La Marató per la pobresa: cap a la denúncia social o la neteja de consciència col·lectiva?


A pocs dies que començi la Marató per la pobresa (TV3) aniria bé pensar en algunes qüestions relatives a aquesta pressumpta acció de solidaritat col·lectiva. 
 
Vivim en un sistema injust davant les desigualtats. Ja fa temps que sabem que els beneficis cauen en mans privades. I en canvi hem hagut d'assumir que les pèrdues s'han de socialitzar, pagant-les entre tots. Pel que està molt bé potenciar iniciatives que fomenten l'ajuda a l'altre, però revisem què implica tot plegat. 
 
Em fa por pensar que l'estètica de l'acte oblidi la dimensió ètica de la pobresa i l'exclusió social, alhora que es perdi el sentit crític vers el concepte de solidaritat. Que s'acabi reduint a la idea "em sento bé ja que he fet la meva aportació". I poc més. Tanmateix, preguntar-nos: s'és solidari un dia a l'any per netejar consciències dels 364 dies restants? Cal fer visible la qüestió de la donació? Donen els que donen tot allò que haurien de donar?  Cal que aquest sigui l'estil dominant? 
 
Ja que a la majoria se'ns proposarà "donar" en un moment que una fina línia vermella distingeix un ciutadà amb necessitats amb un altre de ben necessitat, potser cal pensar en un acte menys voluptuós i més crític. Tal com anem, seria més legítim fomentar una marató contra els temes que vertaderament donen aquest món un sentit tremendament desigual: la injustícia social, la corrupció, el rebuig als partits per la seva corporativitat i conseqüent desconnexió amb la ciutadania, el poder financer -que dicta els governs polítics-, la precarització laboral -en pro de la competitivitat-, etc.
 
Estic segur que serà un acte que comptarà amb un ampli reconeixement. Però, partint dels moments que vivim, no caiguem en simplificacions: no podem oblidar ni les causes ni els culpables. Encara haurem d'agrair la generositat a molts d'aquests que ens han posat aquesta crisi. 
 
I més quan el govern aquesta setmana ens ha avisat que totes aquelles subvencions vinculades a ONG del tema quedaran congelades. Des del Tercer Sector s'hauria de reflexionar fins a quin punt aquest model és el desitjable per un futur. Ben cínic seria que la subsistència del sector "social" acabés nodrint-se majoritàriament de fons recaptats en exercicis de solidaritat mediàtica oblidant-nos progressivament que els impostos serveixen per quelcom més que per sufragar rescats bancaris i d'altres desajustos propis de la corrupció i el desgovern imperant. 
 
Deixo aquesta infografia realitzada a partir de dos articles que reflexionen sobre el tema: per una banda, el publicat per n'Enric Rimbau (Mèdia.cat), que exposa les dades d'algunes empreses que col·laboren amb aquesta causa (Abertis, La Caixa. Movistar i PwC); i, per altra, el d'en Jaume Funes que aporta una brillant reflexió al seu blog.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article