Barceloní, 25 anys, integrador social i estudiant de Treball Social. Director de l'Associació d'Oci Inclusiu Sarau. Col.laborador d’ ADEMM i responsable del grup d’usuaris de FECAFAMM. Membre de la Junta Directiva de Tisoc Catalunya i col·labora amb la Fundació Isep Solidari.
Dimarts, 22 de març 09:00 h
Carregant
L'ésser humà té una capacitat meravellosa de descobrir, aprendre i canviar la seva realitat. Gràcies a això l'espècie humana evoluciona any rere any, les persones intentem millorar el nostre benestar dia a dia i el Punset ens delecta amb el seu savor faire programa rere programa.
Un dels trets típics postmoderns és l'avenç en desenvolupar formes de vida més saludables i sostenibles que millorin la nostra salut i la de la Terra Mare. Aquesta preuada cultura ens convida a incorporar bons hàbits i a consumir productes i serveis beneficiosos per al nostre benestar biopsicosocial.
Fa poc vaig descobrir la paraulota 'ortorexia' que és un trastorn alimentari relacionat amb l'obsessió i l'addicció al menjar sa. En quadres extrems pot provocar desnutrició i morts per inanició. Més conegudes són les seves cosines 'vigorexia' i 'tanorexia' que són respectivament addiccions a l'esport i a prendre el sol.
Aquestes problemàtiques sociosanitàries, fruits dels excessos i la dependència són una malauradament una clara mostra de com les persones som capaces de convertir aspectes històricament relacionats amb la salut en perills o riscs per la salut.
Un altre cas paradigmàtic és el dels psicofàrmacs. Evidentment resulten una eina imprescindible en alguns casos molt greus de psicosis, així com en la gran majoria de les situacions de crisi. Ningú pot dubtar que el seu ús és molt necessari en les etapes on les intervencions giren al voltant de la recuperació de l'equilibri clínic de les persones que tenen un trastorn mental greu.
Ara bé, d'igual manera que en els exemples anteriors, l'abús pot resultar molt perjudicial per la salut humana i pot generar conseqüències greus que van molt més enllà dels efectes secundaris.
Darrerament s'ha publicat a Archives of General Psychiatry un estudi sobre com afecta el tractament crònic amb antipsicòtics al volum cerebral. En aquest estudi es demostra que l'ús de certes quantitats d'antipsicòtics eliminen teixits cerebrals que provoquen pèrdues irreversibles en les capacitats cognitives.
Curiosament fins fa dies la majoria d'estudis que ens arribaven avalaven pseudocientíficament que l'ús d'antipsicòtics tenia un efecte neuroportector i fins i tot afavorien la regeneració de neurones mortes.
Mentida podrida!
Aquest és un exemple més que serveis per denunciar la manipulació de la indústria farmacèutica que durant dècades ens ha venut que les intervencions passaven únicament i exclusiva per la prescripció d'antipsicòtics, ansiolítics, antidepressius i d'altres.
Per sort per la salut mental de tots, ens trobem en un moment d'obertura on alguns psiquiatres comencen a reconèixer la necessitat d'un treball complementari que ampliï i profunditzi els models actuals.
És responsabilitat de tots els professionals del sector treballar per aconseguir aquest canvi que transformi els posicionaments professionals tradicionals.
Entre tots podem innovar amb una perspectiva social i humanista que complementi la mirada biomèdica per potenciar un abordatge integral que promocioni el benestar de totes les àrees de la persona.
Perquè la salut mental passa sobretot per les relacions socials sanes i els hàbits saludables!
Això sí, estigueu a l'aguait que ja sabem que els excessos i els radicalismes són perjudicials.
Ara que arriba el bon temps descanseu, mengeu gelats i poseu-vos cremeta...
