Les cinc grans propostes de la comunitat educativa per millorar els ajuts de menjador

Les famílies i els mestres reclamen al Govern que s’acabin els retards d’entre tres i sis mesos en la concessió de les beques


A inicis de setmana, el Departament d’Ensenyament va anunciar que ja havia concedit fins a 101.205 ajuts, 21.133 més que el març de l’any passat, i que havia ampliat el pressupost fins als 60 milions d’euros. Tanmateix, només el 22,53% dels ajuts de menjador que s’han atorgat cobreix tots els àpats. Ampliar aquestes beques és una de les reclamacions que fan des de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (FaPaC), en particular, i des de la comunitat educativa, en general, per tal d’atendre els més de 300.000 infants menors de 16 anys que es troben en risc d’exclusió.

Per tal de fer arribar aquestes demandes, la comunitat educativa s’ha reunit ja en tres ocasions amb el director general d’Ensenyament. La darrera reunió ha estat justament aquest dimecres i ambdós actors l’han valorat com a positiva. En ella, s’han posat sobre la taula les cinc propostes per millorar els ajuts de menjador. A Social.cat en fem un resum i expliquem quin és l’acord, que encara està en negociació oberta, a què han arribat amb el Govern.

1. Un càlcul més just per concedir les beques. Una de les propostes que des de la comunitat educativa més s’ha reclamat els darrers anys és que els ajuts de menjador es concedissin segons l’índex de pobresa que empra l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i que recomana la Unió Europa. Com ja ha anunciat la conselleria, aquesta és una de les modificacions que s’ha realitzat enguany i que explica que més famílies s’hi hagin pogut acollir i que hagi augmentat la partida destinada. "Aquest curs es pren com a referència el llindar de la pobresa establert a l’Idescat, una mesura aprovada pel Parlament de Catalunya a partir de la resolució 11/17 i que permet a més famílies accedir als ajuts", han assenyalat des d’Ensenyament.

2. Promoure, sobretot, les beques que cobreixen tots els àpats. En la situació de crisi econòmica en què encara viuen moltes famílies, la comunitat educativa considera que els únics ajuts de menjador que haurien d’existir són els que cobreixen tots els àpats del dia. Per això, des de la FaPaC calculen que per atendre tots els menors de menys de 16 anys que estan en risc d’exclusió farien falta 120 milions d’euros, i no els 60 milions que s’hi han destinat aquest any. Sí que han recalcat des de la conselleria en diverses ocasions que el pressupost és una "partida oberta" que s’amplia o es redueix en funció del nombre de famílies que la sol·liciten. El canvi en l’índex per mesurar la pobresa ha permès que se’ls hagi concedit a més infants i que hagi augmentat la partida destinada.

3. Acabar amb el retard en el pagament de les beques. Com explica el portaveu de la FaPaC, Miquel Gené, des de l’entitat han pogut constatar com alguns municipis del consell municipal del Vallès Occidental, en concret a Badia del Vallès, Sant Quirze i Terrassa, encara no han pagat a les AMPA els ajuts de menjador que gestionen. "Els retards van des dels tres als sis mesos. Això no pot continuar", ha assegurat Gené a Social.cat. Per solucionar aquesta situació, reclamen que des de la conselleria s’elabori un control fiable de la concessió de les beques. De moment, des de conselleria expliquen que s’han compromès a convocar una reunió a finals de maig amb els consells comarcals i la comunitat educativa.

4. L’accés als ajuts a la Secundària, l’únic punt de discòrdia. L’única proposta en què el Govern i la comunitat educativa no han arribat a un consens és en l’accés als ajuts de Secundària. Avui dia, els alumnes d’entre 12 i 16 anys fan una jornada intensiva o compacta, motiu pel qual les classes acaben abans de l’hora de dinar. Des dels sindicats denuncien que alguns menors en situació de vulnerabilitat dinen habitualment en menjadors socials. Per pal·liar aquesta situació, proposen que es revisi l’ús que se’n fa de les cantines perquè creuen que hi ha un impacte directe entre una nutrició saludable i els bons resultats acadèmics. Tanmateix, des del Departament consideren que fora de l’horari lectiu ja no tenen la responsabilitat d’actuar i que aquestes mesures haurien de dependre d’altres conselleries.

5. Simplificar la gestió burocràtica de les beques. Alhora, des de la comunitat denuncien que l’accés als ajuts és encara massa difícil. Això es deu, expliquen, al fet que, malgrat la conselleria ja disposa d’un programari més àgil per a la tramitació de la beca, molts consells comarcals empren les seves pròpies eines. Per simplificar la gestió durant tot l’any, reclamen que el Departament aplegui tots els documents per a la tramitació en un únic espai.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Miquel Gené (FaPaC) Barcelona
1.
És una notícia positiva el progrés, lent però constant, d'aquests dos darrers cursos en ajuts de menjador. Cal recordar, però, que l'equiparació dels llindars amb l'índex de pobresa no s'arribarà fins el curs vinent, 2017-18, i només per a mitges beques, és a dir, del 50%. Quedarà pendent l'aprovació al Parlament d'un increment suficient de la inversió en els pressupostos del 2018. Només d'aquesta manera les rendes familiars per sota el llindar de la pobresa podrien tenir una beca del 100% a partir del curs 2018-19. La partida oberta a que es refereix el Departament d'Ensenyament només és pels casos que complexin els requisits ja establerts, encara molt restrictius, presentats al llarg del curs.
  • 2
  • 0

Comenta aquest article