Arrels reclama que el Codi Penal reconegui l’'aporofòbia’ com a agreujant en casos de delictes d’odi

El text legal no contempla que el sensellarisme o la situació socioeconòmica de les víctimes sigui una característica que les faci especialment vulnerables


En les últimes setmanes s’han denunciat dues situacions d’agressions i discriminació a persones sense llar. Es tracta de casos d’’aporofòbia’ que han passat a mans de la Fiscalia per a Delictes d’Odi i Discriminació. La violència contra les persones que viuen al carrer és un fenomen invisible i poc denunciat, fins al punt que segons la Fundació Arrels “moltes de les víctimes creuen que les agressions van implícites a la seva situació”.

En aquest sentit, Arrels ha emès un comunicat on reclama que l’’aporofòbia’, és a dir, l’odi envers les persones empobrides i en situació de vulnerabilitat, es reculli al Codi Penal dins l’article genèric d’agreujants en determinats delictes d’odi. Actualment, el text legal no contempla que el sensellarisme o la situació socioeconòmica de les víctimes sigui una característica que les faci especialment vulnerables davant dels delictes.

En la majoria dels casos les víctimes no denuncien les agressions “perquè creuen que no servirà de res, per por a possibles represàlies o, en el cas de persones estrangeres que estan en situació irregular, per temor a ser expulsades”, explica l’entitat.

La Fundació Arrels remarca així que “la denúncia per part de les víctimes com de la ciutadania és molt important per poder registrar, quantificar i visibilitzar aquesta realitat i provocar un canvi en la legislació”. Tanmateix, subratlla que disposa d’un servei jurídic que assessora a les persones que han estat víctimes d’aquesta situació, on tothom hi pot accedir.

Arrels va entrevistar el maig passat 348 persones que dormien als carrers de Barcelona i diverses de les preguntes es referien a la violència que pateixen. El 37% dels enquestats va afirmar haver estat víctima d’agressions (el 47% en el cas de les dones) i un 12% va explicar que ha estat forçat en alguna ocasió a fer quelcom en contra de la seva voluntat. Per altra banda, el darrer recompte de la XAPSLL del maig del 2016 indica que a la ciutat de Barcelona hi ha 3.000 persones en situació de sense llar, de les quals, 900 dormen al carrer.

Els dos darrers delictes d’odi

La proposta d’Arrels arriba després que en les últimes setmanes s’hagin registrat dos delictes d’odi que han agitat la impotència de les entitats cap a aquesta situació. El primer cas es remunta al passat 9 d’octubre quan, cap a les sis del matí, dos homes van agredir a una persona que dormia en un caixer. Segons la denúncia, estava dormint quan el van despertar els cops que feia un home de manera insistent a la porta del caixer. Inicialment no va voler obrir la porta, però davant la insistència va accedir a fer-ho. Només d'obrir la porta, un d'ells li va donar tres cops de puny a la cara, sense que en cap moment respongués a l'agressió. Al cap de dos mesos, el 18 de gener, els homes van ser detinguts pels mossos d’esquadra.

El segon cas, encara més recent, ha estat el d’un youtuber que es burlava d’una persona sense llar oferint-li unes galetes amb pasta de dents a dins. La Guardia Urbana de Barcelona també ha denunciat penalment aquests fets.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article