El Parlament aprova finalment per unanimitat la llei de Renda Garantida de Ciutadania

“És un autèntic salvavides per a milers de famílies que es troben en situació de vulnerabilitat”, ha asseverat un dels promotors de la ILP

Les més de 121.000 persones que van signar la Iniciativa Legislativa Popular i les més de 76 entitats i organitzacions que l’han impulsat han vist avui acomplerta la seva lluita. En un dia històric, el Parlament ha aprovat per unanimitat, i sense cap esmena, la proposició de llei per la Renda Garantida. “És un autèntic salvavides per a milers de famílies i persones que es troben en situació de vulnerabilitat”, ha asseverat un dels promotors més destacats de la ILP, Diosdado Toledano, que ha recordat que la pobresa encara assetja moltes llars catalanes.

Així, es dona per fi compliment a l’article 24/3 de l’Estatut, que estableix que cal assegurar “els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen”, tal com ha recordat el diputat Chakir El Homrani, que ha participat de les negociacions “en que totes les parts han hagut de cedir”. “S’imaginen com seria la nostra societat si aquesta llei s’hagués aprovat després de l’aprovació de l’Estatut? Com pot ser que hagi trigat tant si era una llei d’emergència?”, s’ha demanat Toledano, que ha agraït la tasca de les entitats, però també de les administracions.

La iniciativa popular es va presentar fa més de tres anys, però la proposta de llei que ara s’aprova es va començar a negociar amb el Govern a partir del març del 2016. Des d’aleshores, s’han realitzat més de 31 reunions. Aquest any s’hi invertiran 177 milions d'euros i, si el 2018 es mantenen les xifres d'atur, hi haurà una inversió d'entre 500 i 600 milions d'euros, segons va anunciar ja la consellera Dolors Bassa. Des del PSC, però, han reclamat una memòria econòmica que el Govern encara no ha presentat i que genera certa incertesa.

Tal com ha recordat Sixte Garganté, l'altre promotor de la ILP que ha exposat la lluita de les entitats al Parlament, la Renda Garantida suposa “un trencament” amb la Renda Mínima d’Inserció perquè considera la prestació un “dret subjectiu” i perquè millora les quanties. “També suposa un primer pas per a l’eradicació de la pobresa infantil”, ha reconegut.

El promotor de la ILP, Diosdado Toledano, durant la seva intervenció | Parlament de Catalunya

A més, per primera vegada, ha recordat Garganté, la proposta de llei reconeix que tothom té dret a rebre una prestació sempre que no arribi a l’Índicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC): les llars monoparentals o no monoparentals més pobres, encara que algun dels seus membres treballi, la gent gran amb pensions que no arribin als mínims, les persones que es troben a l’atur i les persones refugiades que hagin esgotat el pla d’integració. “Encara que no es faci realitat fins al 2020, a partir del setembre es podrà començar a rebre i any rere any s’anirà ampliant fins arribar a ser íntegra”, ha detallat Garganté.

S’iniciarà a la tardor, però fins al 2020 no s’aplicarà de forma íntegra

Així, el primer membre d’una unitat familiar cobraria al setembre 550 euros al mes, que s’ampliarien fins al 85% de l’IRSC el 2018 i fins al 94% el 2019. A partir de l’abril del 2020, la persona ja cobraria el 100% de la prestació, que seria de 664 euros mensuals. "La Renda Garantida és imprescindible, però encara no és suficient. Algú creu que una persona pot viure avui amb 664 euros?", ha recordat la portaveu de la CUP, Mireia Vehí. També la portaveu de Catalunya Sí Que Es Pot, Marta Ribas, tot i felicitar-se per la llei, ha reconegut que encara queda camí a recórrer.

El segon membre cobraria el 50% de la prestació i, per tant, la unitat familiar rebria fins a 813 euros al mes el primer any i 995 euros un cop s’arribés al 100% de la prestació a partir de l’abril del 2020. A més, cada fill rebria, d'entrada, 75 euros, que finalment s’ampliarien fins als 100 euros. El topall màxim seria de 1.200 euros per a una llar de dues persones amb tres fills.

A la tardor, a més, les prop de 29.000 persones que cobren la Renda Mínima d’Inserció (RMI) de 426 euros, que ho sol·licitin i compleixin els requisits, podrien començar a rebre la nova prestació. Per poder tenir dret a rebre la subvenció, la persona haurà de tenir més de 23 anys, residir a Catalunya des de fa més de dos anys, no tenir propietats excepte una primera residència i haver esgotat totes les prestacions possibles.

L'ajut anirà acompanyat d'un pla d'inserció laboral

La renda, per tant, serà compatible amb altres ajuts, com ara beques menjador i escolars i la prestació de la Llei de dependència. Per poder-hi accedir, però, la persona s’haurà de comprometre a seguir un pla d’inserció laboral si està en edat de fer-ho. En cas de no seguir aquest programa, la persona podria perdre fins a 150 euros de l’ajuda i, si rebutgés una feina, se li podria retirar la subvenció.

El silenci administratiu significarà l’aprovació de la sol·licitud

Els promotors també han destacat que, per primera vegada, es reconeix el silenci administratiu com a resposta positiva, és a dir, que si l’administració no respon a la sol·licitud d’ajut es considerarà que ha estat aprovada i es té dret a rebre-la. “Aquest reconeixement legal suposa, no només posar en valor els drets ciutadans, sinó el reconeixement dels deures de l’administració”, ha reconegut Garganté.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va anunciar aquesta mateixa setmana que la Generalitat convocarà al voltant de 300 places per gestionar la Renda Garantida de Ciutadania, que el Parlament hauria d’engegar a partir del setembre. Tota la gestió i el seguiment de l’ajut es farà a través de les Oficines de Treball, que faran una revisió anual. Des del PSC, però, han criticat que els treballadors i els municipis encara no saben com s’aplicarà a partir del setembre.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article