El 34% de les persones que ha atès SOS Racisme el 2016 no ha denunciat la discriminació

L'ONG va atendre 121 casos nous el darrer any i les agressions dels cossos policials van representar el 31% de les denúncies


SOS Racisme va atendre aquest darrer any 121 situacions noves de racisme, però només 80 van arribar a denunciar-ho. Això implica que el 34% no es va atrevir a fer-ho. Els motius principals són, segons l'ONG, la desconfiança en el sistema, la por o la normalització de la discriminació. Així ho constata el darrer informe de l'organització, que ja fa vuit anys que recopila les dades del racisme a Catalunya i que ha presentat aquest dimarts sota el lema 'Rebenta el racisme'.

"La creença que denunciar és inútil està en part justificada", asseguren en l’informe. Segons l’organització, no hi ha un reconeixement ni social ni penal de les situacions de racisme com a vulneracions de drets i això motiva que moltes víctimes no denunciïn als jutjats.

"En els casos denunciats per la via penal, al judici moltes vegades no queda demostrada la discriminació racista, els casos s’arxiven o, en el pitjor escenari, les persones acusades són les mateixes víctimes", alerten. Tot i així, expliquen sí que ha millorat l’eficàcia de les eines per denunciar per la via penal. L’èxit en les sentències, a més, també ha motivat un canvi en les expectatives de les persones que han patit aquesta discriminació.

I, malgrat tot, des de l’ONG alerten que la invisibilització de les agressions discriminatòries i la normalització del racisme es retroalimenten. Per això, reclamen que el sistema aposti encara més per protegir les víctimes, per acollir-les i acompanyar-les i també demanen a l’administració que recopili les dades de forma oficial per poder aplicar polítiques públiques concretes.

Les agressions dels cossos policials, les més nombroses

De fet, el 60% de les discriminacions es donen en l’àmbit de la vida quotidiana. Tanmateix, alerten, també es produeixen agressions en l’àmbit laboral, dels drets socials o dels serveis privats o entre particulars. D’entre aquestes categories, moltes d’elles, no estan reconegudes socialment i això dificulta que es detectin i denunciïn. En total, l’ONG va atendre 431 persones el 2016, entre els casos nous, els casos oberts i els que feien demandes que no eren pròpiament racistes.

A més, dels 80 casos denunciats el darrer any, el 31% va ser perpetrat per cossos policials. D’entre totes les tipologies, aquesta és la més nombrosa per vuitè any consecutiu. En concret, la major part d’aquestes agressions es produeixen contra el col·lectiu de venda ambulant, però també en altres àmbits, com ara la identificació de persones pel seu color de pell. Així mateix, alerten des de la ONG que moltes d’aquestes agressions reben la impunitat judicial.

El delicte d’odi, un concepte que ha guanyat visibilitat

Tot i que, argumenten des de SOS Racisme, l’ús del concepte delicte d’odi ha guanyat en visibilitat els darrers anys, encara és un concepte limitat a les instàncies judicials i que no inclou totes les situacions de racisme. Així, expliquen, malgrat que els casos de racisme són qualificats pels tècnics de SOS Racisme com a delicte d’odi, els jutjats no sempre fan aquesta interpretació. Per això, reclamen que s’ampliï la concepció dins del codi penal, perquè es converteixi en una eina útil per defensar els drets humans.

Consulta l'informe (In)Visibles. L'estat del racisme a Catalunya 2016 de SOS Racisme

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article