La Taula del Tercer Sector denuncia que el model d’atenció a la gent gran "ha quedat obsolet"

Redacció

"El model d’atenció a la gent gran ha quedat obsolet". Així de contundent ha estat el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, en valorar els recursos que es destinen a la cura dels més grans. De motius, en el darrer estudi de la plataforma d’entitats, ‘Escolteu-me! L’atenció centrada en la persona en el suport al procés d’envelliment’, se n’enumeren diversos: des d’una població cada vegada més envellida fins a la propietat de les residències de gent gran passant per un model de cures i d’atenció domiciliària massa rígid.

D’entrada, l’informe constata que Catalunya té una de les poblacions més envellides i sobreenvellides d’Europa. "De cada cent persones més grans de 65 anys, 16 superen els 84 anys. El fenomen afecta sobretot les dones, amb una esperança de vida més alta. De mitjana, a Catalunya, les persones viuen fins als 83,4 anys. Això, tot i ser un èxit col·lectiu fruit del benestar aconseguit, planteja reptes que cal afrontar per atendre aquestes persones", ha assenyalat l’autora de l’informe, Elisenda Rovira.

De fet, es calcula que, en els propers 15 anys, la població catalana de 65 anys o més augmentarà un 32%, i el nombre de persones centenàries es multiplicarà per tres. L’increment de l’esperança de vida ha suposat un increment de la taxa de dependència: el 2015 se situava en un 28,01% entre la gent gran i fa només 30 anys l’índex es trobava en el 18,6%.

L’empresa privada gestiona el 60% de les residències

Davant d’aquest escenari demogràfic, tanmateix, l’informe revela que l’actual model és insuficient. Primer, perquè les residències per a gent gran tenen preus que aquestes persones i les seves famílies no es poden permetre. En part, això es deu al fet, assenyala l’estudi, que gairebé el 60% de les places a les residències estan gestionades per l’empresa privada. Darrere s’hi troben les entitats socials, amb un 24%. A la cua, amb només el 17% de les places, hi ha l’administració. "Moltes persones no troben plaça pública i han d’optar per models concertats", ha alertat Rovira.

Segon, perquè els centres habilitats per atendre la gent gran no s’han actualitzat des de fa dècades. Tampoc ho han fet els models d’acompanyament. Per això, reclamen des de la Taula del Tercer Sector "fomentar l’autonomia i la presa de decisions de les persones usuàries tant pel què fa a la seva pròpia vida com a les activitats i el funcionament dels centres, així com en la comunitat que l’envolta". Aquesta és una iniciativa que algunes residències ja han pres darrerament, com ara la unitat de convivència de Sant Hilari de Sacalm.

L’elevat cost de contractar un assistent privat

"Estem forçant la maquinària. Cal invertir més si volem garantir la qualitat de vida i un model centrat en la persona", ha reclamat la directora de la unitat operativa sociosanitària de l’associació Benestar i Desenvolupament, Pilar Rodríguez, durant el debat. Així, assenyalen en l’estudi la manca de formació i recursos de les famílies que atenen les persones grans a casa, la rigidesa i limitacions i l’elevat cost econòmic de contractar un assistent privat, entre d’altres causes, fan que moltes persones grans acabin ingressant a una residència sense desitjar-ho.

També reclamen, en l’estudi, una millor coordinació entre els centres hospitalaris i serveis socials per evitar les elevades xifres de persones més grans de 65 anys que visiten de forma recurrent les urgències dels hospitals i que podrien haver estat atesos a l’atenció primària.