“Sospitem que la reacció patriarcal està provocant crims més acarnissats”

El col·lectiu Feminicidio.net ha recopilat entre el 2010 i el 2015 fins a 681 casos mortals de violència masclista més enllà dels que registra l’administració

La Llei Integral de Violència de Gènere contempla les agressions perpetrades en l’àmbit de la parella o ex-parella, en l’àmbit familiar i en el social i comunitari. Tanmateix, el Govern només elabora un registre oficial sobre les dones assassinades cada any a mans de la seva parella. Això exclou les víctimes mortals d’altres altres tipus de violència masclista. Per tal de visibilitzar-les totes, el col·lectiu Feminicidio.net, a través de l'eina de Geofeminicidio, documenta els casos de feminicidis i assassinats a dones des de l’any 2010. El seu objectiu és ara ampliar aquesta tasca a tota Llatinoamèrica. “Hi ha un debat sobre si hi ha un repunt de la violència o si hi ha una reacció patriarcal al feminisme que està provocant crims més acarnissats“, admet la periodista Nerea Novo, membre del col·lectiu.

De fet, Feminicio.net recopila fins a sis menes més de feminicidi. D’entrada, el familiar, perpetrat per altres membres de la família, com ara germans, oncles o nebots. En segon i tercer lloc, el feminicidi no íntim i el perpetrat per desconeguts o persones amb les que la dona no tenia cap tipus de relació afectiva. En quart lloc, l'infantil, que té víctimes menors de 16 anys assassinades per una persona amb la qual tenien una relació de responsabilitat, confiança o poder, en la seva major part, pels seus propis pares.

També documenten el feminicidi per prostitució, amb 22 casos entre 2010 i 2015 a tot l'Estat espanyol. I, finalment, el transfòbic. A més, també tenen en compte aquells casos de feminicidi en què no hi ha dades suficients per classificar-los. Segons Novo, Feminicidio.net parteix de la base que “cal documentar totes les morts violentes de dones per determinar, en base als detalls, de quina mena d’assassinat es tracta”.

Per això, aquest col·lectiu també documenta, a banda, altres tipus d’assassinat, com l'assassinat per robatori. En aquest cas, “les víctimes són dones d'edat avançada, amb una menor capacitat de defensa, que en moltes ocasions estan soles a casa”, diu Novo. “Sense documentar aquests casos que, a priori, no tindrien biaix de gènere, no veuríem les característiques d'aquests crims ni la misogínia que s'expressa en l'innecessari d'un assassinat, per exemple, d'una dona de més de 90 anys a la qual pretens robar”, detalla.

D’entre tots els àmbits que Feminicidio.net documenta, quin és el que aplega més víctimes?

Sens dubte és l’àmbit íntim. Segons un estudi que acabem de publicar, veiem que, dels 681 casos de feminicidi, entre el 2010 i el 2015, 390 es van perpetrar en l’àmbit íntim, és a dir,  duts a terme per la parella o ex-parella. En segon lloc se situa el feminicidi familiar, amb 90 casos. El feminicidi transfòbic ocupa l’últim lloc, amb un cas entre el 2010 i el 2015.

En quin punt ens trobem en la lluita contra la violència masclista?

Actualment es debat si hi ha un repunt de la violència o si la reacció patriarcal a un moviment feminista cada vegada més organitzat està provocant crims amb més acarnissament. El que nosaltres sí que vam registrar el febrer d'aquest mateix any va ser una concentració dels crims. En quatre dies van ser assassinades sis dones només en l’àmbit de la parella. Això no passava des de 2010, quan vam començar a documentar el feminicidi a l'Estat espanyol.

En quin àmbit s’ha treballat més per erradicar la violència masclista?

En l’àmbit familiar. Totes les violències fora del marc de la parella estan invisibilitzades per les estadístiques d'homicidis i això és una cosa que no ha canviat. L'origen masclista i misogin de la violència que els provoca queda en l'aire i les xifres oficials no els inclouen en el recompte de víctimes mortals de violència de gènere en el marc de la Llei Integral del 2004.

Com penseu que s'ha d'afrontar aquesta lluita? Com cal conscienciar?

Per a nosaltres és molt important que la societat en el seu conjunt s'impliqui per condemnar fins a les més subtils expressions de masclisme. Els agressors han de sentir que no són acceptables els comportaments que ataquen els drets humans i que soscaven la llibertat individual i col·lectiva de les dones. El 2015, només un 2% de les denúncies per violència de gènere van ser presentades per familiars i terceres persones, segons el Consell General del Poder Judicial. Per això, cal cridar a l'acció, sempre respectant la situació de la víctima i sense comprometre el més mínim la seva seguretat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article