Quins són els límits, si n’hi ha, entre disseny i menjar? Què ha aportat la visió femenina en aquesta sinergia? La Jornada Food, Design & Femininity, impulsada per la plataforma Food Design Collective, ha posat sobre la taula aquesta relació.
Inflables, food trucks, flors, fruites perfectament disposades amb la llum i el so han convertit, durant la tarda de divendres, una nau del Poblenou en laboratori d’experiències. Deu dones emprenedores han desgranat les seves trajectòries personals i professionals en aquest camí que fluctua entre el disseny i la cuina passant per una sèrie de conceptes com són l’aliment, l’escena, el mètode, l’objecte i la comunitat. El “paraigües” d’aquesta primera càpsula de contingut ha estat la feminitat. “Ens ha interessat com les ponents han aportat la seva visió femenina a l’hora de crear i pensar els aliments. Ens interessa veure i explorar la sensibilitat que poden tenir les dones a l’hora de crear”, ha dit la cofundadora de Food Design Collective, Elsa Yranzo.
L’objectiu d’aquesta plataforma és utilitzar el food design com a catalitzador per a repensar la relació amb els aliments, els materials, les experiències , la tecnologia, l'entorn i els sistemes de l'alimentació. “Connectar ciutats, disciplines, gent curiosa que, a través del menjar, pugui transformar la realitat en futur. Ja no en un futur millor sinó simplement, en futur”, així de contundent s'ha mostrat la cofundadora de Food Design Collective, Ainara Murillo durant l’acte de presentació. “Volem remoure, inspirar, reeducar i veure que arreu del món hi ha moltes iniciatives que ens fan millorar la relació que tenim amb el menjar. Biòlegs, científics, arquitectes, són molts i molt diferents perfils que volen millorar aquesta relació amb el menjar”, ha remarcat Yranzo.
La pèrdua que implica l’abandonament dels fogons
“Sense fogons perdem sabers i sabors. Sense fogons no hi ha gust”, ha destacat la xef del restaurant Semproniana, Ada Parellada. Gots, gotets, sabors i colors li han servit a Parellada per submergit sis voluntaris del públic en els seus experiments culinaris. Tònica amb colorant vermell igual a bitter: la xef ha constatat que el nostre gust és esclau dels altres sentits. “El gust dels aliments està en el cervell. L’altre sentit on el gust té un lloc privilegiat és la vista, el 80% del nostre sentit del gust està a la vista”, ha destacat Parellada, qui ha afegit que “part de la nostra nova discapacitat és no viure en un entorn culinari”.
En aquest sentit, segons Parellada, amb la incorporació de la dona al mercat laboral “ho hem guanyat quasi tot”. Tanmateix, ha reconegut que l'abandonament de la cuina domèstica està menyscabant el nostre patrimoni culinari i, al seu torn, la memòria gustativa. En relació amb la dona i l'entorn, Parellada diu que “mai ha pensat que pel fet de ser dona estava en un nivell diferent, per tant, en aquest sentit, mai ha hagut de defensar res”.
Performance sobre la mare terra
Arena i flors han servit d’alfombra performàtica a una de les artistes del col·lectiu MUNAY- KI que ha escenificat el ritual Olla de terra que tenia, en els seus origen ancestrals, el caràcter simbòlic d'agrair a la naturalesa i al cosmos. El fet de menjar directament de les entranyes de la terra els productes que ella fecunda. Aquest col·lectiu ha aportat la cosmovisió andina centrada en la mare terra creadora. “La fertilitat i la ritualitat com a forma de saviesa i consciència. L'antiga melodia del ritual que transforma i transporta a través dels sentits a la novetat i al ancestral", ha dit una membre d’aquesta plataforma.
En aquesta línia, la directora operativa de l’àrea de disseny d’IEDE, Raffaella Perrone, ha explorat la relació entre gastronomia i disseny a través dels conceptes intel·ligència, ment i idea creativa. Perrone ha explicat com unes alumnes seves han treballat la importància del procés d’elaboració del plat. “Quan t’asseus en un restaurant no tens ni idea d’on ve allò que estàs menjant. Elles tiren enrere i busquen els orígens de tot plegat, d’on ve tot", ha dit.
Al llarg de la tarda s’han desgranat diverses maneres de teixir la relació amb el menjar. Totes elles amb un denominador comú, l’origen i la creativitat femenina.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari