“Quan vius al carrer aprens a dormir amb un ull sempre obert”

Un veí de Sabadell esdevé el primer sense sostre de la ciutat que es reinsereix gràcies a Creu Roja


Si hi ha llum al final del túnel és una pregunta que es fan molts sense sostre. La situació de marginació social en què es troben moltes persones que viuen en aquestes condicions, a vegades temporal i a vegades més enquistada, sumada als problemes burocràtics per compaginar les poques ajudes que reben amb una feina temporal, fa que tinguin moltes dificultats per passar pàgina i trobar de nou un lloc en el mercat de treball.

Des de fa anys Creu Roja impulsa diversos projectes per ajudar els que es troben en aquestes circumstàncies. En Fèlix, un sabadellenc de 53 anys que ha viscut un any al carrer, s'ha convertit en el primer sense sostre que l'entitat aconsegueix reinserir amb èxit en aquesta ciutat. No únicament ha aixecat el cap: ha trobat feina, pis i parella.

En Fèlix ho tenia tot: estava casat, amb un fill, i vivia en un dúplex de 120 metres quadrats a Santa Perpètua de Mogoda, amb piscina, pàrquing i traster. Les coses els anaven bé a casa, havia cotitzat a la Seguretat Social durant 29 anys i treballava en una empresa d'arts gràfiques. Però de sobte tot es va tòrcer. La seva dona el va deixar, l'empresa va fer un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) i es va veure obligat a marxar a viure de lloguer. "Com va passar a molta gent, se'ns van començar a acumular els deutes, no podíem fer front a la hipoteca de 900 euros, i teníem molts préstecs en targetes", ha explicat en Fèlix en una entrevista a l'ACN en què ha preferit no fer declaracions davant de càmera.

La companyia va deixar de pagar-lo durant dos mesos, temps suficient com perquè el llogater el denunciés i el jutge decidís fer-lo fora del pis. D'allà va traslladar-se a un immoble de Badalona, després a una habitació rellogada a Barcelona, d'on va haver de marxar "per les greus humitats que hi havia" i finalment a Sabadell. Els subsidis se li van acabar, i es va veure incapaç d'afrontar els 180 euros mensuals que costava el dormitori.

Finalment, l'any 2016 va acabar vivint al carrer. "Sempre havia vist molta gent que vivia al carrer, com ho feia llavors jo, i sempre havia pensat que allò no em podia passar mai a mi", confessa l'usuari de Creu Roja que afirma que quan es va trobar en aquesta situació va tractar de mantenir "el cap fred" i sempre va tenir clar que no volia quedar-se encallat. "Veia a altres persones i pensava que no volia arribar a aquell extrem, que m'havia de moure", afegeix.

Assegura que va voltar per diferents punts del municipi i que va passar un temps a la sala d'espera d'Urgències de l'Hospital Parc Taulí i a la part inferior d'unes escales d'un pavelló esportiu de la zona sud de Sabadell. "Quan vius al carrer aprens a dormir amb un ull sempre obert", reconeix el Fèlix que explica que va aprendre a deixar la por a banda per poder "sobreviure".

En no estar empadronat a la ciutat, Serveis Socials va frenar el seu accés a determinats ajuts, tot plegat per temes burocràtics, per la qual cosa va recórrer a entitats com Càritas i Creu Roja. Allà hi tenia servei de dutxa, rober i també de menjador, i va ser el primer pas per començar a reflotar. "Creu Roja em va oferir primer fer un curs de manipulador de carretons i després vaig fer un altre de venedor expenedor per a benzineres i fa un mes que vaig començar a treballar", relata el Fèlix.

Paral·lelament Càritas el va ajudar a trobar un lloc on dormir, i actualment comparteix pis amb un jove d'origen africà que fa 20 anys que va arribar a Catalunya. "El primer dia tornant a dormir sota un sostre va ser molt emocionant", reconeix el sabadellenc que afirma que malgrat passar-ho molt malament va intentar mantenir-se seré i no caure en cap mena d'addicció. "Et trobes amb moltes coses quan vius al carrer, jo he preferit aprendre i quedar-me amb les bones", indica.

"El meu consell és que la gent que es trobi en aquesta situació segueixi endavant, picant portes, perquè hi ha sortida per a tot, que no s'acostumin a aquell sistema de vida, a cobrar les ajudes i punt", assenyala. Ara, en Fèlix, amb 53, espera estabilitzar-se. Té contracte fins al desembre en una benzinera del Vallès Occidental, i vol anar-se'n a viure amb la seva nova parella, a qui va conèixer quan dormia al carrer. "Tothom es pot valer per si mateix: jo ho he aconseguit", afirma.

Risc d'enquistament

Míriam Donate, tècnica d’Ocupació del grup de majors de 45 anys de Creu Roja, assegura que el cas del Fèlix és molt rellevant, perquè és el primer cop que l'entitat sabadellenca aconsegueix que una persona amb aquest perfil s'interessi pels programes formatius que ofereix l'ens i acabi reinserint-se al mercat de treball i a la societat amb tant èxit. "Hem atès d'altres però no han acabat sortint perquè quan comencen a cobrar alguna mena d'ajuda i tenen una certa estabilitat ja no tornen", comenta Donate que assegura que el més important és aconseguir que els usuaris "vulguin treballar" i passar pàgina per "sortir de la situació en què estan".

En aquesta línia remarca que les ajudes econòmiques o alimentaries que reben les persones que es troben en risc d'exclusió són fàcils de perdre: "Ens hem trobat amb persones a qui per treballar un mes els retiren aquestes prestacions i després tenen molts problemes per tornar-les a obtenir", comenta la tècnica d'Ocupació que assegura que aquests aspectes burocràtics són un inconvenient per les persones que volen tirar endavant.

La iniciativa a través de la qual el Fèlix ha trobat feina és el Programa Operatiu d'Inclusió Social i Economia Social (POISES) per a majors de 45 anys. "Tenim 92 places de les quals el 40 o 50% ja han trobat feina, molts amb contractes temporals", comenta Donate. Així mateix explica que la majoria d'aquestes persones són aturats de llarga durada que estan passant per una situació econòmica complexa."Hi ha de tot, alguns sense formació i d'altres que fins hi tot tenen dos doctorats", apunta. L'entitat fa servir la formació com a reclam: "Els oferim de fer un curs però alhora els fem un acompanyament, en grup i amb itineraris personalitzats", explica la tècnica d'Ocupació que afegeix que els participants també reben atenció laboral, suport psicològic i motivacional perquè sovint es tracta de persones que arriben molt desanimades després d'haver vist com se'ls han tancat moltes portes.

Per poder accedir a aquests cursos cal passar un procés de selecció que els responsables del programa duen a terme. "Busquem persones que realment vulguin estar aquí", comenta Donate que assegura que van incloure-hi el Fèlix perquè van detectar la seva bona predisposició. De fet, explica que va superar un curs de selecció per fer la primera formació i després una segona fase en què va passar per una dinàmica grupal, una entrevista personal i una prova tecnològica.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article