Projecte Home alerta que la cocaïna segueix sent la droga més consumida

Redacció

Amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra l’Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de Drogues, Projecte Home Catalunya ha alertat d’un repunt de l’abús de cocaïna (pols de clorhidrat de cocaïna administrada per via nasal), que torna a ser la droga amb més demandes de tractament, concretament amb el 45,7% dels casos, respecte el 38% de 2015.

El director, Oriol Esculies, ha insistit que “la cocaïna és una substància molt addictiva i que provoca greus efectes per a la salut i la vida de les persones. El descens del seu consum dels darrers anys ha comportat que la societat baixés la guàrdia i deixés de percebre’n el risc, coincidint també amb una certa millora del poder adquisitiu dels ciutadans”.

Comparat amb els altres centres de Projecte Home arreu de l’Estat, Catalunya és el territori on la cocaïna té un percentatge de consum més elevat: el 45,7% a Catalunya respecte el 31,1% de la mitjana estatal, el 26,1% de Madrid o el 29,8% del País Valencià, entre d’altres.

El policonsum, una tendència a l’alça

L’informe també revela un increment del policonsum: s’abusa de la cocaïna amb altres drogues alhora, normalment alcohol, cànnabis, ansiolítics, tabac o altres conductes addictives. Aquest fenomen provoca major toxicitat i deteriorament i desencadena més trastorns psiquiàtrics. La percepció de problema respecte aquestes altres substàncies és encara més baixa i, sovint, es prenen per substituir la droga principal.

Després de la cocaïna, l’alcohol és la substància més problemàtica per al 37,1% dels casos. Es tracta de la droga més accessible i més consumida per la societat, amb una molt baixa percepció del risc.

L’heroïna, majoritàriament fumada, motiva el 7,7% dels inicis de tractament, un percentatge baix però estable els darrers anys i, fins ara, no s’aprecia a Catalunya una nova epidèmia com succeeix als Estats Units.

D’altra banda, un 4,6% de les persones ateses són addictes al joc patològic tradicional (màquines recreatives) o per internet (apostes esportives, jocs en xarxa o pornografia). Aquestes addiccions van en augment degut a la facilitat d’accés, la preservació de cert anonimat, la comoditat de connectar-se a qualsevol hora o la possibilitat de pagar amb targeta de crèdit.

Home de mitjana edat en una situació econòmica precària, el perfil tipus d’usuari

Entre les persones adultes ateses el 2016, la mitjana d’edat és de 39,8 anys, una xifra que ha augmentat fins a vuit anys en l’última dècada degut a l’envelliment progressiu d’aquest col·lectiu. A les dones, un 15,2% dels casos, els costa més demanar ajuda per un major estigma social i per les càrregues familiars i segueixen sent minoria respecte els homes, un 84,8%.

D’altra banda, un 31,6% dels usuaris presenta patologia dual, és a dir, algun trastorn psicològic afegit a l’addicció, mentre que pel que fa al VIH, un 6,1% són seropositius.

El 76,4% de les persones ateses compta només amb estudis primaris o no assolits, una dada acompanyada de tan sols un 47,9% de persones que tenen en la feina la seva principal font d’ingressos. Malgrat que aquesta xifra ha millorat respecte l’any anterior, la situació del mercat de treball és precària i inestable. Només un 10% dels usuaris que troben feina ho fan amb contracte indefinit i/o jornada completa.

Un 32% més de persones en tractament que fa cinc anys

En total, aquest 2016 s’han atès 2.147 persones entre els deu centres que Projecte Home té a Catalunya (Barcelona 4, Montgat 2, Montcada i Reixac, Tarragona, Tortosa i Tremp). D’aquestes, 944 persones van realitzar un tractament continuat, una xifra que suposa un increment del 10% sobre el 2015 i de fins al 32% respecte fa cinc anys.

Respecte l’any anterior, l’increment de casos és especialment significatiu a Barcelona ciutat, amb un augment del 19%, i la demarcació de Tarragona, amb un 22%. Pel que fa a la distribució de municipi de procedència, la ciutat de Barcelona encapçala la llista amb un 32% dels casos totals; seguit de Badalona, amb un 8%; L’Hospitalet de Llobregat, amb un 3%; i Santa Coloma de Gramenet i Tarragona, amb un 2% cada municipi.

Les dades posen de manifest que, malauradament, els problemes de drogues no han disminuït a Catalunya. “Ni la xarxa pública de drogues ni les entitats socials disposem de prou recursos per atendre bé a tothom. Amb anuncis de nous plans i protocols no serà suficient sense els recursos i professionals adequats”, reclama Oriol Esculies.