Demanar esforços a una societat exhausta


Entrada d'un centre comercial Carrefour. Un grup de voluntaris reparteix bosses als clients perquè contribueixin amb aliments comprats al propi establiment que després seran repartits entre diferents entitats socials. El grup Carrefour és una de les empreses que contribueix assíduament al Banc dels Aliments però, per a una empresa que factura milers de milions d'euros anualment, és un bon exercici de responsabilitat social corporativa demanar a títol individual un esforç a clients donada la conjuntura econòmica actual? 
 
Un cas de característiques semblants és la Marató de la Pobresa. Aquesta se celebra pocs dies després que el Govern central hagi anunciat retallades en matèria d'ocupació que afectaran 34.124 catalans amb risc de vulnerabilitat social, especialment discapacitats físics, psíquics i persones amb trastorns mentals. Com informa la Taula del Tercer Sector, "aquesta dràstica disminució de recursos del Govern en les polítiques actives d'ocupació deixarà fora del mercat laboral a 11.897 catalans atesos en un total de 212 entitats socials que treballen a l'àmbit de la inclusió”. Aquests ajustos impediran a moltes empreses el compliment de la LISMI (Llei d'Integració Social del Minusvàlid), que obliga a les empreses de més de 50 treballadors a integrar a reservar el 2% dels seus llocs de treball per a persones amb discapacitat.
 
Davant aquesta conjuntura amb milers de persones en risc d'exclusió social i centenars d'aturats com a conseqüència de les retallades i decisions polítiques, és moralment correcte que el Govern català demani un esforç a una majoria social afectada per la difícil situació econòmica? No és un exercici d'hipocresia desmantellar l'estat del benestar a cop de retallada mentre és promouen accions de solidaritat ciutadana com la Marató de la Pobresa?
 
És evident que les aportacions són voluntàries i a títol individual, però la persona socialment compromesa en ajudar als més necessitats ja porta temps fent-ho o sap a quines entitats acudir per fer efectiva la seva ajuda. El fet que una iniciativa com la Marató de la Pobresa tingui uns promotors principalment públics evidencia el doble discurs de l'administració pública: demanar esforços solidaris a una societat econòmicament exhausta mentre retalla drets socials fonamentals. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Josep Aguilar Triviño Barcelona
4.

La valoració negativa al comentari de'n Joan es meva. M'he equivocat i volia valoar-lo a l'alça, el més alt possible. Perdó.

  • 1
  • 0
Josep Aguilar Triviño Barcelona
3.

I l'esforç dels polítics? Deixaran sense efecte els seus sous de per vida, gairebé?

  • 1
  • 1
Jordi Bernabeu Farrús Centelles
2.

Quina gran reflexió...

  • 2
  • 1
Joan Granollers
1.

Visca!

i en el doble discurs (o triple) afegiria, la incapacitat empírica de no retallar o "apretar" a les grans empreses que tenen responsabilitat en la situació actual!

Salut

  • 6
  • 2

Comenta aquest article