Com el llenguatge estigmatitza els col·lectius vulnerables?

Judit Domènech  @JuditDs 

Fer servir subnormal o mongòlic per parlar de la síndrome de Down ja és obsolet. Gràcies a una petició de Jordi Basté, del programa El món a RAC1, i de les associacions DINCAT i Down Catalunya l’Institut d’Estudis Catalans ha accedit a canviar les definicions.

Així, una de les accepcions de mongòlic-a ha passat de ser ‘afectat de mongolisme’ i ‘relatiu o pertanyent al mongolisme’, a ser ‘afectat de síndrome de Down’ i ‘relatiu o pertanyent a la síndrome de Down’, les quals, a més, han passat a ser considerades obsoletes. Per la seva banda, la definició de mongolisme continua sent ‘síndrome de Down’, però s’hi especifica també que es tracta d’un sentit obsolet.

Subnormal es referia a algú ‘que pateix una deficiència mental’, i ara es refereix a algú ‘que presenta una discapacitat intel·lectual’. Com en els casos anteriors, en la nova definició s’apunta que, en tot cas, es tracta d’un sentit obsolet.

A més, la definició de síndrome de Down ha passat de ser una ‘afecció congènita causada per una alteració de la dotació cromosòmica, caracteritzada per un aspecte especial que recorda els individus de raça mongòlica i per una deficiència mental’, a ser una ‘afecció congènita causada per una alteració de la dotació cromosòmica i caracteritzada per una discapacitat intel·lectual i uns trets fisonòmics especials, com ara un crani petit, l’occípit pla, els ulls petits i oblics i la cara ampla’.

En aquest sentit, l’escriptor i periodista Màrius Serra ha admès en declaracions a RAC1 que els diccionaris s’han d’anar actualitzant: “El diccionari és el notari d’una realitat lingüística. La comissió de lexicografia es dedica a revisar i a valorar les demandes que des de la societat li arriben i també a tenir iniciatives pròpies”.

Dincat ha celebrat aquesta mesura i la seva presidenta, Rosa Cadenas, ha explicat a Social.cat que la repercussió que se’n va fer des del programa de ràdio El món a RAC1 va facilitar el contacte amb l’acadèmia de la llengua catalana: “Fins aleshores, quan ens havíem posicionat no havíem tingut massa bona rebuda”. Cadenas explica, però, que des de Dincat estan “molt contents” perquè les noves definicions que ha proposat l’IEC “s’ajusten” al què l’entitat demanava. Això, segons la presidenta de Dincat, suposa un gran pas per “fer servir una terminologia adequada”.

La salut mental o el gènere, en el focus de les entitats

Aquesta no és la primera vegada que des de les entitats socials es demana que es tingui cura del llenguatge. Obertament, l’entitat que lluita per l’estigma de les persones amb traston mental, ja denunciava el 2014 en un estudi sobre la salut mental als mitjans de comunicació que “l'ús inapropiat del llenguatge és la principal forma d’estigmatització als mitjans un 55,5% de les vegades”.

Sense anar més lluny, l'observatori Origen va publicar aquesta setmana un informe sobre la cobertura que les sis televisions catalanes i estatals fan de la violència masclista. L'informe Telenotícies i violències masclistes: una anàlisi crítica, que recopila fins a 40 casos, conclou que, no només que no s''acostuma a explicitar en el llenguatge dels mitjans que "els crims són violència masclista", sinó que hi manca en les informacions context i hi sobren prejudicis.

En un sentit similar, l'organització Unió Romaní publica des del 1996 l'informe Periodistes contra el racisme? La premsa espanyola davant del poble gitano, en què s'analitza com els mitjans encara "transmeten una mirada esbiaixada que pot afectar el poble gitano".