Barcelona pacta amb les entitats 6 nous eixos de l'Acord Ciutadà

Promoure l'economia i l'habitatge social són alguns dels "projectes tractors" establerts


En el marc de la jornada anual de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, celebrada avui a la Universitat Pompeu Fabra, l'Ajuntament i les entitats participants del pacte (586) han establert els eixos de treball futurs de l'anomenada "Estratègia Compartida", que aplega 936 projectes socials fruit de l'acció de 121 organitzacions. 

L’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva és un espai compartit entre el govern de la ciutat i la societat civil (entitats del Tercer Sector, Col·legis Professionals, Universitats, Agents Socials...) que treballa per construir "una Barcelona més inclusiva i amb major qualitat de vida per a totes les persones", mitjançant 11 xarxes d’acció, i una Estratègia Compartida que es sustenta en l'enfortiment de l'Organització de l'acció social i la identificació de grans reptes per fer-hi front. 
 
Els eixos en els quals l'Ajuntament i tercer sector s'ha compromès a treballar conjuntament han estat anomenats "projectes tractors" i versen sobre sis àmbits: cobertura de les necessitats essencials de les persones, impuls de les iniciatives que permetin ampliar el parc d'habitatge social, promoció d'una economia més social, apoderament de la infància en situació de vulnerabilitat, increment del compromís social dels ciutadans i promoció de l'esport com a eina d'inclusió.
 
Cada un dels projectes, exceptuant el de l'esport que es troba en una fase embrionària, està liderat per una de les entitats de referència, segons ha explicat la Tinenta d'Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, a la jornada anual, a la qual han participat més de 200 persones. Així, per exemple, la Taula d'Entitats del Tercer Sector liderarà el projecte de promoció d'una economia més social que generi ocupació de qualitat, benestar i solidaritat.
 
La presidenta de la institució, Àngels Guiteras, s'ha mostrat convençuda que a través d'aquest projecte aconseguiran l'objectiu de reforçar el tercer sector i l'economia social "que aporta uns valors específics contraris a aquells que ens han portat a la crisi tan greu que vivim".  Així mateix ha assegurat que es vol aconseguir un "major reconeixement" per l'economia social, que segons ha afirmat "respon bé a la crisi i aporta un 12,5% del PIB".
 
Josep Marquès, president de la Creu Roja de Catalunya, l'entitat que es farà càrrec el projecte que vol garantir la cobertura de les necessitats essencials de les persones, ha apuntat que aquesta iniciativa persegueix que qualsevol família tingui assegurades les necessitats bàsiques, "no per beneficència, sinó com a dret real". En aquest sentit, es duran a terme tres accions: una vinculada a l'alimentació, l'altre al subministrament energètic i la darrera a productes com roba, ulleres i atenció bucal. 
 
Càritas Diocesana de Barcelona serà la responsable de liderar el projecte vinculat a l'habitatge social. El director de l'entitat, Salvador Busquets, ha destacat que no es "parteix de cero, perquè ja hi ha diferents iniciatives en aquest àmbit" i ha assegurat que l'objectiu és aglutinar i enfortir les diferents propostes.
 
Tal i com ha apuntat Busquets, es seguiran tres línies de treball: millorar la cobertura d'habitatge per garantir una llar per tothom, reduir els desnonaments i fer front a les seves conseqüències; i prestar una atenció especial a les famílies desnonades a través d'una unitat especifica de persones sense llar. 
 
La gestió del projecte tractor vinculat a l'apoderament de la infància en situació de vulnerabilitat en els àmbits social, cultural i educatiu, anirà de la mà del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (ceesc). Rafael López, representant de la Junta, ha explicat que més d'un 16,1% de la població infantil abandona els estudis sense promocionar-se i que es vol treballar amb la petita infància (nens de 0 a 3 anys), però també amb la franja de població entre 16 i 18 anys que deixa els estudis i "es troba al carrer sense cap projecte de futur". 
 
Per la seva banda, la presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Francina Alsina, ha explicat que a l'entitat se li ha encarregat la tasca d'incrementar el compromís social de la ciutadania i promoure una població activa.
 
L'Ajuntament agraeix la col·laboració amb les entitats
 
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha clos la roda de premsa de la trobada anual assegurant que l'Acord Ciutadà "dóna resposta a les necessitats del país". Així mateix, ha recordat que hi ha 99.000 aturats a la ciutat, fet que ha qualificat de "xacra", i ha recalcat la importància de l'activitat econòmica per a l'existència del benestar social. 
 
"Cal crear feina", ha dit, i ha remarcat la necessitat que les persones vulnerables hi tinguin accés. "Això no ho aconsegueixen els mercats, ho arreglen les entitats", ha sentenciat. 
 
Xavier Trias també ha volgut posar l'accent en l'habitatge i ha assegurat que és una aposta important, ja que en els darrers temps "s'ha funcionat amb un sistema equivocat en què prevalia comprar i vendre". En aquest sentit, ha assegurat que el consistori ha de comptar amb un parc d'habitatge públic amb un preu de lloguer assequible. 
 
En el moment actual, "difícil, però de reactivació econòmica", l'alcalde ha assegurat que pot agreujar-se la fractura social i que l'Ajuntament vol donar-hi resposta i fer-ho braç a braç amb el tercer sector social. L'Acord Ciutadà "no és un miracle, és mèrit de tota la gent que el fa possible", ha dit. 
 
Un "bon balanç" 
 
En relació amb la tasca feta dins el marc de l'Estratègia Compartida, els membres que composen l'Acord Ciutadà han apuntat que el treball realitzat, i sintetitzat al resum executiu, té un impacte en la ciutat en tant que "ha aconseguit enfortir la seva capacitat de resposta per fer front als desafiaments socials, a través de l'increment del capital social i de la inversió en matèria social".

Aquests dos elements, segons membres de l'Acord, han estat determinants perquè Barcelona hagi aconseguit una millor resposta a les necessitats socials que altres indrets catalans, reflectida en indicadors com l'índex d'exclusió social (AROPE), que és més baix (28,4%) que el de la mitja catalana (29,4%).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article