La meitat dels habitatges catalans no són accessibles

El 81% dels ciutadans amb diversitat funcional física assegura que troba barreres a l’hora de sortir de casa

Segons un estudi de l’Observatori de la Discapacitat Física de 2015, el 81% dels ciutadans espanyols amb diversitat funcional física assegura que troba barreres a l’hora de sortir de casa. Ara bé, aquestes barreres arquitectòniques no són només a l’espai públic. Segons el director de Qualitat d’Edificació i Rehabilitació d’Edificis de la Generalitat, Jordi Sanuy, el 50% d’habitatges catalans no són accessibles, la qual cosa equival a dos milions d’edificis.

Aquest ha estat, precisament, el tema de debat del col·loqui 2017, la fi de les barreres? que ha organitzat la seu de la delegació territorial de la ONCE a Barcelona aquest dijous i en el qual s’han analitzat les claus per acabar amb les barreres arquitectòniques en el edificis d’habitatges. La jornada ha estat inaugurada per la directora general de la Direcció General d'Igualtat del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Mireia Mata, qui ha assegurat que “l’accessibilitat és el portal de la igualtat d’oportunitats” i ha defensat que les lleis hi són però amb això “no n’hi ha prou”. “Cal pedagogia, previsió, prevenció, persistència i punició”, ha dit Mata.

El president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi), Antonio Guillén, ha subratllat que “l’accessibilitat és un dret fonamental” per garantir el lliure accés de les persones amb mobilitat reduïda a casa seva i “és l’element que permet desenvolupar polítiques inclusives”.

El Social.cat ja va apuntar el mes passat que, segons el Reial Decret 1/2013, el dia 4 de desembre de 2017 tots els edificis públics, els espais urbanitzats, els transports i els serveis d’informació haurien de ser completament accessibles. En aquest sentit, però, el president del Cocarmi ha manifestat que la data límit marcada “de poc servirà” perquè “el dia 4 de desembre tot serà igual que avui”.

Segons Sanuy, cada any s’aconsegueix transformar 6.000 habitatges en edificis accessibles. No obstant això, ha apuntat que “a aquest ritme, es tardaria 333 anys per poder aconseguir que tots els habitatges ho siguin”. En aquesta mateixa línia ha assegurat que “el gran repte no és l’obra nova sinó la ja existent” i ha reclamat que falta més “formació” per “acabar amb les barreres mentals”. El gerent del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas, ha afegit que no s'ha sabut "traslladar la importància de l’accessibilitat” que “afecta al conjunt de la ciutadania”.

Pel que fa a la formació a les universitats, l’arquitecta i professora Sandra Bestraten ha defensat que l’accessibilitat als edificis “hauria de ser una assignatura truncal en totes les universitats”. “Hem d’interioritzar que un simple esglaó de dos centímetres és una barrera”, ha dit, i ha afegit que “cal generar dinàmiques de coordinació per reduir els costos que això suposa”. A tall d’exemple, “es pot posar una rampa en quatre comerços alhora enlloc d’un, o bé es pot construir un ascensor que pugui ser útil a la vegada per dos edificis que estiguin de costat”.

Les barreres arquitectòniques al sector turístic: el punt de mira del Cocarmi

“Quan l’accessibilitat no es compleix s’estan limitant els drets de les persones”, ha ressaltat el president del Cocarmi durant el col·loqui. Per aquest motiu, el Comitè ha publicat aquest mes un comunicat en què reclama a administracions i al sector turístic unes infraestructures i serveis turístics inclusius i accessibles per a les persones amb discapacitat. Alhora, demana al sector turístic que incorpori a les seves plantilles persones amb discapacitat, especialment aquelles empreses que en tenen l'obligació legal (en empreses a partir de 50 persones, almenys el dos per cent de les seves plantilles han de ser persones amb discapacitat).

D'altra banda, el Cocarmi demana que es tingui en compte la proposta del Centre de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) d'eximir a les persones amb discapacitat i els seus acompanyants del pagament de la taxa turística. No haver tingut en compte aquesta exempció, que sí es contempla per les persones que facin estades als establiments turístics per motius de salut, suposa, segons el Cocarmi, un sobrecost més per a les persones amb discapacitat que dificulta el seu dret al lleure.

En relació al Fons per al Foment del Turisme, és a dir, els diners recollits per la taxa turística, el Comitè reclama que es destinin recursos a millorar l'accessibilitat i facilitar l'autonomia personal de les persones amb discapacitat als establiments i serveis turístics. En concret, per garantir l'accés a la informació de l'oferta turística (continguts accessibles), les rutes i l'atenció al públic, fent especial atenció a l'entorn rural.

"Aquest compromís amb l'accessibilitat universal no només beneficiarà el col·lectiu de persones amb discapacitat sinó el conjunt de la societat, ja que l'augment de l'esperança de vida fa que el percentatge de persones grans sigui cada cop més gran i, per tant, també les necessitats d'accessibilitat. A més, el turisme que no sigui inclusiu, exclourà a les persones amb discapacitat", recorda el president del COCARMI, Antonio Guillén, el qual afegeix que "els establiments turístics accessibles ofereixen un plus i són cada cop més demanats, per la qual cosa és rendible invertir-hi".


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article