"Ocell: Crec que és millor que obris els ulls i fugis de la meva espatlla.
Aprofita avui per a creuar extensions marines i encendre't d'estrelles."
Joan Brossa
Ja que probablement a quasi tothom li deuen agradar les maduixes ben vermelles, dolces i carnoses, permeteu-me que recorri a una de les tècniques que s'empren per a reproduir les maduixeres: l'amurgonament o amurgonar.
La maduixera mare, a més de maduixes, produeix un tipus de filami bastant més llarg que el radi de la mata en si.
A l'extrem d'aquest filam s'hi desenvolupa el que en principi sembla un botó, com un nus.
Aquest botó, a la que entra en contacte amb la terra fèrtil, comença a desenvolupar arrels i quan aquestes han pres bé la terra, comencen a esclatar les fulles.
L'energia que li calia, fins aquest moment, a la maduixera filla, li ha arribat a través del filam, el vincle amb la maduixera mare.
Passa que si just en aquest moment no hi ha un jardiner o qualsevol altre medi accidental que talli el filam, la maduixera filla, al seguir rebent l'aliment de la maduixera mare, no tindrà la necessitat de seguir desenvolupant les seves arrels, i no ho farà. Seguirà vivint com un annex a la maduixera mare sense convertir-se mai en fèrtil maduixera adulta i autònoma capaç de desenvolupar nous filams i produir noves maduixeres filles.
Per altre banda, la maduixera mare, al seguir vinculada innecessàriament ja, a la maduixera filla, anirà perdent força i perdrà la capacitat de seguir produint noves maduixes i nous filams.
És a dir, que el resultat d'aquest vincle no resolt sanament és l'afebliment de la planta mare i l'esterilització de la planta filla.
El vincle seria com una medecina de la que si no en prenem prou dosi no obtenim el desitjat efecte curatiu i en canvi, si en prenem massa, es converteix en verí.
Cal la dosi justa per afavorir l'autonomia i evitar el temptador acomodament.
Sovint observem aquest tipus de vincles insans entre les persones. Pares-Fills, Educadors-Educands i fins i tot parelles on algun dels dos components (o ambdós) és encara maduixera filla amb el filam sense tallar (filam que pot ser amb algun progenitor o altre persona amb qui hagi tingut contacte, per exemple alguna ex-parella , amor platònic, etc.ii).
A vegades, el vincle insà està disfressat de bondat cap a l'altre: "He de cuidar d'ella", quan en realitat sovint pesa més la necessitat de cuidar que la vertadera necessitat del cuidat.
Berger apunta que educar a un nen és, essencialment, ensenyar-li a prescindir de nosaltres. Concepció propera a l'empowerment.
Potser la maduixera mare, sigui en la forma que sigui, s'ha d'entrenar en l'art del deixar anar així com la maduixera filla ho ha de fer amb el de la rebel·lió.
Rebel·lió per a passar de ser purament receptor a donador.
** El títol de l'article fa referència al llibre homònim de James Joyce, concretament a l'última de ses histories: The dead. Adaptada com a pel·lícula per John Huston.
i Tècnicament anomenat estoló
ii Tema tractat per exemple a Dublinesos o a la pel·lícula: Los chicos de mi vida
i Tècnicament anomenat estoló
ii Tema tractat per exemple a Dublinesos o a la pel·lícula: Los chicos de mi vida
Krzystof Kieślowski. Dekalog 4
https://www.imdb.com/title/tt0094986/?ref_=ttep_ep4
Film: La Luna (1979), Bernardo Bertolucci
https://www.imdb.com/title/tt0079495/
El problema de la nostra societat és que estem obssessionats en tallar aquest vincle com més aviat millor. No entenem que per poder ser independents primer hem de passar una etapa de dependència. I si no es deixa establir bé aquest vincle, si de seguida volem que els infants siguin independents, de grans d'alguna manera o altra aquesta necessitat tornarà, i aleshores s'interpreta que la mare no deixa anar el fill, quan en realitat el que passa és que el va deixar anar massa d'hora.
LA LECCIÓN DE LA MARIPOSA
Un día, una pequeña apertura apareció en un capullo. Un hombre se sentó y observó por varias horas cómo la mariposa se esforzaba para que su cuerpo pasase a través de aquel pequeño agujero.
Entonces, pareció que la mariposa ya no lograba ningún progreso.
Parecía que ya había ido lo más lejos posible en su intento y no podía avanzar más.
Entonces, el hombre decidió ayudar a la mariposa: tomó unas tijeras y cortó el capullo. La mariposa, liberada, salió fácilmente.
Pero su cuerpo estaba atrofiado, era pequeña y tenía las alas aplastadas.
El hombre continuó observándola, porque esperaba que, en cualquier momento, sus alas se abrirían y se agitarían para ser capaces de soportar el cuerpo, que a su vez iría tomando forma.
Nada de ello ocurrió! En realidad, la mariposa pasó el resto de su vida arrastrándose con un cuerpo deforme y alas atrofiadas. Y nunca fue capaz de volar.
Lo que el hombre, en su gentileza y voluntad de ayudar, no comprendía era que el capullo apretado y el esfuerzo necesario para que la mariposa pasara a través de la pequeña apertura, era el modo por el cual Dios hacía que el fluido del cuerpo de la mariposa llegara a las alas, de tal forma que ella estaría pronto en condiciones de volar una vez que estuviera libre del capullo.
Algunas veces, el esfuerzo es justamente lo que precisamos en nuestra vida.
Si Dios nos permitiese pasar a través de nuestras vidas sin obstáculos, nos dejaría lisiados. No seríamos tan fuertes como podríamos haber sido y nunca podríamos volar.
Pedí fuerzas... y Dios me dio dificultades para hacerme fuerte.
Pedí sabiduría... y Dios me dio problemas para resolver.
Pedí prosperidad... y Dios me dio cerebro y músculos para trabajar.
Pedí coraje... y Dios me dio obstáculos que superar.
Pedí amor... y Dios me dio personas a quienes ayudar.
Pedí favores... y Dios me dio oportunidades.
“No recibí nada de lo que pedí... pero recibí todo lo que precisaba”.
M'agrada el que diu en Berger, de que s'ha d'educar als fills per a que prescindeixin de nosaltres (pares i mares). És una molt bona reflexió, passar de ser percebedor de... a passar a ser donant, això seria el més maco d'una relació paterno-materno-filial.
Enhorabona!!!
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari