Més d'un miler de persones dormen al ras a Barcelona, un 56% més que el 2008

Redacció

Almenys 1.026 persones dormen al ras a Barcelona. Aquest és el resultat del recompte que més d'un miler de voluntaris han fet aquesta matinada a la ciutat. La xifra és un 56% més elevada que la del 2008 i lleugerament més alta que la de l'any passat, quan es van comptar 941 persones sense sostre. La iniciativa, que promou la Xarxa d'Atenció a les Persones sense Llar (XAPSLL), també s'ha realitzat enguany a Mataró i Sant Adrià de Besòs.

A aquest poc més d'un miler de persones s'hi han de sumar 1.954 persones allotjades en equipaments i 415 persones en assentaments irregulars. El recompte s'ha fet durant cinc hores. Ciutat Vella encapçala la llista de districtes amb més incidència de sensellarisme, amb 271 persones. També és el districte que ha patit un increment substancial. A l’Eixample, en canvi, s’ha detectat una petita davallada, però tot i així, s’han comptat 210 persones dormint al ras. A Sants-Monjuïc se n’han trobat 188; a Sant Martí, 131; a Sarrià-Sant Gervasi, 59; a Horta-Guinadó; a Nou Barris, 45 i 43 respectivament; a les Corts, 39; a Gràcia 29; i a Sant Andreu, 11. A més, s’han comptabilitzat 33 animals de companyia.

"La millor notícia hagués estat que no haguéssim trobat cap persona al carrer", ha lamentat la portaveu de la XAPSLL, Maite Mauricio. També ha recordat que l’increment de casos ha vingut motivat per la crisi i ha recordat que "la pobresa s’ha anat fet crònica els darrers anys".

Tot i que les places als equipaments per a persones sense sostre han augmentat un 17%, gràcies a la posada en marxa d'allotjaments al carrer Sant Pere Més Baix i de les places per atendre persones amb problemes de salut mental a Cal Muns, les entitats, ha alertat Mauricio, "cada vegada tenen més dificultats per disposar de pisos de lloguer assequible". "Això ens impedeix donar resposta als nostres usuaris", ha recalcat.

Per la seva banda, la tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, ha reclamat "una estratègia de país" per reduir el sensellarisme. També la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpta Vilà, ha demanat, en declaracions a l'ACN, "mesures urgents" per reduir el nombre de persones sense llar a la ciutat.

Mataró i Sant Adrià identifiquen una cinquantena de persones

El recompte, enguany, no només s'ha realitzat a Barcelona. Aquesta matinada també els municipis de Mataró i Sant Adrià de Besòs s'han sumat a la iniciativa. Així, a Mataró s’han identificat fins a 35 persones que dormen al ras. A Sant Adrià de Besòs, on hi ha participat una cinquantena de voluntaris, s’han comptat 16 persones, la meitat dels 31 que es van comptabilitzar l’any passat.

"És important generar un vincle de confiança per conèixer de primera mà les seves necessitats i poder dissenyar programes més adequats", ha explicat el responsable de la Creu Roja de Mataró, Santi de Arcos. Feia set anys que no s'actualitzaven les dades i l'última vegada que es va fer el cens de persones sense llar, l'any 2010, es van arribar a comptar mig centenar de persones. El perfil d'aquestes persones al llarg dels anys, expliquen des de Creu Roja, ha anar variant.

Durant els anys més durs de la crisi, asseguren, hi havia sobretot immigrants que, en perdre la feina, acabaven recorrent al carrer. Aquella onada ara ja no existeix i darrerament ha aparegut arreu un perfil de nous pobres que es troben al carrer per primera vegada després de dur, fins al moment, una vida més o menys còmoda.

500 voluntaris per enquestar persones sense llar

Tal com explicava ahir el Social.cat, uns dies després del recompte de persones sense llar, Arrels Fundació busca almenys 500 voluntaris per enquestar persones que dormen al ras a Barcelona les nits del 6, 7 i 8 de juny. L’objectiu de la fundació és, més enllà de saber quantes persones dormen al carrer, saber quina és la seva situació personal.

"Volem saber qui dorm al carrer a Barcelona, com utilitza els serveis socials o les urgències, quin estat de salut tenen i quins riscos pateixes", expliquen al seu web. En definitiva, l’entitat vol determinar com de vulnerables són les persones que dormen al carrer. Per això, necessitaran que els voluntaris parlin català, castellà i anglès i coneguin altres llengües, com el romanès, el marroquí o el polonès.

La informació, a més, es podrà comparar amb les conclusions que ja es van extraure en la campanya de l’any passat. Aleshores, les enquestes a més de 348 persones van evidenciar, entre altres, que de mitjana feia entre tres anys i nou mesos que no tenien una llar estable. El 70% dels enquestats, doncs, patia una situació de pobresa crònica.