Es duplica en un sol any el nombre de persones sense llar que rep atenció a les urgències

A Barcelona, quatre de cada deu enquestats declaren que han estat atesos per professionals sanitaris els darrers sis mesos


A principis de juny, la Fundació Arrels va sortir tres nits pels carrers de Barcelona. L’objectiu era enquestar les persones que dormen al ras i elaborar un estudi, per segon any consecutiu, que complementés el recompte que va promoure també al juny la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar (XAPSLL). Els resultats demostren, d’entrada, que en un sol any el nombre de sense sostre que ha necessitat l’ajut de les urgències s’ha duplicat en relació amb l’any anterior.

Així, d’un total de 358 persones enquestades, quatre de cada deu ha declarat que ha rebut atenció mèdica a urgències els darrers sis mesos i un terç ha necessitat una ambulància o ha estat ingressada a l’hospital. D’aquesta manera, s’ha passat d’un 17,2% a un 33,8% i d’un 18,9% a un 24,6%, respectivament.

A més, les enquestes també confirmen que ha baixat el nombre de persones que tenen una targeta sanitària: un 52,5% afirmen no tenir-ne o no saber si en tenen. Alhora, un 54,4% afirmen no haver estat ateses per un treballador social (o no ser-ne conscients).

El 60% dels sense sostre més vulnerables afirma haver patit agressions

Segons el darrer recompte, doncs, a Barcelona hi ha 1.026 persones que dormen al carrer. L'enquesta també constata que gairebé el 19% de les persones entrevistades pateixen una vulnerabilitat elevada, una situació similar a la de l’any passat.

Viure al carrer comporta per a la persona estar exposada a riscos que afecten la seva salut i la seva seguretat. El 25,1% de les persones entrevistades diu que pateix malalties cròniques, un 5% més que al 2016. El 31,6% de les persones que hem entrevistat també afirmen que han estat víctimes d’agressions verbals o físiques. En el cas de les dones, aquesta xifra puja fins al 40% i en el cas de les persones més vulnerables arriba al 60%.

Quatre de cada deu persones sense llar han arribat el darrer any

El perfil de la persona que viu al ras a Barcelona és la d’un home, d’entre 25 i 55 anys, amb una mitjana d’edat de 44,9 anys. Gairebé dos terços procedeixen d’altres països i quatre de cada deu han arribat a Barcelona durant l’últim any. L’Estat espanyol (33,5%), Romania (18,4%), Itàlia (8,7%) i Marroc (5,9%) són els principals països de procedència dels enquestats.

De mitjana, les persones enquestades viuen al carrer des de fa tres anys i quatre mesos i més de la meitat (52,5%) fa més d’un any que viu al carrer. Un 66,2% explica que no rep cap ajut social per part de l’administració i el 20% de les persones declaren que no es poden fer càrrec de les seves necessitats bàsiques.

Una iniciativa europea

Aquest és el segon any que a Barcelona es realitza el cens de persones que dormen al carrer, organitzat per Arrels Fundació. La iniciativa s’emmarca en la campanya europea European End Street Homelessness Campaign, impulsada per l’organització britànica Building and Social Housing Foundation (BSHF) amb l’objectiu d’acabar amb el sensellarisme de carrer a Europa abans de l’any 2020.

A Barcelona, el cens ha estat possible gràcies a la implicació d’unes 400 persones voluntàries que han recorregut bona part de la ciutat per parlar amb les persones que dormen al carrer. Durant les tres nits s’ha localitzat 905 persones dormint al carrer, una quarta part de les quals refugiada a caixers. De totes les persones que es van localitzar, el 39,5% van respondre l’enquesta.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article