Les persones amb discapacitat intel·lectual deixaran de perdre automàticament el dret a vot

Judit Domènech  @JuditDs 

A Catalunya hi ha 4.000 persones que no poden votar perquè han perdut automàticament aquest dret amb una sentència d’incapacitació, segons el Síndic de Greuges. A partir del mes vinent, però, això deixarà de ser així. En el moment que els jutges catalans dictin una discapacitat intel·lectual hauran de concretar si afecta, o no, al dret de vot.

Per aconseguir-ho, el departament de Justícia ha impulsat una esmena al llibre segon del Codi Civil català, sobre la persona i família, que està previst que prosperi al Parlament aquest febrer, coincidint amb l’aprovació del llibre sisè.

Aquesta actuació del govern català respon a una llarga demanda de les entitats que representen les persones amb discapacitat i les seves famílies a Catalunya, que han denunciat les barreres amb què es troben aquests ciutadans a l’hora de participar en la vida política.

Fins a dia d’avui, la declaració d’incapacitació suposa que la persona queda amb els drets civils anul·lats. D’aquesta manera, resta exclosa dels processos electorals. Per recuperar el dret a sufragi, les persones incapacitades han d’iniciar un procés judicial i assumir-ne tant els tràmits com el cost i, per tant, és una despesa que no poden afrontar totes les famílies.

Per al conseller de Justícia, Carles Mundó, aquesta esmena “es fixa en les capacitats, en lloc de fer-ho en les discapacitats” i considera que “les limitacions han de servir per protegir les persones amb discapacitat, no pas per perjudicar-les”. En aquest sentit, Mundó ha afegit que la protecció del dret a vot és “un compromís del Govern per evitar distincions entre ciutadans de primera i de segona”.

En declaracions a Social.cat, la presidenta de Dincat, Rosa Cadenas, ha valorat aquesta iniciativa com un "pas important" però ha ressaltat que "encara cal fer un pas més per aconseguir que a ningú se li retiri el dret a vot" i aquesta decisió no quedi en mans d’un jutge. "És un procés complicat perquè no depèn de les comunitats autònomes, sinó que es tracta d’una llei estatal", ha afegit Cadenas, i ha lamentat que "estem davant d’una justícia obsoleta en la que es dóna tot per fet i no es posa mes èmfasis en aspectes importants com ara valorar el sistema d’incapacitacions". "Des de Dincat, però, seguirem lluitant perquè s’escolti aquest col·lectiu", ha reblat.

L’Estat espanyol no mou fitxa

La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides, aprovada el 2006, va suposar un avenç en el respecte de la dignitat, l’autonomia i la independència dels membres d’aquest col·lectiu, i en la seva participació i inclusió plenes i efectives en la societat. El text, que recull que les persones amb discapacitat tenen el mateix dret a votar que la resta de ciutadans, va ser ratificat per l’estat espanyol, que, no obstant això, no ha fet cap canvi legislatiu específic en aquest sentit.

El Parlament de Catalunya votarà l’esmena per protegir el dret a vot de les persones amb discapacitat aquest febrer, coincidint amb l’aprovació de la Llei del llibre sisè, que és el llibre sobre obligacions i contractes que completa la regulació catalana del dret civil. Amb la culminació del Codi civil, Catalunya disposarà d’un cos legal que regularà els aspectes propis de l’àmbit privat de les persones físiques i jurídiques i esdevindrà la norma d’aplicació principal, fet que convertirà el Codi Civil espanyol en una norma d’aplicació subsidiària a Catalunya.