Catalunya, la comunitat autònoma que més ha encarit la universitat

La taxa universitària ha augmentat un 158% des del 2008 i la quantia de les beques s’ha reduït un 15% a tot l’estat


Catalunya és la comunitat en la qual més han pujat les taxes universitàries. Concretament, la comunitat autònoma ha experimentat un augment del 158,4% en els preus universitaris entre el curs 2008-2009 i el 2013-2014. La segueixen Madrid (117,3%) i la Comunitat Valenciana (93,9%). 

En el costat oposat de la taula, és a dir, aquelles regions que han experimentat un creixement menor de la matrícula, hi trobem Galicia, amb un augment del 5,1%, Andalusia (9,7%) i Cantàbria (10%), segons recull l’estudi ‘La Universitat Espanyola en xifres 2013-2014’, que va presentar ahir la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).
 
L’informe constat una bretxa important entre el cost dels estudis universitaris en diferents punts de la geografia espanyola. “Totes les regions han incrementat els seus preus públics universitaris, però ho han fet amb una intensitat dispar”.
 
Una de les conseqüències de l’augment del cost és l’esforç econòmic que comporta a les famílies. Catalunya és la comunitat que duu a terme un major esforç sobre la seva renta per càpita, destinant el 7,5% al pagament de la matrícula, seguida de Castella i Lleó, Madrid i València, que hi destinen un 6,3%. Per contra, el País Basc, Galícia i Cantàbria són que els que inverteixen menys de la renta per càpita, un 3,4%, 3,5% i 3,8% respectivament. 
 
Aquestes xifres demostren que la fixació dels preus públics no està relacionada amb el nivell de renta per càpita, ja que a Espanya les comunitats amb més riquesa per habitant són el País Basc i Navarra, que en canvi tenen la taxa d’inversió més baixa. De fet, aquestes regions, juntament amb la Rioja són les que més recursos destinen als estudis universitaris: 8.769, 8.160 i 8.568 euros per estudiants respectivament. 
 
 
Beques: més, però amb menys remuneració
 
La crisi ha passat factura a les famílies, que han vist com es seu poder adquisitiu queia de mitjana un 6,62%. No sorprèn, doncs, que el nombre d’estudiants becats hagi crescut com l’espuma, un 41,1% en sis anys. Un augment que segurament s’hagués accentuat, si no fos per la reforma del sistema de beques, que ha endurit els criteris econòmics i també els d’excel·lència per accedir-hi i mantenir-les.
 
El document constata paral·lelament a l’increment del nombre de becats, un descens de les quantitats percebudes per alumnes. Durant el curs 2013-2014 l’import per les universitats públiques presencials es situava en 2.586 euros, fet que suposa un retrocés fins a nivells del 2004-2005. 
 
La diferència per regions pel que fa a l’import dels ajuts per becats és notable. A Galicia ha caigut un 21,32%, a Andalusia un 21,13% i a Múrcia un 19,25%. Aquestes xifres contrasten amb les de Cantàbria i la Comunitat Valencia, les autonomies que han experimentat menys reduccions: 1,97, 6,11 i 6,58% respectivament. 
 
Puja el rendiment acadèmic
 
La relació entre el nombre de crèdits matriculats i el nombre de crèdits aprovats ha crescut un 21% entre 2008 i 2013. 
 
Aquest fet podria atribuir-se a la pressió dels alumnes per mantenir les beques o per evitar que la famílies que no disposen d’ajuts (74%) hagin d’abonar l’import de les assignatures per segona vegada. 
 
Els becats estan obligats a superar la majoria dels exàmens per continuar percebent l’ajuda estatal. Així, en els graus d’humanitats cal aprovar el 90% dels crèdits, en els de ciències de la salut, el 80%; i en les enginyeries i arquitectura, un 85%. 
 
Espanya és el quart país de la Unió Europea on el cost de la matrícula universitària va ser més alt el curs 2013-2014, segons l’informe National Student Fee and Support Systems 2015, de la comissió Europea, que ha analitzat 19 països. 
 
En les universitats espanyoles l’alumne paga de mitjana 1.257 euros a l’any, xifra tan sols superada pel Regne Unit (4.409 euros), Irlanda (2.500) i Itàlia (1.300 euros). 
 
Creix la demanda de màsters
 
L’informe assenyala diferències entre la demanda d’estudis de grau, amb un augment del 2,8% entre 2013 i 2014, i la de màsters, amb un increment del 138,1% en el mateix període. 
 
L’estudi, basat en dades de les universitat, ha estat dirigit per Juan Hernández Armenteros (Universitat de Jaén) i José Antonio Pérez García, de la Universitat Politècnica de València. 
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article