Dos estudis demostren que l’envelliment ve propiciat pel canvi de ritme de les cèl·lules mare

Fins fa poc, se sostenia la idea que les cèl·lules mare perdien el ritme circadià amb el temps

Científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat de Califòrnia Irvine, als Estats Units, han corroborat que durant l’envelliment, les cèl·lules mare segueixen treballant rítmicament, però reprogramen les funcions circadianes que duen a terme i, en comptes de mantenir els teixits tonificats, es dediquen a reparar els teixits. Per tant, desbanca la hipòtesi acceptada fins ara, que sostenia que les cèl·lules mare deixaven de saber si era de dia o de nit. Segons els científics, aquestes cèl·lules conserven el ritme però exerceixen un conjunt de funcions per fer front als problemes de l’edat, que deixen de ser rítmiques.

Per arribar a aquesta conclusió, els científics van comparar cèl·lules mare de ratolins joves amb les de ratolins envellits en tres tipus de teixits, de pell, múscul i fetge, cada quatre hores, durant un dia. Segons les autores han estat experiments tècnicament ‘’molt complexos i exigents’’ però destaquen que els resultats són "sorprenents". Els resultats també els demostren que cada teixit estudiant viu una reprogramació circadiana en l’envellimnet diferent, de manera que l’abordatge per alentir l’envelliment hauria d’estudiar-se i fer-se teixit a teixit, sgons explica Pura Muñoz-Canoves, investigadora ICREA de la UPF i coautora dels treballs.

En primats i ratolins, està comprovat que la dieta hipocalòrica retarda els signes de l’envelliment, un fet que ja van descobrir en un altre estudi, també amb ratolins. Salvador Aznar Benitah, investigador ICREA, destaca que aquest tipus de dieta contribueix a prevenir molt potentment el que passa durant l’envelliment fisiològic. Per Aznar, mantenir les cèl·lules mare amb un ritme jove és important perquè la seva funció és renovar i preservar els teixits en ritmes de dia i de nit molt marcat. Menjar menys sembla prevenir l’envelliment del teixit i per tant, no hi ha necessitat de reprogramar les funcions circadianes, puntualitza Aznar Benitah.

Tot i aquests resultats, els investigadors no recomanen seguir estrictament aquest tipus de dietes en humans perquè ‘’es passa gana constantment’’ i per tant, requereix molta força de voluntat. A més, expliquen els científics, l’organisme es manté amb l’energia mínima per a les seves funcions, i per tant, es poden desenvolupar conseqüències negatives en el dia a dia d’una persona.

Els dos treballs, que es publiquen aquest dijous a la revista 'Cell', han estat liderats pel laboratori del professor d'investigació ICREA Salvador Aznar Benitah de l’IRB Barcelona i s'han desenvolupament al costat d'investigadors coordinats per la professora d'investigació ICREA Pura Muñoz-Cánoves al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a Barcelona, i pel professor d'investigació Paolo Sassone-Corsi del Centre d'Epigenètica i Metabolisme de la Universitat de Califòrnia Irvine, als Estats Units.

Els estudis han rebut finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC en anglès), de la xarxa europea E-Rare, la Institució ICREA de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d'Economia i Competitivitat (fons Feder), AFM-Téléthon, la Fundació La Marató de TV3, la Fundació Botín/Santander Universitats i de la Fundació “la Caixa”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article