Els sindicats majoritaris es desmarquen de la vaga de professors d’avui, malgrat compartir-ne les reivindicacions

N'han convocat una altra el 9 de febrer per demanar que s’incloguin millores laborals per els mestres i l’educació pública en els nous pressupostos


L’educació s’ha convertit en una pedra a la sabata per a l’aprovació dels pressupostos. Un escull a superar i que ha despertat veus crítiques a la CUP, que s’ha alineat amb els sindicats de l’ensenyament. Després de més de tres anys sense vagues a les escoles catalanes (la darrera va ser contra la Lomce), les reivindicacions de professors convocades avui i el proper 9 de febrer amenacen amb complicar ara la recta final de l'aprovació dels nous comptes.
 

La jornada de vaga que té major suport sindical (USTEC-STEs, CCOO, FETE-UGT i ASPEPC-SPS) és la del 9 de febrer. De fet, la d’avui és una vaga que ha aixecat controvèrsia entre els sindicats ja que només està secundada per la CGT. Malgrat que les reivindicacions són les mateixes, la data de la mobilització no ha generat consens i s’ha trencat la unitat sindical. Ambdós dies són significatius. Avui, 18 de gener, a dos quarts de 12 se celebrarà al Parlament el debat d'esmenes parcials al pressupost d’Ensenyament. El 9 de febrer, d’altra banda, està prevista la votació definitiva dels comptes per el 2017.
 
El representant de la CGT, Pedro Mercadé, en declaracions a social.cat, ha assegurat que el 9 de febrer “els pressupostos es voten en bloc i ja no es poden esmenar”, motiu pel qual la vaga de llavors s’erigeix com a “una reivindicació de protesta per allò que s'hagi decidit i no com una mobilització que permeti canviar les coses”.  
 
Per la seva banda, el Portaveu Nacional d’USTEC-STEs, Ramon Font, ha dit a aquest mitjà que els sindicats majoritaris fan servir la vaga del 9F “com a instrument de pressió” perquè s’atenguin les seves demandes. “Estem treballant en la vaga i tenim 150 delegats per 3.500 centres”, ha continuat. “La vaga d’avui la vèiem massa propera a les vacances de Nadal i amb impossibilitat de preparar-la bé". "Allò que necessita una vaga són vaguistes i cal mobilitzar-los”, ha reblat. “No teníem temps per a preparar una vaga guanyadora pel dia 18 de gener”, ha conclòs.
 
Seguiment de la vaga d’avui
 
Tot i que el Departament d'Ensenyament no preveu un gran seguiment de la vaga d’avui, és cert que aquesta, juntament amb la del 9 de febrer (a la qual també s’hi sumaran estudiants), ha escalfat el debat sobre els pressupostos.  “Som conscients que no som un sindicat majoritari, però la gent entén el tema de la convocatòria de vaga, les raons i les dates”, ha dit Mercadé. “Hi ha companys que ens han dit que la faran i més de 160 col·lectius s’ha sumat a la convocatòria”, ha afegit. 
 
Més enllà del percentatge de seguiment docent, des de CGT troben important estar pendents del debat d’esmenes d’avui, per això han convocat una concentració a les 12 del migdia davant del Parlament. “No valorarem l’èxit de la vaga pel percentatge, sinó perquè ens permeti incidir en les decisions”, ha afegit. Preguntat sobre la participació del sindicat en la vaga del 9 de febrer, aquest ha explicat que avui es reuniran en assemblea per “valorar la continuïtat” de la reivindicació.

Què reclamen els sindicats d’Ensenyament?
 
Les reivindicacions dels sindicats es concreten en pocs punts. Els sindicats demanen, com a millores laborals, retornar a l’horari lectiu anterior a les retallades (23 hores a primària i 18 a secundària en lloc de les 21 i 20 actuals), fet que permetria incorporar 6.000 docents. Tanmateix reclamen que se substitueixi tot el personal des del primer dia de la baixa i des de l’1 de setembre; la reducció de dues hores lectives als professors més grans de 55 anys i que els mestres substituts cobrin el mes de juliol si han treballat sis mesos. Altres mesures que s’exigeixen per reforçar l’educació pública són que no es tanqui cap grup a l’escola pública i que es redueixi el nombre d’alumnes per docent. També que baixi la taxa d’interinitat, propera al 25%.
 
“No és una qüestió de diners, sinó de voluntat política”

El cost d’aquestes mesures seria, segons càlculs sindicals, de 142 milions d’euros. El projecte de pressupostos contempla ja un increment de la partida d’educació de 338 milions. Un creixement del 7.6% respecte el 2015, quan es van aprovar els últims comptes. A més també preveu la incorporació de 1.200 docents nous el curs vinent, per assolir la plantilla que hi havia abans de les retallades del 2010, i un increment de 12 milions d’euros en beques menjador.
 
