L'empoderament social i personal, clau per blindar la salut mental davant la crisi

Redacció

La sala d'actes de la biblioteca Roca Umbert de Granollers s'ha omplert a vessar aquest dijous, 22 de setembre, a la jornada inicial de 'Socialitzant', el primer dels col·loquis sobre acció social que ha impulsat el digital Social.cat amb la col·laboració la Universitat de Vic i la seva delegació a Granollers, la UGranollers. Sota l'epígraf 'Crisi i salut mental: com afrontar aquest escenari?' el debat, moderat per la periodista Laia Soldevila,  ha fluït gairebé dues hores amb el professor i investigador de la UVic, Salvador Simó; l'activista de la PAH Granollers, Lourdes Carreras; el psiquiatre i fundador de l'Observatori de Salut Mental i Comunitària de Catalunya, Josep Moya i el públic assistent.

El marc d'aquesta crisi és un sistema neoliberal "ferotge", "individualista" i "consumista". Així han definit els tres ponents el context social i econòmic que afecta, de manera severa, la salut mental dels ciutadans. El psiquiatre Josep Moya ha assegurat que "aquest sistema ideològic trenca la cohesió social" i crea el "subjecte empresari de si mateix": ja no cal que "vingui la policia amb mesures repressives, ara és cadascú que s'exigeix a si mateix", ha dit. En aquest sentit, l'investigador Salvador Simó ha recalcat que aquest funcionament ha dividit la societat en "winners i losers" i ha considerat que la societat "s'ha de replantejar les seves prioritats i posar les persones per davant". La membre de la PAH, Lourdes Carrera, ha sumat a aquest relat explicant que molts dels usuaris que s'acosten a l'entitat ho fan desenganyats del sistema: "Fins ara he cregut en aquest sistema - els diuen- ara em passo a l'altre costat".

Canviar la narrativa

Els tres ponents han coincidit en la necessitat de canviar la "narrativa" de la crisi i no personalitzar el problema. Josep Moya ha destacat el sentiment de culpa amb el qual s'identifiquen moltes persones que estan patint una execució hipotecària i com, des de l'àmbit psicològic, s'ha preferit etiquetar aquesta gent "desesperançada", que "no pot dormir" i que "està trista" com a "persones malaltes o, encara pitjor, com a persones deprimides". Pel psiquiatre, aquesta ha estat l'excusa per medicalitzar de manera excessiva els individus i ha criticat que Catalunya sigui "una potència mundial en consum de psicofàrmacs, gairebé al costat d'EUA".

Lourdes Carreras ha explicat que molts dels usuaris que arriben a la PAH han deixat de cobrir les seves necessitats bàsiques per pagar la hipoteca. L'entitat precisament els ofereix un canvi de punt de vista per "encarar la realitat". Carreras ha explicat que bàsicament es troben davant dos tipus de famílies. D'una banda, "les que tenen un neguit molt alt i volen arreglar-ho de seguida" i, de l'altra, aquelles han pensat que la seva problemàtica "ja s'arreglarà" i s'han mantingut en aquesta fase de negació massa temps. L'activista ha subratllat que, en algunes ocasions, aquestes famílies han apostat "per una solució dràstica com acabar amb la pròpia vida".

"L'ocupació és un determinant bàsic de la salut i la inclusió social", ha dit Salvador Simó que ha considerat que és la clau per "eradicar la pobresa, tant material com espiritual". Simó ha remarcat la importància que les solucions siguin polítiques d'ocupació, "però d'ocupació digna" i ha criticat que gairebé un 14% de les persones que tenen feina no guanya suficient com per allunyar-se del risc de pobresa. L'investigador ha apostat per projectes d'emprenedoria social per abordar aquesta situació i crear ocupació també per les persones que estan en risc d'exclusió social, com ara el col·lectiu que pateix problemes de salut mental, l'índex d'atur del qual és del 90%.

Treballar l'empoderament de les persones

"No podem ser feliços si hi ha gent que ho passa malament", ha dit Lourdes Carrerras, que ha explicat que la clau de volta és potenciar l'empoderament de les persones, "tant de les afectades com de les que no ho estem". Carreras ha explicat que a l'entitat les dones han donat un bon exemple d'empoderament. "Tenim fama de ser depressives o toves però, en canvi, hem demostrat molta fortalesa, sortim al carrer i lluitem", ha dit. Molts dels membres de la PAH s'han apuntat a l'entitat perquè se senten acompanyats per gent que ha passat per la mateixa experiència, ha dit l'activista, i ha explicat que quan la gent s'agrupa i s'ajuda es demostra que "val la pena fer-ho".

Josep Moya també ha apostat per l'opció de l'empoderament i ha dit que cal que la gent afectada per la crisi deixi de voler convertir-se en "invisible" i aposti per solucions socials i col·lectives. "La gent no està deprimida, només està trista però aquest sentiment canvia si canvia la seva situació actual i, per tant, la solució passa per subvertir aquest problema". Segons Moya, els projectes que han intentat fer xarxa social han demostrat el seu èxit "i surten més barats per les arques públiques". Aquesta també ha estat la conclusió dels estudis qualitatius que s'han fet des de l'Observatori de Salut Mental i Comunitària però Moya ha lamentat que han estat "vetats" a molts llocs per parlar-ne i que no han obtingut "cap finançament públic" per treballar-hi.

Salvador Simó ha considerat que un dels principals problemes que tenim socialment és que "estem formats en els dèficits i els problemes i cal treure'ns el pegat de l'ull i veure quines potencialitats i recursos tenim". Simó ha parlat de donar "alternatives a la desesperació" i "tornar-nos a ajuntar, a establir lligams entre nosaltres". Així mateix, l'investigador ha demanat a les institucions públiques que no desatenguin la seva responsabilitat i busquin l'equilibri entre el paper de les entitats i les obligacions del propi estat.

'No som víctimes, som supervivents'

La taula rodona s'ha allargat amb les intervencions del públic que ha aportat les seves experiències i reflexions entorn la falta de polítiques socials per afrontar la crisi, la importància de l'aparició d'entitats com la PAH per mitigar el sentiment de culpa i soledat i la necessitat d'acompanyar l'empoderament de les persones perquè "no som víctimes, som supervivents!", com ha comentat un dels assistents. Tots ells s'han endut un exemplar del dossier 'La petjada de la crisi econòmica en la salut mental dels catalans', elaborat per les també periodistes del Social.cat Judit Domènech i Marina Force i que es pot llegir aquí en format digital.