Al llarg de la nostra vida reconfigurem de forma natural els principis i valors que regeixen els nostres actes. Les experiències més significatives i intenses que vivim, aquelles que ens fan prendre consciència del gran repte que suposa viure, són les que configuren la nostra manera de fer o desfer, de sentir, pensar i dir qui som.
Els fets més joiosos de la nostra vida, així com els més desagradables i dolorosos, acostumen a ser punts de referència en la trajectòria personal de cadascú, aquells moments que ens recorden qui som, on som i per què som com som. Aquestes experiències marquen les etapes més valuoses de la nostra vida o són les que generen les crisis personals, és a dir, les mobilitzacions internes que ens fan canviar.
L'empoderament és una opció personal davant la situació adversa, és un principi politicofilosòfic que implica llibertat per prendre les decisions que ens orienten cap al nostre futur immediat. L'empoderament també és l'art de creure per ser i estar, suposa agafar les regnes de la nostra vida i lluitar per l'augment del benestar personal i social.
El poder que tenim les persones per canviar la realitat que ens envolta és meravellós, som els encarregats de buscar la nostra felicitat, a més, som capaços d'ajudar a trobar-la a les persones que ens envolten i ens acompanyen. Les persones posseïm la clau del nostre èxit però és imprescindible creure en les capacitats que tenim per assolir-ho. Per tant, cal ser conscient de l'existència d'aquestes capacitats per buscar-les, trobar-les i potenciar-les.
Les persones que treballem per la promoció de la salut mental, dins el nostre context laboral, acompanyem als usuaris en un moment concret de la seva vida per ajudar-los en el seu procés de millora. Treballar per l'empoderament implica treballar des de l'empoderament. Aquest fet suposa prescindir de gran part del nostre ego professional i de l'estatus d'expert vers l'usuari, cedint el protagonisme a la persona usuària en el procés de millora. Per tant, si parlem d'empoderar, parlem de respectar les decisions, la capacitat d'elecció, evidentment salvaguardant en tot moment els aspectes de salut i seguretat.
La filosofia de l'empoderament cada vegada és més vigent. Som molts els professionals que defensem aquesta metodologia de treball i que apostem en ella, perquè sabem que afavoreix el desenvolupament dels recursos personals. L'empoderament ha de ser un dels principis rectors en les intervencions professionals i ha d'estar present en totes les accions que duem a terme donat que garanteix el dret de la persona a participar en el seu procés de millora.
El saber científic i tècnic elabora els models d'intervenció que regeixen les tècniques professionals i els protocols dels recursos. Personalment crec que caldria revisar i reformular de forma urgent certs aspectes dels models vigents donat que estableixen una influència molt negativa en l'autodetergestionomia i l'empoderament dels usuaris de la xarxa de serveis per a persones amb discapacitat i problemàtiques de salut mental.
Malauradament és habitual que la responsabilitat propiocorporativa dels usuaris està en mans dels seus referents professionals. Aquest fet resulta tan nociu com atractiu per l'usuari, ja que per una banda anul·la per complet la capacitat d'autodirecció a la vegada que li ofereix la possibilitat d'acomodar-se i escudar-se de les obligacions i responsabilitats. En conseqüència, detectem en el nostre àmbit professional la tendència generalitzada dels usuaris, i a vegades dels professionals, a posar el pilot automàtic en el dia a dia, sense parar atenció en totes les situacions que posen en dubte el principi de l'empoderament.
Els professionals tenim l'obligació de ser més exigents i autocrítics per no permetre aquestes relacions de poder que provoquen lligams de dependència extrema entre usuari i professional. Sabent això, insisteixo en l'importància de prendre consciència del nostre posicionament vers els usuaris i l'espai que els hi deixem perquè es desenvolupin com a protagonistes del seu procés personal.
Podem continuar acceptant que les persones amb les que treballem ens hagin atorgat o delegat la responsabilitat sobre les seves eleccions?
Hola a tots/totes,
Primer de tot gràcies Edgard per les teves paraules de confiança cap a l'èsser humà. Penso igual, les persones tenim un poder extraordinari, només necessitem trobar-nos a nosaltres, ser honestos.
Tinc una germana amb un trastorn mental i m'agradaria ajudar-la a trobar allò que la motivi, perquè es nega a fer cap activitat. Què em recomanes?
Una abraçada i gràcies per la teva feina!
Son paraules una mica complicades pero tota léxplicació les aclareixen molt bé. Estic totalment d'acord.
l'escrit el passaré a la meva filla que está en un pis de reinserció, perque penso que li pot donar força per tirar endevant
Salut i endevant.
Per això crec que el repte de treballar per l'emponderament amb persones que requereixen tan de la vostra ajuda, com de familiars, com d'amics i com de la societat en general, consisteix en aconseguir que es valorin com a persones, com a persones capaces de trobar allò que els ompli de veritat i tot i que de vegades aquesta pot resultar una tasca prou difícil, no ens hem pas d'aturar perquè hi ha moltísimes formes de viure i de cercar la felicitat, però l'important es tenir ganes de trobar-la.
Gràcies per fer-me reflexionar.
Fins aqui d'acord, pero com compensar en usuaris adults l'infantilisme amb que en molts casos sel's ha tractat des de els cercles mes propers, sobretot la familia.
En la pràctica que significa?
L'empoderament fà a la persona mes persona, l'instruiex en el seu propi món per fer d'ell una veu personal i autentica, deuriem escoltar mes les coses que ens diuen, que hi son plenes de caliu innocent vers el lligam al espai que viuen. Si no els mostrem les possibilitats que hi ha i no els donem pas a escollir, sempre seran reclutes d'una societat ingenua a les seves capacitats. Debem lluitar el professional per ser un acompanyament en el seu trajecte no un guia en les seves eleccions.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari