En un context de crisi migratòria sense precedents, la infància és el col·lectiu més vulnerable. Segons Save the Children el 2015 van arribar a Europa 26.000 menors sense acompanyament. En total, van creuar la frontera 270.000 menors i, segons estimacions de l’Europol, hi ha 10.000 nens refugiats que haurien desaparegut només arribar a Europa. El 2015, ACNUR ja va mostrar la seva preocupació pels testimonis que recollien i que asseguraven que infants i dones patien violència i explotació sexual durant el llarg camí d’arribada i integració a Europa.
“S’han produït casos de menors que han tingut que recórrer al sexe per supervivència per poder pagar traficants i seguir el seu viatge, bé perquè s’han quedat sense diners bé perquè han estat atracats”, assegurava l’ONG en un comunicat. També constatava ACNUR que els menors no acompanyats són molt més vulnerables i que, en alguns països, podien ser internats en centres de detenció amb adults, el que suposa un alt risc per a ells.
Segons el darrer informe publicat el 2015 per l’organisme internacional que depèn de Nacions Unides, aquell any al voltant de 98.4000 sol·licituds d’asil que es van presentar en 78 països corresponien a menors no acompanyats o separats. En la majoria dels casos, aquests menors eren provinents d’Afganistan i Eritrea, Síria i Somàlia. Aquesta és la xifra més elevada que ACNUR ha registrat des que va començar a recopilar les dades el 2006. A més, alerta que el 51% de les persones desplaçades, ja fos dins del mateix país o fora, són menors.
La situació extrema dels infants als camps de refugiats
"Des que vinc aquí, gaudeixo molt del temps que passo amb el personal. Em van ensenyar a tocar la guitarra. Si et veuen assegut sol, vénen i parlen amb tu. M'agrada molt parlar i passar el temps amb ells", diu Nabil, de 15 anys, que va ser separat de la seva família a Turquia.
L’atenció a la infància refugiada és un dels objectius de les ONG que treballen sobre el terreny, des dels camps de refugiats o des de les zones en conflicte. De fet, aquest darrer any ha estat el més dramàtic. Més de 5.000 persones han perdut la vida o han desaparegut intentant creuar la mar Mediterrània i, com avisa Save the Children, un de cada tres és un infant.
L’exemple de Pallassos sense Fronteres o de Save the Children permet saber en quines condicions viuen els infants en aquests camps de refugiats. A Burkina Faso, l’organització Pallassos sense Fronteres, té un programa nutricional específic per a infants. “Volem donar suport i estimulació sensorial a la infància que pateix malnutrició a través de jocs, espectacles i tallers. També sensibilitzem els adults de la importància de tractar la malnutrició dels seus petits”, diuen des de l’entitat.
El darrer informe de Save the Children posa de relleu l’empitjorament de la situació de la infància refugiada a les illes gregues, realitat que fa encara més urgent la necessitat d’actuar al respecte. Per aquest motiu, l’organització compta amb amplis programes en tota Grècia que ajuden directament a nens i nenes, mares i famílies.
Aquests programes inclouen des d’espais per a la Infància, on nens i joves poden implicar-se en activitats psicosocials i d'educació no formal en un entorn segur i estable, i en presència de professionals capacitats. A Europa i des del 2016, hi ha segons Save the Children, 23.000 menors que fa dos anys que no van a l’escola. També han habilitat zones per a mares i nadons on les dones embarassades o lactants poden tenir cura dels seus fills i alletar amb privacitat, en presència de personal expert que els dóna suport en temes de nutrició i necessitats sanitàries.
Save the Children també ofereix refugis per a nens i nenes no acompanyats, on troben allotjament i se'ls proporciona l'assistència bàsica. A més, docents, treballadors socials, psicòlegs i advocats també ofereixen als nens reforç educatiu, orientació psicològica i assistència i informació legal. Per promoure la integració dels nens i nenes dels refugis en la societat grega, es promouen activitats recreatives de forma regular, que inclouen excursions a ciutats properes i a llocs culturals i històrics de Grècia.
Gairebé un 30% dels refugiats que arriben a Catalunya són menors
Segons va afirmar el secretari general d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, la major part dels menors que arriben ho fan acompanyats de les seves famílies. Representen, segons dades de la conselleria, un 30% del total de persones refugiades. Aquesta xifra, de fet, coincideix amb les dades globals de persones refugiades que ACNUR recopila periòdicament i que constaten que un 25,8% dels menors arribats a Europa per Grècia o Itàlia són infants.
Però alguns d’aquests menors arriben sols. Constaten les ONG que, en aquests casos, és difícil que els menors que arriben, la major part del Marroc o l’Àfrica Subsahariana sol·licitin el permís d’asil o la targeta vermella que els considera persona refugiada. Per això, molts d’ells acaben sota la tutela de la Generalitat en centres residencials d’acció educativa (CRAE).
Per aquest motiu, l’organització ha presentat una proposta d’argumentari per promoure una iniciativa parlamentària en favor de la infància refugiada sense referents familiars. Expliquen en la proposta que de les 1.300 persones que l’Estat espanyol ha acollit, només 19 menors no acompanyats. Per tot això, el Parlament instarà el Govern a articular una resposta efectiva per facilitar l’acollida en el sistema de protecció de la infància refugiada sense referents familiars, per tant, demanen a l’Estat Espanyol de compleixi els seus compromisos en matèria de reubicació i reassentament de persones refugiades i, de manera especial, de la infància sense referents familiars. D’altra banda, demanen que es posin a disposició de places en el sistema de protecció a la infància per a menors refugiats no acompanyats provinents de la reubicació i el reassentament.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari