberes-Donlo, que treballa per la qualitat de vida de la gent major de 70 anys, ha presentat un informe elaborat per la Fundació Pere Tarrés que porta per títol 'Envelliment actiu en els programes que pal·lien l'aïllament de les persones grans' i que analitza l'aportació dels diversos programes d'acompanyament a persones grans a Barcelona a partir de l'experiència dels seus implicats.

Barcelona concentra el 25% de les persones majors de 65 anys que viuen a Catalunya, un total de 342.328 persones. D'aquestes, entre un 25 i un 30% viuen soles i es calcula que el 20% té algun tipus de discapacitat. Tal com analitza el 7è informe d'INSOCAT d'ECAS, la Federació d'entitats d'acció social a Catalunya, el context econòmic ha colpejat profundament la vida de les persones grans. Un 55% dels majors de 60 anys viuen amb menys de 1.065 euros al mes i un 25% ho fa amb menys de 532,51 euros al mes. A tot això, cal sumar-hi que fins a 175.000 persones majors de 65 anys pateixen soledat no desitjada. Davant aquesta realitat, l'estudi ha volgut conèixer l'impacte que tenen els programes d'envelliment actiu dels projectes d'Avismón, els Amics de la Gent Gran i el programa Radars de l'Ajuntament de Barcelona en usuaris i voluntaris.

Els usuaris: Dones de més de 85 anys amb risc d'exclusió

El perfil de les persones usuàries dels programes d'acompanyament analitzats són bàsicament dones (Radars un 72%, a Avismón un 85,5% i a Amics de la Gent Gran un 88%) que majoritàriament tenen més de 85 anys i moltes vegades es troben en risc d'exclusió. En general es tracta de persones amb un nivell d'ingressos baix i amb absència o debilitat de xarxa familiar i social i, en alguns casos, amb problemes de mobilitat. En molts casos, aquestes dones acaben en un d'aquests programes derivats pels serveis socials o de salut.

L'envelliment actiu analitza la qualitat de vida de la persona en àmbits com la salut, l'aprenentatge, la participació i la seguretat. Segons l'estudi, en els programes que s'ha aplicat, els beneficis per a les persones usuàries són evidents. Amb la visita de forma regular d'una persona voluntària a casa, l'usuari millora la seva salut emocional, manté les capacitats cognitives i de comunicació, estableix relacions personals fora del seu cercle i incrementa el seu sentiment de seguretat, protecció i tranquil·litat, entre altres beneficis.

Els voluntaris: Dones en edat de jubilació

Les persones que s'ofereixen com a voluntàries d'aquests programes d'acompanyament a gent gran no tenen una bretxa generacional gaire gran amb el perfil de persones usuàries, tal com confirma l'informe. Les dones són, de nou, el perfil que més s'ofereix a participar en aquest tipus de voluntariat (60% a Avismón i 73% a Amics de la Gent Gran). Un 30% dels voluntaris tenen entre 55 i 69 anys i hi ha un percentatge elevat de persones de 70 anys: 22,7% a Avismón i un 11% a Amics de la Gent Gran.

Per a aquestes persones hi ha impactes positius i altres que cal valorar. Entre els impactes positius d'aquest voluntariat hi ha la millora de la salut emocional i una relació nova basada en l'amistat. Coneixen, a més, altres formes de viure i envellir, es fan capaços de les problemàtiques que implica el deteriorament humà i coneixen altres costums i fets històrics. Ara bé, s'ha comprovat que, com que el perfil d'usuaris és molt semblant, els voluntaris no acaben de trencar estereotips sobre les persones grans. Tampoc és clar que les visites que fan a casa dels usuaris els ajudi definitivament a trencar la llosa de l'aïllament, ja que els avis no s'acaben relacionant amb més gent i poden arribar a crear un relació de dependència amb el voluntari.

Ampliar les xarxes socials, una proposta per a l'envelliment actiu

A partir de l'estudi qualitatiu, les fundacions Cuberes-Donlo i Pere Tarrés fan propostes per ajudar a alinear, els programes analitzats, amb la veritable essència de l'envelliment actiu. Així, proposen que la paraula agafi tot el seu pes i es promogui l'autonomia personal dels usuaris, que es potenciï les relacions personals significatives com a primer pas per trencar l'aïllament i paral·lelament s'incrementin les activitats grupals per afavorir més relacions socials als usuaris. La clau és, segons l'estudi, afavorir la implicació de voluntaris i usuaris en altres espais de participació i formar els voluntaris perquè puguin atendre millor els usuaris.