Comentaris
abde 23 de març 11.46h
Article excel·lent
Peró si algú es lector de l'avantguardia... fa uns dies un psicolèg fa descriure la nostra societat com a un model on hi cap tot... A vegades s'inventen trastorns i fabriquen medicaments que ho solucionen. I així... Si algú té temps de buscar a tv3 a la carta , el testimoni del Catèdratic en Farmacològia en DR. Ramón, en el programa Ágora, veurà que hi han tantes propagandes.. que no coincideixen ni amb la realitat clínica ni amb la situació patològica que patei... Llegir més
Valora aquest comentari:
0
0
L'esperit d'acció basat en la capacitat d'autoregeneració que promou en Edgar Vinyals i sobretot el seu exemple pràctic i actiu, que no es limita a reflexionar, ans a treballar molt i seriosament per crear consciència dels mecanismes autogeneradors d'energia positiva dels individus dintre la col.lectivitat, son una prova evident de sol.lidaritat i de intel.ligència social molt considerable. La seva llavor per la renovació de les propries forces naturals des-del fons de moltes persones, es ... Llegir més
Valora aquest comentari:
0
0
Clarisa 22 de març 20.16h
La EDUCACIÓOON!!! Adhiero a ponerla en el centro de la cuestión.
Nos educan para ser competitivos y exitosos, en una sociedad en la que se juega a "matar o morir". Nos infunden temor a ser diferentes, a ser nosotros mismos y a luchar por nuestros sueños (si no son rentables).
Y al niño que no se "adapta" lo llevan al psiquiatra porque tiene Dèficit Atencional... y el Señor Doctor lo medica...
La industria farmacéutica necesita consumidores y cada vez los capta antes.
Los síntomas trata... Llegir més
Valora aquest comentari:
0
0
Et felicito per l'article , Edgar!
El que s'hauria de fer per millorar és canviar l'enfoc educatiu (deixar de ser tant capitalistes e individualistes i acostar-nos més a un model oriental on el terme societat preval sobre l' individual etc...)i també invertir més diners en investigació i en atenció als pacients.
Salut!
Valora aquest comentari:
0
0
EDU 22 de març 16.43h
Padezco una enfermedad mental y haciendo calculos creo que me he tomado entre 70 y 75000 pastillas. El cerebro es otro musculo que crece ejercitandose .Por eso cuando uno tiene una crisis y está inactivo, a causa de los síntomas de ésta, el cerebro puede atrofiarse.Pero puede recuperarse a medida que se reanuda la actividad mental ya sea en un centro de día o con la vuelta a la vida laboral o los estudios.Asímismo los bíceps de cualquier culturista pueden perder mucho volumen y mucha fuerz... Llegir més
Valora aquest comentari:
0
0
laia 22 de març 16.31h
Els medicaments són en molts casos,la resposta a una educació que gira entorn del capitalisme. Una educació basada en el respecte,la tolerancia cap a l'altre, l'ajuda i el coneixement i control de les emocions,no comportaria tantes víctimes.Hem de canviar la forma d'educar, sinò no construirem pas un món millor.
M'ha agradat l'article,però la indùstria farmaceutica té encara massa pes i els metges pocs minuts per parlar amb els pacients.
Valora aquest comentari:
0
0
Dayana 22 de març 10.24h
Els fàrmacs no són el remei més sa per portar un control o equilibri a una vida.
Per començar aquest control són necessaris, abans d'arribar a un extrem incontrolable, però no tenen que permaneixer de per vida si el mateix individu troba el seu equilibri en la vida. Un entorn agradable i estable, una vida organitzada i equilibrada..
Hi ha altres mesures aplicables com teràpies naturals i són menys perjudicials al curs de desenvolupament cognitiu de la persona.
Moltes felcitats per l'ar... Llegir més
Valora aquest comentari:
0
0
Jordi 22 de març 10.03h
Muy buen artículo Edgar. No estoy en contra de los fármacos pero de buena tinta sé que no es la panacea. Ayudan, pero no remedian. Todo en exceso es malo y encontrar el equilibrio en esta sociedad cargada de estímulos es bastante difícil, hay que estar muy seguro de si mismo y tener un par de piernas para seguir caminando hacia delante.
Saludos y enhorabuena por todas tus reflexiones
Valora aquest comentari:
0
0
1
Comenta
El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
La direcció del web social.cat de l'espai es reserva la no-publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.
2633 lectures
8 comentaris