“El percentatge de creixement del pressupost es ínfim en comparació amb allò que la llei diu que és necessari”, explica Mercadé. La Llei d’Educació de Catalunya, LEC, preveu una inversió en ensenyament del 6% del PIB, és a dir, de 13.924 milions d’euros. Actualment se n’inverteixen, però, una tercera part: el 2,07% del PIB.  “Estem convençuts que no és una qüestió de diners, sinó de voluntat política”, ha dit Mercadé, de la CGT.
 
El portaveu nacional d’USTEC-STE’s, Ramon Font, hi ha coincidit i ha recordat que el Govern disposa de 2.020 milions d’euros més, provinents del creixement econòmic (1.000 milions), l’abaratiment del deute (800 milions) i l’increment del topall del dèficit (220 milions). “Només el que va abonar Montoro amb l’increment del topall de dèficit ja supera la quantitat que reclamem”. “Sinó s’apliquen les reivindicacions és per thatcherisme pur i dur, no perquè no hi hagi diners”, ha conclòs.

Des del Departament d’Ensenyament asseguren que els pressupostos ja donen resposta a gran part de les exigències dels sindicats. Així, els nous comptes inclourien, el manteniment de les línies de P3 que estiguin en funcionament aquest curs i la nòmina de juliol del personal substitutiu que hagi treballat més de 6 mesos. També preveuen que les baixes de més de set dies es cobreixin des del primer. “El més freqüent són les baixes inferiors als cinc dies, per refredats”, ha explicat Font, i aquestes no es cobriran. “Això implica grups d’alumnes desatesos", ha lamentat, senyalant la insuficiència de la mesura. 

Divendres, dia clau per la negociació
 
El proper divendres dia 20 de gener serà un dia clau per les negociacions entre la Generalitat i els sindicats. Segons explica Font, el departament d’Ensenyament va assegurar que convocaria la Mesa Sectorial, el mecanisme previst per negociar amb els representants del professorat, aquesta setmana. No obstant, encara no ho ha fet i com que la reunió s’ha de convocar amb 48 hores d’antelació, el portaveu nacional d’USTEC-STEs ha assegurat que és previsible que se’ls citi durant el dia d’avui. La trobada entre els quatre sindicats majoritaris i el Director General de Professorat  i Personal de Centres Públics, José Ignacio García Plata, tindrà lloc previsiblament a la seu del Departament a la Via Augusta el proper divendres.
                                                  
Font es mostra optimista i considera que es pot arribar a acords. “Hem estat prou responsables com per fer una demanda que es pugui satisfer”, ha dit. “No demanem els 9.000 milions d’euros més que la LEC diu que hauríem d’invertir, sinó 142 milions extres”. De fet, els sindicats estan disposats a desconvocar la vaga del 9 de febrer si se’ls ofereix un calendari de retorn i la conselleria es compromet a satisfer les reivindicacions.

Els sindicats troben en la CUP un aliat
 
La CUP ha donat suport a les peticions del sindicats i n’hi ha afegit d’altres en forma d’esmenes que avui presentarà al debat. Les més polèmiques tenen relació amb els concerts educatius. El digital Crític va avançar el passat desembre que els cupaires demanarien eliminar els concerts dels centres que segreguen per sexe. Aquests concerts, alguns vinculats a escoles de l’Opus Dei, suposen 30 milions d’euros anuals al finançament públic, però és difícil que s’eliminin ja que estan blindats fins el 2020, quan expiren els contractes.
                                                         
Els cupaires també proposaran reduir un 50% les retribucions externes per tenir càrrec de director i cap d'estudis d'escoles i instituts de secundària i destinar aquests diners a contractar més personal docent; i finalment, crear un nou fons per millorar l'educació pública

Altres partits també han recollit el guant dels representants dels professors. Tant el Partit Popular (PP) com Catalunya Sí Que es Pot (CSQP) inclouen en les seves esmenes algunes de les reivindicacions, com la reducció de l’horari lectiu dels docents majors de 55 anys. Ramon Font explica que USTEC-SETs s’ha reunit amb tots els grups parlamentaris, no només amb la CUP, per exposar les peticions.

Tot i que Font valora positivament l’increment de la partida d’educació que recull el projecte de pressupostos, la titlla d’insuficient perquè segueix sent un 11% inferior a la de 2010. De fet, el portaveu s’ha referit també a l’augment del nombre d’alumnes, que només enguany ha crescut en 7.822 persones. Si el 2010 el Govern destinava 3.534 euros per any i estudiant, amb l’actual esborrany en dedicarà 3.070, un 13,1% menys. “Tot el creixement de la partida queda absorbit per l’augment de l’alumnat”, ha coincidit Mercadé. “Les retallades més significatives, que ens van dir que serien conjunturals, encara les estem patint i hi ha un clar deteriorament de l’educació pública”, ha alertat.   



 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article