Sent(ir) i combatre la pobresa. Projecte Sent x 100 de la UVic-UCC

Salvador Simó

La pobresa afecta 500.000 nens i nenes a Catalunya, aproximadament un 29% de la població[1]. Aquesta realitat ens avergonyeix com a societat. És intolerable, per molt que cada cop més ens estiguem acostumant a conviure amb l'intolerable. Com deia Nelson Mandela, la pobresa és un crim contra la Humanitat. Però certament, com afirmava Adela Cortina, a la nostra societat existeix l'aporofobia, el rebuig a les persones pobres, segurament perquè ens recorden la nostra pròpia fragilitat. Personalment crec que hi ha moltes tipologies de pobresa, més enllà de la pobresa objectiva hi ha la pobresa de l'ànima, aquella que ens té captius com a societat i que fa que davant la pobresa material mostrem indiferència i intolerància. Emmanuele Lévinas ens parlava del rostre de l’Altre, de com estem obligats a respondre a la seva necessitat, si no volem renunciar a la nostra humanitat. Per a Lévinas l’ètica és la filosofia primera, però crec que vivim en la societat de l’estètica sense ètica.
 
En primer lloc vull agrair i felicitar a totes les persones i institucions que combaten la xacra de la pobresa dia a dia. Sort en tenim. En aquest sentit, des de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, concretament des del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials, ens afegim a la lluita, des del projecte SENT x 100. El projecte pretén abordar les causes i les conseqüències de la pobresa. Suposa una transferència de coneixement de quatre grups de recerca de la UVic al territori. És un projecte interdisciplinar pilot que neix amb la voluntat de poder-lo extrapolar, amb les pertinents adaptacions contextuals, a diverses escoles del país. Està basat en la capacitació i l'apoderament dels nens, els professors i els pares, partint del seus potencials i recursos, perquè, com diu Amartya Sen, la pobresa és la penúria de capacitats.
 
Som conscients que l'eradicació de la pobresa implica mesures a nivell macro: en les polítiques econòmiques, socials i d'ocupació. El sistema econòmic neoliberal actual, en fase extrema, genera pobresa, atur i precarietat laboral. La iniquitat i la destrucció ecològica són dues de les conseqüències més greus del sistema econòmic. És per això que des de la UVic-UCC apostem per estratègies com l'emprenedoria social a través del nostre postgrau[2], desenvolupat conjuntament amb Tàndem Social[3], que a gener començarà la quarta edició. També estem treballant en la creació directa d'empreses socials conjuntament amb Osonament (antiga Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona). Concretament estem creant l’empresa BioArtCafè[4]. L’objectiu final és crear una economia al servei de les persones, i no merament al servei de l'acumulació de capital. Altres camins interessants són l'economia del be comú, el decreixement serè, etc.
 
El projecte Sent x 100 ja s'ha iniciat i se centra a l'escola de la Sínia de Vic, liderada per Gina Codinachs, amb 268 infants a primària i un equip de 35 professors. Aquesta escola és pionera en l'abordatge dels problemes socials que afecten l'aprenentatge dels infants. Neix amb la complicitat del tercer sector, sector públic i privat. El projecte ha estat possible gràcies al finançament rebut de l'Obra Social 'la Caixa'. El projecte es va gestar a partir de fer una diagnosi comunitària amb la participació dels professors i dels pares.
 
En l'àmbit de les conseqüències de la pobresa el projecte afronta tant els aspectes nutricionals com els psicosocials. Es parteix d'una diagnosi nutricional per conèixer exactament l'estat dels infants de l'escola. A partir d'aquí es dissenyaran tallers nutricionals per als infants i els seus pares, creant un Food Living Lab. En aquests tallers aprendran a desenvolupar una dieta sana amb pocs recursos. Es farà una prospecció de les dietes de cada país per identificar aliments amb alts continguts nutritius per promoure'n el consum i valorar i difondre la seva cultura culinària.
 
La pobresa està impactant en el benestar psicosocial dels infants, generant quadres d'ansietat, etc., que posen en greu risc el seu aprenentatge escolar. Això suposa una situació de risc de fracàs escolar que va lligada a l'exclusió social. S'estan desenvolupant tallers de promoció del benestar emocional. L'estratègia està basada en l'apoderament dels professors i dels pares a través de capacitacions de com garantir el benestar emocional dels infants. Les capacitacions amb els professors continuen amb sessions a les aules conjuntament amb terapeutes ocupacionals per posar la teoria en pràctica. Els infants tindran un paper actiu, aprenent a gestionar el seu benestar emocional.
 
Una altra de les conseqüències de la pobresa és no poder participar en activitats extraescolars, que són fonamentals per al desenvolupament dels infants. S'està creant un grup de dansa i d'expressió artística, i desenvolupant un taller de contes i de teatre. Totes les extraescolars busquen potenciar l’expressió reforçant així el programa de benestar emocional dels infants, partint de les seves pròpies fortaleses. Són nens que destaquen per la seva creativitat, plasticitat, vitalitat i capacitats artístiques, entre altres qualitats.
 
Per abordar les causes de la pobresa s'està fomentant la cultura de l'emprenedoria entre els infants. S'estan fent tallers amb els infants de 6è any on treballen les competències bàsiques de l'emprenedoria, i donant formació als professors sobre com fomentar l'emprenedoria a l'escola. Si bé som molt conscients que l’emprenedoria no és l’alternativa a l’Estat de Benestar, que els governs han de garantir si no volen perdre la legitimat, sí que es important que tots els infants siguin emprenedors i tinguin un paper actiu en el disseny del seu projecte vital, ja que malauradament el context social que troben es de gran dificultat.
 
Deixeu-me agrair la il·lusió i l'esforç de l'equip de treball que tinc l'honor de coordinar: Escola de la Sínia, Grup de Recerca (GR) Salut Mental i Innovació Social; GR Alimentació, Salut i Benestar (Miriam Torres, Cristina Vaqué); GR Methodologies, Methods, Models and Health and Social Outcomes (Raimon Milà); GR Emprèn (Elisenda Tarrats); CAP Remei; i la consultora Tàndem Social (Andrea Balletbò i Jordi Gusi). Agraeixo especialment a la Dra. Marina Geli el suport incondicional del CESS que ella dirigeix; a Asha Miró, Txema Segura, Karina Amato i Anahi Jeanrenaud, responsables dels tallers de contes, teatre, dansa i plàstica respectivament. També a Silvia Madrid, per la seva projecció al territori; Rubèn Vázquez, el nostre director de Comunicació; Gabriel Reyes, responsable de disseny gràfic; i l'artista Guillem Roma. Finalment, als meus estudiants de Teràpia Ocupacional de la UVic-UCC, que participen en el projecte i ens aporten la seva vitalitat, coneixement i ganes de construir una societat més justa, solidària i inclusiva.
 
Des de la UVic-UCC, estem oberts a col·laboracions i sinergies per millorar els programes d'atenció a la pobresa al nostre país i desenvolupar projectes de recerca/acció. Les universitats han d'estar al servei del territori, desconstruint la torre d’ivori en què hem habitat durant massa temps. L’eradicació de la pobresa i la justícia social han de ser les nostres prioritats, conscients que només les podem assolir des d’una aliança estratègica entre el tercer sector i els sectors públics i privat. Deixem, doncs, de tolerar l'intolerable, sentim com a societat la pobresa i que aquest sentiment es tradueixi en una decidida acció per a la seva eradicació. És temps de rebel·lar nos enfront la pobresa, com be deia Albert Camus: ens rebel·lem, per tant existim!