El Suprem tomba el bo social i obliga a indemnitzar les elèctriques

Judit Domènech  @JuditDs 

A les portes de l’hivern i del I Congrés Català de Pobresa Energètica, el Tribunal Suprem ha declarat inaplicable el règim de finançament del bo social, un descompte del 25% en els serveis bàsics de subministrament del qual se'n beneficiaven fins avui els consumidors d’electricitat més vulnerables.

L’alt tribunal entén que aquest model espanyol és "incompatible" amb la normativa comunitària. En el cas de Catalunya, aquesta situació implica que unes 2.040.000 persones perdran el dret d’acollir-se al bo social, segons ha informat la Taula del Tercer Sector. D’aquestes, 617.000 viuen en llars amb famílies monoparentals, 600.000 amb famílies nombroses, 590.000 viuen en llars amb famílies amb tots els seus membres a l’atur, i 235.000 són majors de 60 anys amb pensions mínimes.

Tanmateix, segons algunes estimacions tan sols s’hi havien acollit fins avui un 20% d’aquesta població amb dret, és a dir, 408.000 beneficiaris. Tal i com va informar el Social.cat el passat mes de juliol, el bo social no es va tramitar en el 80% dels casos per diferents motius: o bé pel desconeixement de l’existència d’aquest descompte, o pels complexos tràmits burocràtics que representava aquesta gestió.

Per al president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, “és il·lícit que les elèctriques augmentin els seus beneficis a costa dels més vulnerables”. “Proposem un front comú social, polític i institucional per garantir el dret als subministraments bàsics i combatre la pobresa energètica” ha manifestat.

La Taula també ha fet notar el lleu impacte que aquesta situació suposava per les subministradores. Segons ha informat, els 190M€ amb què la sentència obliga a indemnitzar les 3 companyies (Endesa, Iberdrola i Gas Natural) representen poc més del 2% dels seus beneficis actuals, que pugen als 5.000M€.

Davant d’aquesta decisió, l’entitat ha aprofitat per detallar un seguit de propostes. En primer lloc, creu que cal adequar el bo social als perfils més vulnerables de la societat, la qual cosa passa per prioritzar els criteris econòmics i d’exclusió social, millorar els sistemes de comunicació i facilitar la tramitació per acollir-se a aquesta ajuda. Per altra banda, també ha apuntat la necessitat de millorar des de la base les condicions de vida de les persones més vulnerables. En aquest sentit, es podria apel·lar a la responsabilitat social de les companyies a revertir part dels seus quantiosos beneficis en ajudes als usuaris. I per últim, implicar el Tercer Sector en les accions per millorar les condicions de les persones que pateixen pobresa energètica.

La pobresa energètica a Catalunya

A Catalunya, la pobresa energètica ha crescut en els darrers anys. Un 10,9% de llars declaren que no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, xifra que s’ha duplicat respecte l’any 2008,  com a conseqüència de l’increment de la pobresa econòmica. D'acord amb dades de 2014 de l'Idescat un 20,9% de les llars es troben en situació de pobresa i un 26% en risc d’exclusió social.

A més, un factor accelerador d’aquest procés és l’elevat preu de l’energia i les deficiències energètiques que presenta el parc d’habitatges. Segons l'Institut Nacional d'Estadística un 50% dels habitatges de l’estat s’han construït sense criteris d’eficiència energètica i un 17,1% presenten humitat, goteres o altres problemes d’aïllament.