Els conflictes, una oportunitat?

Generalment tenim una imatge molt negativa del conflicte associada a confrontació, hostilitat, enfrontament... ens molesta perquè trenca una "suposada" situació d'harmonia i ens fa perdre l'equilibri. L'associem al trencament de la convivència, a la ruptura de la cohesió del grup -familiar, escolar, laboral...- En general les situacions conflictives ens desgasten molt: ens provoquen angoixa, desorientació i una gran implicació emocional dels participants. Però, tots els conflictes són dolents? Els conflictes són inherents a la conviència, on hi ha vida de relació, vida social, hi ha conflicte. Ens donen l'oportunitat d'aprendre, de no tornar a caure en els mateixos errors, de tenir més en compte l'altre... Però... ens han educat per aceptar-los, per saber resoldre'ls positivament i aprofitar-los com una oportunitat per aprendre?

 

En els que ja tenim una edat segurament no ha estat així. En tot cas ens van ensenyar a evitar-los, a fugir-ne, a no provocar-los... però no a afrontar-los, a reflexionar sobre el perquè es donaven i menys a disposar d'estratègies per a poder-los resoldre de la millor forma possible.

 

Afortunadament, en aquests últims anys això ha canviat, sobretot a l'escola, ja que s'ha anat verificant que estar junts en un centre no és quelcom harmònic amb acords i empatia instantània sinó que la convivència es dóna en un espai comú on cadascú és afectat per l'altre i això, inevitablement, comporta viure situacions de conflicte. A l'escola hi ha múltiples conflictes, com a tot arreu, però destaquen els que provoquen les conductes pertorbadores i disruptives d'alguns alumnes que, d'aquesta manera expressen el seu malestar i les seves dificultats de relacionar-se amb l'entorn. Totes aquestes conductes tenen un significat que cal esbrinar però també es treballa per tal que la situació conflictiva sigui educativa, que sigui un aprenentatge per a la vida i que el que s'aprèn a l'escola es pugui fer servir en un altre context: casa, carrer, esplai i sobre tot que sigui una base per a la vida. Les escoles que ho tenen integrat al seu projecte, al pla d'acció tutorial, treballen des de ben petits les emocions, la consciència dels sentiments propis i dels altres, l'autoestima, la confiança mútua, la comunicació i, tot això, junt amb un clima positiu, permet anar abordant els conflictes sense violència. El fet de posar paraules o d'expressar amb el dibuix o representació el que sents, el que t'ha molestat, ferit, etc. és fonamental en aquest procés. S'intenta que puguin interpretar què passa, qüestionar la responsabilitat de cadascú, esbrinar la lògica del que ho ha motivat i també cal interpretar allò que està succeïnt en les persones implicades per tal de saber com s'ha d'actuar.

 

Estan en marxa molt i molt bones pràctiques, programes de mediació... és lloable el treball i, de vegades, sobreesforç, que estàn fent molts docents en aquesta línia i l'interès de la Conselleria en aquest treball.

Cal no oblidar el conflicte individual, personal, quan és la persona que es debat entre dues opcions que semblen incompatibles, quan no es troba la solució i, de vegades, tot això pot anar desembocant en conductes neuròtiques. És bo demanar ajut a professionals per tal que ens ajudin a trobar la sortida del "carreró" per on ens hem endinsat. Quasi sempre l'angoixa del conflicte ens fa perdre capacitat de decisió, de discerniment, d'autopossessió. Des de casa i des de l'escola cal també ajudar als infants a anar avançant en aquest camí a través del desenvolupament de les habilitats de gestió d'emocions, de relació amb els altres i altres estratègies adients ja que si és així podrem apaivagar, disminuir o afrontar millor la intensitat de les situacions doloroses a les que inevitablement ens condueix el transcurs de la vida i que s'originen en el conflicte amb nosaltres mateixos.

 

Però tot això va tenint repercusió en la millora de la conviència més enllà de l'escola? Els adults ens esforcem en reeducar-nos, en aprendre dels fills i donar-los exemple i en millorar les habilitats que tenim per gestionar millor els conflictes del dia a dia? Potser deixem pasar l'oportunitat?

 

El meu suggeriment és: 1) Que els acceptem com a part natural de la vida i com a font d'aprenentatge, que no ens facin por. 2) Que ens esforcem per millorar les nostres habilitats socials, capacitat de diàleg, comprensió de l'altre... 3) Que anem desenvolupant activitats de pensament reflexiu, creatiu i crític com a eines d'anticipació i de resolució davant del conflicte. 4) Que participem activament i amb responsabilitat en la construcció de la cultura del diàleg, de la pau, de la no-violència i, finalment, que ho posem en pràctica en els confictes que tenim a casa, a la feina o en qualsevol altre context de relació i convivència.

 

I per acabar una frase de Martin Luther Kingh: "Guardeu-me de la violència, ja s'expressi mitjançant la llengua, el puny o el cor".