Un estudi situa Catalunya a la cua en serveis sanitaris

Canàries, València i Catalunya són, per aquest ordre, les comunitats autònomes amb pitjors serveis sanitaris. A l'altra banda de la taula s'hi troben País Basc, Navarra i Aragó,

Són dades del XII Informe dels Serveis Sanitaris de les CCAA, elaborat per la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (fadsp), que constata que en l'últim any “ha continuat un empitjorament generalitzat a causa de les retallades en la sanitat pública”.

L'estudi analitza la sanitat de cada autonomia a partir de paràmetres com les llistes d'espera, la despesa per càpita, el nombre de llits, professionals i sales d'operacions, les cesàries efectuades, la despesa farmacèutica i la valoració dels ciutadans.

Catalunya protagonitza la davallada més important en un any, 4 posicions, fins a ocupar el quinzè lloc, només per davant de València i Canàries. Segons el president de la federació, Marciano Sánchez, la caiguda pot ser deguda al fet que el principat va ser de les primeres comunitats on hi va haver retallades, ja el 2010, i “els efectes s'han anat veient de forma esglaonada”.  De fet, el 2009, la comunitat ocupava la cinquena posició.

També Catalunya se situa entre les zones on té més pes la sanitat privada, al costat de Madrid, el País Valencià i les Illes.

Catalunya, la gran damnificada de les retallades

La comunitat autònoma és la que més ha patit les retallades, sobretot amb l'augment de les llistes d'espera i el descens de la percepció favorable dels usuaris.

Tan sols el 4,7% dels catalans consultats creuen que s'han reduït les demores, una xifra que contrasta amb el 12,3% de Navarra i el 10,6 i 10,5% d'Aragó i Astúries. A més, només un 4,4% aconsegueix visita en els serveis d'atenció primària abans de 24 hores. A La Rioja, Galícia i Cantàbria, els percentatges pugen fins al 58,8; 51,3 i 47,7% respectivament.

Pel que fa a l'opinió de la població, la majoria considera que l'atenció primària. les consultes a l'especialista i l'hospitalització es mantenen igual o han empitjorat. De fet, només el 9,5% perceben una millora, xifra que roman lluny del 24,3% de Navarra o del 21,6% d'Andalusia.

Només la meitat de la població (54,7%) considera que la sanitat funciona bé o bastant bé, tot i que el 81,5% se consideren que l'atenció que reben és "bona" o "molt bona".

La Comunitat Valenciana, Extremadura i Catalunya, líders en cesàries

Les comunitats autònomes amb un percentatge més alt de cessaries són, per aquest ordre, Comunitat Valenciana, Extremadura i Catalunya, amb 30,1; 28,5 i 27,2 cessaries per cada 100 parts. No obstant, el cost de l'alta hospitalària és el segons més baix de l'Estat, 4.229 euros.