El poble gitano celebra el seu dia amb un programa ple d'activitats

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

La bandera gitana oneja, per primer cop, al balcó de l’Ajuntament de Barcelona. Durant aquest divendres la comunitat gitana catalana ja es va aplegar a la plaça Sant Jaume per començar els actes de celebració del seu dia internacional. A dia d’avui, ni la seva bandera blava i verda amb la roda vermella de setze radis, ni el Gelem Gelem, el seu himne, estan reconeguts oficialment. Amb tot, la Comissió de Sanitat i Afers Socials del Congrés va aprovar, a principis de març, per unanimitat, una proposició no de llei del PSOE per la qual s'insta el Govern a reconèixer-ho.

Han passat 46 anys des del primer Congrés Internacional Gitano que va tenir lloc el 8 d'abril a Londres. El camí, diuen, ha estat llarg i, moltes vegades, més lent del què voldrien. Amb tot, a Catalunya s’ha fet una aposta ferma i decidida per escoltar la veu romaní. Així ho assegura la Juana Fernández que, des de fa 4 anys, és la vicepresidenta del Consell Municipal del Poble Gitano de l’Ajuntament de Barcelona.

"Aquesta ciutat sempre ha estat pionera en matèria gitana. El moviment associatiu gitano va néixer aquí. En el nou Estatut també hi ha una menció al món gitano", ha dit Fernández. Avui, els actes convocats per celebrar aquest dia tan especial omplen l'agenda. Des de gincanes per als més petits, xocolatades, performances amb caixó flamenc o activitats textils repartides per diversos indrets de la ciutat comtal. I la bandera, onejant per primer cop, al balcó de l'Ajuntament.

A la Juana la paraula integració no li molesta, no creu que hi hagi males paraules sinó males intencions darrere d’aquestes: "Si parlem d’integració com a concepte d’igualtat en tots els àmbits, perfecte. La societat majoritària està molt integrada en el poble gitano i al revés, perquè estem parlant d’igualtat". Ara bé, "si parlem d’integració com a pèrdua d’identitat, com a submissió d’una cultura enfront d’una altra perdent les nostres costums, no estem parlant ni d’igualtat ni de respecte vers la diferència".

Pel que fa a les polítiques, diu l'activista citant textualment a l’antropòloga Teresa Sanromà: "polítiques clares, polítiques cares". Es refereix al fet que, actualment, hi ha molts ajuntaments que s’estan acollint a les línies estratègiques europees perquè hi ha diners però, "i si no existissin aquestes línies?". La Juana reconeix que, en alguns nivells, el desavantatge de pertànyer a una comunitat com la gitana "és evident" i que no es tenen en compte les particularitats d’aquest poble: "Si es tinguessin en compte, les polítiques que ja s’estan duent a terme des de les administracions encaixarien més amb la nostra comunitat".

Catalunya, com a comunitat pionera en la defensa dels drets gitanos, compta amb el Pla Integral del Poble Gitano. Un pla que va néixer l’any 2009 i s’ha consolidat com a eina per desenvolupar estratègies en els àmbits d'educació, cultura, treball, justícia, salut, habitatge, interior i mitjans de comunicació. Compta amb la participació constant del poble gitano. El pla va dependre, en un inici, de Governació i ara depèn del departament de Treball, Afers Socials i Famílies. En aquest sentit, explica la Juana, sorgeix la polèmica: "De quin departament ha de dependre aquest pla? De benestar social? Són aspectes únicament socials? Si entrem en aquest tema, comprovem que hi ha petites escletxes".

Els mitjans encara difonen una "mirada esbiaixada"

La organització Unió Romaní publica, des del 1996, Periodistes contra el racisme? La premsa espanyola davant el Poble Gitano, un exhaustiu informe que recull i analitza, anualment, milers d'informacions relacionades amb gitanos publicades en els mitjans de comunicació espanyols.

Segons Sílvia Rodríguez, responsable de comunicació d’aquesta organització, l’objectiu que persegueix la publicació és "fer una crida i sensibilitzar els professionals de la comunicació perquè entenguin que des dels seus mitjans encara es transmet una mirada esbiaixada que pot afectar al desenvolupament del poble gitano". Amb tot, Rodríguez assegura que en els últims anys "hi ha un tractament més proper al positivisme" i això es relaciona "amb l’existència dels mitjans alternatius, que són més inclusius amb el poble gitano".

Una de les novetats que inclou aquesta publicació és que analitza la comunicació online i els fòrums. "Amb l’evolució dels mitjans de comunicació hem hagut d’evolucionar la nostra anàlisi i incloure els fòrums online perquè representen un espai ferotge d’insults al poble gitano", sentencia.