La tecnologia no invasiva, l'aposta actual per a la recuperació després d'un ictus

Laia Soldevila Roig  @Laia_Soldevila 

Una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida, segons la World Stroke Foundation. Amb aquesta premissa, les innovacions tecnològiques per revertir o estabilitzar les seqüeles d'aquesta malaltia cardiovascular són un dels debats centrals del món tecnològic i científic. Aquest dijous, uns 300 professionals i pacients s'han reunit per parlar-ne a l'ExpoIctus de Barcelona, la primera fira de tecnologia aplicada a la rehabilitació de les persones que han patit aquesta malaltia. La fira ha estat organitzada per la Fundació Ictus en col·laboració d'Eurecat.

Una de les principals taules rodones de la jornada ha estat precisament la dedicada a innovació. Com ha explicat el director de al Unitat de Tecnologia d'eHealth d'Eurecat, Felip Miralles, a la presentació de la fira, la tendència actual és avançar "en tecnologies ubiqües, no intrusives, econòmiques i que puguin arribar a tothom que ho necessiti de manera eficaç i sostenible". Per això, la taula rodona ha aplegat diverses innovacions tecnològiques que ja s'estan provant i que podrien marcar un camí a l'hora de tractar les disfuncions generades per l'ictus.

"Cal que la investigació de l'aplicació bàsica per a pacients d'ictus no estigui molt allunyada del seu desenvolupament tecnològic", ha reflexionat Antoni Rodríguez-Fornells, investigador de l'Institut de Recerca Biomèdic de l'Hospital de Bellvitge i moderador de l'acte. Per a Rodríguez-Fornells l'objectiu bàsic de la innovació és "millorar la qualitat de vida dels pacients i el seu entorn" i per això ha considerat molt rellevants les tècniques que són poc invasives pels pacients i que aprofundeixen en el coneixement del cervell per adaptar-s'hi millor.

4 exemples innovadors per millorar la qualitat de vida dels pacients

Els exemples d'aquesta reflexió s'han vist a la taula: electroestimulació cerebral no invasiva, neuromodulació, nanotecnologia i monitoratge com algunes de les opcions que ja es treballen actualment i que seran les pràctiques del demà. El tècnic de Neuroelectric, Rafal Nowak ha explicat el treball de la seva empresa en neuromodulació amb corrent elèctric. El que es fa amb aquesta tecnologia és excitar o inhibir les neurones i comprovar les seves reaccions. A partir de diferents proves, l'empresa ha comprovat que no n'hi ha prou d'estimular només dues àrees, com havien fet fins ara, sinó que l'èxit arriba quan es fa una estimulació de diversos punts del cervell. Aquesta és la seva nova línia d'estudi que també contempla l'estimulació del pacient des d'un entorn no hospitalari.

El neuròleg i cap del grup de recerca Hospital Nacional de Paraplègics, Antonio Oliviero, ha centrat la seva intervenció en l'estimulació no invasiva a partir de camps magnètics que, de nou, activen neurones i generen moviments. El seguiment de l'estimulació que generen els camps es fa a partir de l'escorça neuronal, que és on es situen els medidors. Aquest tècnica ha demostrat eficàcia quan també quan s'ha canviat la freqüència d'aquests estímuls, perquè ha activat una plasticitat inherent al cervell. Oliviero també ha explicat que ja estan treballant en la generació de plasticitat artificial per aquells pacients que no la generen per facilitar-los els moviments.

Rosa Villa, la investigadora del Centre Nacional de Microelectrònica ha explicat una de les apostes d'investigació punteres de la Unió Europea: el grafè. Fa prop de set anys que dos investigadors van crear aquest material, fet d'àtoms de carboni, que té bona part de les característiques que estaven buscant des del camp tecnològic. És un material que flexible, transparent biocompatible i integrat que pot implantar-se directament al cervell i que té efectes menys nocius que altres microxips que s'havien provat fins ara. Les característiques de grafè obren un món de possibilitats en diversos camps de la investigació i el seu futur és prometedor, segons Villa.

L'última intervenció de la taula d'innovació ha estat la de Felip Miralles i ha estat centrada en un dels grans reptes de la rehabilitació: la telerehabilitació. Miralles ha explicat que l'objectiu es desenvolupar tecnologies que permetin al pacient seguir amb la seva vida quotidiana i que sigui precisament aquest dia a dia el que doni dades als professionals per controlar al pacient i marcar-ne la seva recuperació. Miralles ha explicat el desenvolupament de sensors per a cadires de rodes o la creació de jocs d'ordenador com a dos dels exemples diversos en els quals s'està treballant per normalitzar la recuperació dels pacients.