Joves que tornen. La nova ruralitat.

Si haguéssim de posar-nos d'acord sobre quin dels efectes de la crisi és el que està fent més estralls a Europa possiblement acabaríem de seguida. Potser que The Washington Post ho plantegés retòricament fa un parell de dies en la seva edició digital ("És aquest el gràfic més angoixant del que està succeïnt al vell continent?") ens treurà aviat de dubtes. L'atur juvenil, especialment dins el nostre marc nacional, és la principal emergència social que afrontem aquest 2012. Catalunya no és país per a joves: el volum de nois i noies d'entre 16 i 24 anys que estan inscrits a les oficines d'ocupació va augmentar en 1.500 persones el darrer trimestre de 2011, un nou rècord que col·loca l'atur juvenil català en 146.500 desocupats. L'emergent 'generació perduda' veu com els percentatges creixen cada trimestre, i mentre alguns d'aquest escullen sortir de les fronteres estatals en busca d'una feina digne que s'equipari amb la seva formació, d'altres (els originaris d’entorns rurals que n’havien marxat buscant una millor formació i ocupació) opten per tornar al poble: el poble que fa uns anys havien abandonat, el mateix que els tallava les ales. Ara -en un viratge fet més per necessitat que no per oferta d'oportunitats- aquest poble els torna a fer de niu.
 
Davant d'aquesta situació, apareix un nou escenari. Ni un èxode ni una desbandada, més aviat un goteig lent però constant. Tot i que les conseqüències encara no es reflexen en els Cens dels darrers anys, la societat catalana comença a veure desplaçar el seu jovent en un moviment centrífug de la ciutat al camp. El fenomen recent de la contraurbanització juvenil al nostre país té diverses explicacions. Principalment, la difícil empresa de sobreviure a la ciutat com a desocupat o amb un salari escàs, estimula que molts joves optin per desplaçar-se diàriament del camp a la ciutat. El preu de l'habitatge urbà difereix enormement del rural i sembla que dur una vida econòmicament sostenible a comarques és relativament més viable. A més, els serveis socials han guanyat molt en accés i proximitat a tots aquests pobles i les noves tecnologies es revelen contra l’espai-temps, portant la immediatesa al món rural i saltant-se els quilòmetres d’allò que abans era perifèria. Travessem anys per redescobrir el sector agrari més pròxim i tot i que molts joves encara no el tinguin en compte, comencen a ser molts els valents que aposten per l’agricultura com a sistema d’autoproducció i model de vida.
 
Un fenomen transitori? Si bé aquest renaixement rural ve més per reacció que per seducció, n’hi ha que pensem que les noves tecnologies poden mantenir aquesta tendència. I, a més, sempre som a temps de trobar-hi la resta de virtuts: una relació més integrada amb el medi ambient i un conjunt de relacions humanes més properes en les que aprofundir.  
 
Xavi Mitjans Llorenç del Penedès
1.

Molt bon post Jordi! Afegiria només que les noves tecnologies no han fet més que accelerar un procés que ja fa uns quants anys que es nota, jo crec que des de l'època de les vaques grasses.
La qualitat de vida que ofereix l'entorn rural juntament amb l'accés a les noves tecnologies ja fa temps que és apreciat per molts joves com una oportunitat.

  • 2
  • 0

Comenta aquest article